Archivos Mayo 2005
i ara ho veus: no hi havia més per veure... o potser no era això
vaig veure un savi llest buscant l'error, exempt de culpa i no sap on. que mai CAU la pifia, oh, i es torna boig...deixa't caure faré un viatge cap enlloc. de tant en tant cauràs en fals, uhmm, de tant en tant s'estrényer un cor, plouen claus del cel, cau polsim de flors, regaré el meu hort... vaig veure un savi llest capficat
plou, cau polsim de flors, plouen claus del cel... oh, no tinc por... no em fa falta tenir por, i no em fa falta tenir por: ploro i prou... CAU cau polsim de plors, cauen flors del cel... no tinc por...
hem acabat. la por, la por ens ha acabat. hem acabat. la por, la por ens ha esgotat. hem acabat. la por, la por. estranya paraula que és més que de tant en tant i menys que sempre i poc més que jo i el meu jod'abans i què hi farem, ens cremarem amb betzina i intentarem desaparèixer -si no es pot- i què farem: intentarem no mollar-nos, no caure dins l'estossec, no. intentarem no acabar. deixar el verb i pensar-lo en futur. intentarem no exercir el narcisisme en les paraules: sempre el sant. i què. i què. poca. et contesto al que em dius i poc més. i si ho intentem... deixe'm-ho. no. una.
trasbals, exempt -falta-, balbuceig, intent, el que em deia, obligacions
a això ens
a això
ens
l'estiu.
les nits d'estiu seran així.
(traducción: ahora que se acerca el verano ---- las noches de verano serán así)
equivocar-se. menjar macarrons. catàrsis no feta (dita, mal dita). equivocacions altres (diferents). esmorzars (estomacades, que dirien). anem, tot sona, tot és, més o menys.
equivocar-se. estornudar. escopir. saliva. un raig de saliva, l'interrogant dit i desfet. com més. com menys. com anar.
escollir i res és. escollir i tot era. escollir i enmig, enmig del tot i del res, una esquerda d'aire. ser i el punt i final que esperaves mai arribava.
o el punt i a part. busca'l. i separar-se i endormiscar-se i. podria repetir milers de cops que he perdut. podria sentir-me milers de cops perduda. podria creure que ho vaig fer: però sempre l'obligació d'oblidar i seguir -com si res hagués passat, dóna'm la mà i seguirem-. és ignorar o oblidar o sucumbir a l'imminència del present. no ho sé.
com aquelles hores. com.
i mai, mai aquella nostàlgia de mi ni aquella necessitat de jo. i mai, mai més. com si, sí, com si. vaig deixar
deixar
i
volíem jugar amb la janis i (amb el sol), però la boira ens ha... enboirejat el dia.
no té res a veure un diumenge amb un dilluns, o un dimarts. és el que deia: sortir el dissabte perquè és dissabte -fins i tot a l'estiu, quan alguns tenen festa-.
adonar-se de la diferència de la nit envers el dia. saber-se despert davant un poble mig adormit. estar a casa amb l'aire fresc i el cel negre fora. o estar a casa mentre a fora hi ha un sol que no et deixa respirar i mentre els ocells canten.
fer quelcom mentre s'espera una altra cosa. ocupar el temps perquè esperem. o fer, sense esperar. saber que no haurem d'esperar.*
de petita sempre pensava: quan estic avorrida el temps passa molt a poc a poc, però potser l'altra gent s'ho està passant bé i el temps li passa més ràpid. així, quan per a mi encara seran les cinc de la tarda per a ells ja serà demà, perquè per a mi el temps passa més lent.
dit així, es podria dir que creia en una altra dimensió on tothom és amo de la seva pròpia realitat i no de la dels altres -i que, per molt que una realitat interfereixi en una altra, no per força ha de condicionar-la-. jo ho veia coherent. bé, no em semblava una bogeria. ara tampoc m'ho sembla.
suposo que hi ha milers de realitats fetes a mida de cadascú.
__________
* el dia: l'espera, el moviment, a contracorrent. la nit: la calma, la no-espera, el moviment per a mi, la no-gent.
de cop tot torna. la banda sonora: la música, el text, JO. tot perfecte. quan feia...?
insignificants, idiotes i, sobretot,
a
v
o
r
r
i
t
s
aquestes teranyines. cançons realment desenfadades. les preocupacions d'abans -la por- són el motiu de les rialles d'ara. massa absolut? doncs, veus per on, és veritat! i, res, que com ho demostro? tan se val...
mà de la maria el 9 d'abril del 2003
foto que no té res a veure, però que probablement acabarà sent més interessant que el post en general:
se suposava que hi havia un esquirol (una ardilla, para los que no entiendan) i jo intentava veure'l, la meva mare mirava el meu paré i ell feia la foto. foto feta a la molina amb la roba de treballar.
1: abans; 2:jo; 3:maria; 4:jo; 5:maria; 6:després
ahir vaig adonar-me'n. ja no és que cregui o no cregui en déu -això a part, i millor no parlar de dos temes alhora, que després no sabem ni on som-, ara és: no es pot ni parlar de déu.
déu ha passat a ser l'església. i l'església una empresa per fer diners.
i ens quedem just en aquest punt queixant-nos de l'església... oblidant, crec, que déu -si existeix o no- va més enllà -ja pel sol fet de ser déu- que qualsevol religió.
i llavors passa el que em va passar ahir, li preguntes a algú si creu en déu i et respon: "l'església són diners", i tu li dius: "no, no parlo de l'església, parlo de déu"... i: "l'església només vol fer diners,...". no hi ha diàleg possible. no hi ha déu més enllà de les religions. no hi ha discussió possible. o cristianisme, o budisme o, o... s'ha d'escollir, de veritat?
aquesta és la primera foto revelada al curs:
--- negatius de tot el carret ---
1#
2#
pd: l'ordinador sembla que tendeixi cap al blau en comptes de cap al negre. de totes maneres, és una bajanda escanejar les fotos... tenint en compte que el senyor escanejador modifica els colors...
i, prova de diferents exposicions -per a poder escollir quina fer servir-:
i després d'uns quants anys, moments no repetits, i pla, tot pla, que no ple, sóc aquí, pensant: res ha marxat. sense saltar-me res: sense marcar el pas. ara em puc girar i mirar les esperades petjades -les que deixes-, però no ho faré perquè sé que van assecar-se amb el sol i que només queden les del present, les que faré. em pregunto: què en saben, les cortines, de tot plegat? amb el seu suau moviment provocat pel vent, o a vegades amb el brusc moviment provocat per un vent més bèstia... què en saben del temps, de com passa tot, de l'estabilitat, l'equilibri? no passa el temps. així es veu. tot queda. tot resta. erosionant-se? queda.
ayer llevé a mis padres de paseo con el coche. el primero. el estreno del carné que aún no tengo -retrasos y más retrasos: hasta el jueves no me dan el carné provisional-. eso sí, la L la tengo. al principio creía que mis padres se morían de miedo o algo así, pero después de preguntar unas 15 veces si tenían miedo y recibir respuestas negativas por parte de ellos... tengo que creérmelos y aceptar que no tenían miedo.
tengo muchísimas ganas de que empiece en girona el 50è temps de flors para ir a hacer fotos y quedarme flipada con lo que se puede llegar a hacer con las flores, las plantas y los árboles -el año pasado hice fotos que me gustaron mucho ( foto ; foto ; foto )- y de paso iré a hacerme el DNI porque lo perdí...
no entiendo cómo la gente puede celebrar la VICTORIA de la segunda guerra mundial. no sé si se refieren a la derrota de hitler; y, con esto, al final de los campos de concentración... o si simplemente celebran la victoria. haber ganado. ser vencedores. estar por encima de los perdedores. me parece bien que se celebre la derrota del nazismo, pero no me parece bien celebrarlo con palabras tan crueles, provocadoras y humiliantes como "victoria" -sin especificar quiénes son los no victoriosos-*.
veo que la gente sigue teniendo un pensamiento algo "militar". de no ser así, no celebrarían la victoria, celebrarían la fin del horror de los campos de concentración y el principio de la reconciliación -y de una época de paz-.
___________________
* El entendimiento entre los dos países es "uno de los logros más valiosos en la Europa de la posguerra", señaló Putin ante el canciller alemán Gerhard Schroeder, el primer jefe de gobierno de esa nación en participar en el desfile del "Día de la Victoria", que recuerda el triunfo del Ejército Rojo sobre la Alemania nazi. **
** igualmente, no estoy de acuerdo con esto. ¿quién ayudó? EEUU. ¿y qué pasa ahí ahora? ¿guantánamo? ¿a alguien le suena? no me gusta que por una cosa buena -hecha por intereses, probablemente- la gente se olvide de las cosas malas que ha hecho alguien. mucha gente murió en los campos de concentracíon, pero también mucha gente murió en una guerra estúpida -también me refiero a la primera guerra mundial-.
las guerras están para recordarlas y no repetirlas -y lo mismo pasa con los campos de concentracíon-, pero no están para hacer desfiles militares "Veteranos de la guerra marcharon orgullosos. "Un desfile maravilloso, con exactitud militar y sin errores", dijo Mijail Fiodorovitsch" ni para enorgullecerse de nada. son una vergüenza, o al menos deberían serlo.
probablement tot passa per la buidor abans de ser plenor -abans d'ocupar, de pertànyer, de malgastar espai, temps i llàgrimes-. probablement enfonsar-se cap al fons -allà, al llit del riu-. probablement tot és el que no es pot dir que és el que mai podrem dir que és i probablement tot passa per cortines tapant el sol cut the kids in half com el campanar sempre avisant -creient-se amb el deure d'haver de fer-ho-; com l'home sempre buscant i intentant trobar el punt medi entre la destrucció i la creació, la felicitat i la tristesa, el màxim i el mínim: tot sense excés. sense sortir de cap límit. sempre perseguint l'horitzó, el final de la terra, sense voler arribar al final, sense voler-lo trobar. sempre perseguint i perseguint.
i ara, obligats a tornar, ens moquem amb resignació i badallem pensant: l'abans era allà.
envoltades de contradiccions, fetes de contradiccions sense espais entremig, tornem a ser: sense ser, desapareixent. com més serem menys viurem. perdre's, pedre's, quant fa, quant fa que no es perden? (vostès). quant fa que en david bisbal no us fa plorar? quant fa que temps de silenci no us fa plorar durant hores? quant fa que l'art va esdevenir pla i senzill i trist? quant fa que no hi ha res? quant fa que la soledat ja no és un bé sinó que és una maledicció? quant fa que les paraules no ens acompanyen, quant fa que tot costa tant que ja ni es fa, quant fa que el futur va reaparèixer en forma de corda lligant, destructora? quant fa que vols? que vols, concretament, voler, que vols tornar a voler, que vols fer desaparèixer -sempre desaparèixer, aparèixer, retornar, ser i desser, fer i desfer, estimar i desestimar -no voler, no desitjar, no mirar-? quant fa? i, més que quant, el què? què eren les paraules? quants colors enganxats a cada flor vas poder veure caure? quanta pols vas considerar bruta?
el què...?
sempre un i might be wrong tot i que potser fals. sempre un i si; i si no fos: parleu. parleu aquí i davant, jo miro. què hi farem. petita. esquifida. amb el sol enlluernant, la suor amb r i cap més sentiment que el de: ara ja està.
ben dit, la dot no la podem reclamar. preguntes afirmatives sense interrogant. esquerdats tots regalimant desitjos a tort i a dret -com si els repartissin, els regalessin-. sempre escolar-se pels forats imperceptibles de la nicotina. de la substància del mal humor -reprimit o no, estimat o no-; women and children first.
acostumar-se a tornar-hi -mai voldrem-. allunyar-se escrivint plurals amagats. everything in its right place, quasi sempre, sense excepció. estancats entre estacions: sense bitllet i amb gana. la pèrdua de la since-com? la pèrdua de la llimona, potser.
Les titulacions d'humanitats passaran de 24 a 10 si s'aprova el projecte del govern central.
Filosofia, història, geografia, belles arts, documentació, llengua espanyola i llengües modernes amb les respectives literatures, filologia clàssica i traducció i interpretació. Aquestes serien les titulacions que es mantindrien si prospera el projecte del Consell de Coordinació Universitària que pretén reduir les vint-i-quatre titulacions existents fins ara a només deu. Quedarien fora, doncs, humanitats, història de l'art i història i ciències de la música, i filologies com la catalana o la gallega.
segueixo sense entendre la democràcia. aquesta decisió -si s'arriba a prendre, que suposo que sí (hm, veient com estan les coses) però espero que no. i, de fet, suposo que no perquè encara tinc esperança en ja-no-sé-què- crec que hauria de ser preguntada al poble a través d'un referèndum -tot i que ho veig absurd, mira quants tecnòlegs esdevindrien feliços -babes caiguent incluides- pensant en la possibilitat de tenir més beques -per investigar, o no, coses interessants (per a ells i potser no per a la població; i amb això em refereixo a: coses útils i aprofitables per a la població; i intento concretar: coses que beneficiin potser ja no la salut d'una societat, sinó l'economia d'aquesta... que, per cert, gaire bé no va- per a ells gràcies a haver eliminitat carreres inútils com història de l'art -total, per a què tenir història de l'art? qui vol estudiar això? no serveix per res!-, filologia catalana -bastants milions de parlants, però clar, res.. res en comparació amb la llengua de l'imperi, que la parlen més de 200 milions de persones- filologia gallega -ui, això ja és la frikitat en persona de les llengües!-; i la música? què me'n dieu de la música? no cal estudiar ciències de la música amb musics com en bisbal!! no fa falta!!
on acabarem? què acabarà passant? quin futur ens espera? -si és que serà futur, és clar-. per què els criteris canvien d'aquesta manera? per què començo a odiar la societat? què passa?
què collons passa...?
la primavera és una imposició. surt tot -així com tres-cents estornuts que s'allarguen durant uns tres mesos i mig, o potser dos... fins que fa tanta calor que tornen les ganes-de-no-fer-res.- però la primavera arriba sempre en el millor moment. després de mil onades de fred, de sota zeros, de foscor...
i què hem de fer? obeïr? seguir-la? sí.
ella no pregunta: ella fa. ella no es qüestiona res: actua. obliga. somriu i et fa sormiure: vulguis o no -i si no vols et matarà-; ressucita -fins i tot als que es van suicidar-. i així ens veiem empesos per una força aliena a nosaltres i a les nostres il·lusions...
suposo que deu ser una estació bastant difícil pels gòtics. quan es primavera tenen l'oportunitat de demostrar si realment són el que (durant el fosc hivern) han pregonat ser. qui es vol vestir de negre? qui vol escoltar cançons depriments? qui vol lluitar contra l'invencible primavera -perquè ho és-?
no sé, no sé.
saltem!
pd: ja tinc el carnet!! // ya tengo el carné!!
pd2: de conduir... cotxes.
