Archivos Junio 2005

y cuando amanezca, volveré*.

______________
* període de vacances amb la maria...

l'alba.
l'acomiadament.
el naixement d'un nou dia: l'obligació a dir-se adéu. ser descoberts.

Bel companho, si dormetz o velhatz, no dormatz plus, suau vos ressidatz; qu'en orien vei l'estela creguda c'amenal jorn, qu'eu l'ai be conoguda et ades sera l'alba!

(Buen compañero, tanto si dormís como si veláis, no durmáis más, despertaros suavemente; pues en oriente veo crecida la estrella que trae el día, que bien la he conocido, y pronto llegará el alba)
____________
* Giraut de Bornelh

he llegit la notícia que diu que han prohibit la penjada de "banderes gais" al centre de londres i he recordat les fotos que vaig fer el 26 de maig del 2003 a londres... i

[[fotos]]

a mi el que em molesta és no poder agafar una cirera -o qualsevol altre fruit- d'un arbre qualsevol i menjar-me-la a l'instant. o la neteges, o mors pel verí -això m'han dit-.

oh, crec que fins ara mai ningú havia aconseguit que no es poguessin menjar amb llibertat les pomes dels arbres.

qué difícil tripodearse los brazos en un concierto! y cuánto grano!

09 del 02 del 03

-----------------

pels qui creguin que jo només sóc cursi (??) ara i que abans no ho era i pels qui creguin que, bla, bla, bla.
text escrit a la maria el 9 de febrer del 2003 (fa 2 anys i mig!).

i es va complir.

-------------- traducción

et podries (em podria) passar la vida intentant canviar l'opinió de la gent, intentant persuadir-los, intentant fer-los veure que, segons la meva opinió, s'equivoquen. podria ser una predicadora, sí, del res. però no ho faré, no penso fer-ho. no vull gastar ni un minut de la meva vida amb imbècils, ho sento. potser semblo prepotent, potser ho sóc, potser sembla que em senti superior, potser no existeix la jerarquia -o potser, com ja es va dir, si fos acceptada tot aniria millor-... però intentaré no fer-ho més. no més moments de ràbia veient manifestacions estúpides, manifestacions plenes de la dreta més dreta, dels hereus reprimits de franco, etc.

avui, com podria fer-ho qualsevol altre dia, em demano a mi mateixa parar. parar i entendre que la vida és un joc de contraris, d'extrems, d'injustícies i poca justícia i, sobretot, de

(és que intento estar minimanent aillada, però no puc. no puc. necessito saber què pensen, què passa i què fan. el seu perquè, les seves -putes- raons. els seus arguments. però puc viure, i visc. visc sabent això perquè encara no m'he trobat a ningú que m'ho hagi dit a la cara, perquè no he vist res. ni vull veure-ho mai. parlo de coses així. no puc, no puc, no puc. arguments sense cap ni peus!! què és això?):

- "La legalización del matrimonio homosexual provocará un descenso de la calidad de vida. Los homosexuales tienen menor esperanza de vida [...] La propuesta generalizada de la homosexualidad como opción de vida saludable originaría un incremento de los gastos sanitarios para toda la sociedad."
- " Casar homosexuales y devaluar la familia no va a ayudar nada al diálogo Oriente-Occidente" (y yo me pregunto: ahora hay que dialogar con oriente? yo creía que teníamos que matarlos a todos con guerras!!)
- "El activismo homosexual no quiere formar "familias como las demás". Más bien, quiere llegar a que todas las familias sean como las suyas"
- "En los países nórdicos, donde a las uniones se les equipara al matrimonio, la mitad de los niños nacen fuera del matrimonio. Al darle a la unión homosexual la vitola de matrimonio se da el mensaje a la sociedad de que en realidad casarse no significa nada ni se contrae ninguna responsabilidad ante los hijos."
- "Al contrario que el matrimonio homosexual, que nunca ha sido aceptado por ninguna civilización, la poligamia tiene una larga tradición en numerosos países y sociedades, incluso en nuestros días."
- "Dos ancianas que viven juntas, tres hermanos en una casa, cuatro amigos que comparten piso desde hace seis años...,tienen una relación con afectividad, compromiso y convivencia igual que puedan tener dos homosexuales. Sin embargo, se ven privadas de las ventajas legales del matrimonio gay porque no practican sexo entre ellos."
- "el problema aquí es muchas veces otro: la inestabilidad de estas relaciones hace que muchas de las previsiones relativas al matrimonio no sean aptas para las uniones homosexuales, por esa inestabilidad."
- "Casar homosexuales es un experimento social inédito. Casar personas del mismo sexo es un experimento social que nunca antes se ha intentado. Ninguna civilización ha implantado el matrimonio homosexual." (vuelvo a decir yo: tampoco existían muchas leyes antes que son necesarias ahora -y que antes también lo eran-. mírese derechos de los trabajadores, derechos de la mujer, ley de violencia doméstica, etc.)
- "Los homosexuales pueden casarse con los mismos derechos y obligaciones que los heterosexuales. Es decir, sólo con otra persona y sólo del sexo opuesto y que tenga cierta edad y dé su consentimiento."

------------------

te podrías (me podría) pasar la vida intentando cambir la opinión de la gente, intentando persuadirles, intentando hacerles ver que, según mi opinión, se equivocan. podría ser una predicadora, sí, de la nada. pero no lo haré. no pienso hacerlo. no quiero gastar ni un minuto de mi vida con imbéciles, lo siento. quizá parezco prepotente, quizá lo soy, quizá parece que me sienta superior, quizá no existe la jerarquía -o, quizá, como ya se dijo, si fuera aceptada todo iría mejor-... pero intentaré no hacerlo más. no más momentos de rabia viendo manifestaciones estúpidas, manifestaciones llenas de la derecha más derecha, de los herederos reprimidos de franco, etc.

(es que intento estar minimamente aislada, pero no puedo. no puedo. necesito saber qué piensan, qué pasa y qué hacen. su porqué, sus -putas- razones. sus argumentos. pero puedo vivir, y vivo. vivo sabiendo esto porque aun no me he encontrado a nadie que me lo haya dicho en la cara, porque no he visto nada. ni quiero verlo nunca. hablo de cosas así. no puedo, no puedo, no puedo. argumentos sin pie ni cabeza!! ¿qué es esto?)

sovint la ràbia no em permet parlar. tractar-ho tot massa sentimentalment (i què deu ser això, també?) o, bla, bla, bla. jo no puc parlar. ni expressar-me. cridaria. o no. agafaria betzina i cremaria. (iiii castellà)

“tienen más de violencia que de ley, puesto que son contrarias al fundamento de toda ley humana, que es la recta razón; por lo tanto, no obligan en conciencia, y nadie se puede ver obligado a colaborar en su aplicación” PP i CiU han presentat conjuntament l'esmena que eximeix els electes i funcionaris que ho vulguin de l¿obligació de casar homosexuals. La Comissió de Justícia del Senat ha aprovat una esmena presentada conjuntament pel PP i CiU que permetrà a les autoritats i els funcionaris al·legar el dret a l'abstenció per raons de consciència per no haver de celebrar matrimonis entre persones del mateix sexe.
El secretario general del PP, Ángel Acebes, valoró ayer «muy positivamente» la manifestación del pasado sábado en Salamanca en
defensa de la unidad del archivo de la Guerra Civil, "ERC acudirá a los tribunales para hacer callar a los franquistas, y porque basta ya de impunidad y de odio permanente, de esta hostilidad, racismo y xenofobia contra Cataluña de ciertos políticos y ciertos diarios, radios y televisiones españoles", señaló.

jo que sóc molt desconfiada em pregunto què voldrà dir amb això. bé, no, de fet no... més aviat m'agradaria que amb una nota a peu de pàgina (o un parèntesi) es demostrés (o s'intentés) la (possible) veracitat del que rotundament -sense escapatòria- es diu:

El nacionalismo es la obsesiva respuesta del actual gobierno ante cualquier eventualidad. Lo único que se le resiste son los problemas, cada vez más vigorosos y complicados. Por ejemplo, el de la educación de los niños y jóvenes catalanes. La política lingüística que se ha aplicado a la enseñanza no ha impedido que los estudiantes catalanes ocupen uno de los niveles más bajos del mundo desarrollado en comprensión verbal y escrita. Este es sólo uno de los más llamativos resultados de dos décadas de gestión nacionalista.

(fragment del manifest del encara no nou partit polític català anti-catalanista de suposades esquerres)

manifest sencer

no m'agraden les mitges persones.*

___________
* dit això, em pre

poderós i recalcitrant (deu existir aquesta paraula? bah, tan se val. i què deu voler dir? oh)

així seria jo essent una mitja persona (no haver fet això a la tonteria (oh, bajanada!) que he escrit, deixar a l'aire -escrit quasi sempre- el que en realitat penso sense haver-ho -oh, la guerra, la guerra, no m'ataquis, jo no vaig dir mitja, ni vaig dir no m'agrada, vaig dir: les mitges persones són!-.

així.

primer van faltar quinze mesos, després van faltar tres mesos i mig, després van faltar tres mesos i pocs dies, després va faltar tan sols un mes! després van faltar tres setmanes, tres setmanes menys dos dies, oh, fins i tot han arribat a faltar tretze dies, o dues setmanes senceres! però sempre ha tornat a faltar.
aquest cop no -almenys durant un temps-. no cal que comptem el temps com si cada segon volgués matar-nos. no cal que disset segons siguin eterns. ara no cal -durant un temps-.

ara, després de 439 dies des que ens vam fer el primer petó -físic, això sempre-, després de 339 dies del primer cop on tota la pell era meva i teva, després de 240 dies que els meus pares ho sabessin,...

ara, amb molts dies per endavant -d'aquí 9 dies-, ara...

ara és hora de dir el que toca dir.

. m'agrades perquè m'encanta fer l'amor amb tu, i només amb tu.
. m'agrades perquè la teva pell és, simplement, perfecte. perquè no hi ha cap pell millor al món, perquè tocar-la és el millor que puc i podré fer a la meva vida.
. m'agrades perquè cada cop que te'n vas i jo estic asseguda o al llit i se suposa que em quedo esperant-te, salto de cop i sempre et gires a temps per veure'm... com si ja sabessis que aniria rere teu.
. m'agrades perquè allà hi feia calor i jo tenia set i vas mollar la samarreta per a què pogués refrescar-me i perquè t'era igual estar allà davant o no.
. m'agrades perquè quan et fas mal vens corrents plorant a ensenyar-me on t'has fet mal i vols que t'abraci.
. m'agrades perquè ho entens tot, fins i tot més del que jo podria arribar a entendre -de mi-. perquè sempre sembla que estiguis un xic més enllà del que jo estic.
. m'agrades perquè el teu cos és immens, gegant i no li veig la fi, ni el principi.
. m'agrades perquè la teva calor i el teu alè em fan viure i si no els pogués respirar, d'alguna manera o altra, moriria.
. m'agrades i m'agrado perquè sempre que passa quelcom ho parlem a l'instant -o quasi a l'instant- i mai hi ha temps per a què es creïn forats -per on s'hi podria escolar tot, al final. i per on podríem pedre'ns si no anéssim amb compte-.
. m'agrades perquè ets la meva millor amiga, la persona en qui més puc confiar.
. m'agrades perquè som tu i jo i ningú podrà mai entrar dins nostre.
. m'agrades perquè amb tu sempre hi ha sorpreses i sempre descobreixo coses que no sabia.
. m'agrades perquè amb tu he après moltíssimes coses.
. m'agrades perquè sempre vaig creure que això mai passaria, i va passar. i tot pot passar. i tot és possible.
. m'agrades perquè sé que quan dorms amb mi estàs tranquil·la.
. m'agrades perquè ets lliure, independent i autosuficient; però, tot i així, em necessites i em vols.
. m'agrades perquè tu també veus el meu cos com si fos immens, gegant.
. m'agrades perquè sé i perquè saps que sempre ens protegirem de tot.
. m'agrades perquè amb tu vaig tenir febre durant mesos, amb tu vaig escriure més de tres-cents poemes en dos mesos i mig.
. m'agrades perquè volia que fossis feliç i vas escollir-me a mi per a ser-ho.
. m'agrades perquè, encara que sembli que no m'ho cregui, sé que sense mi no series feliç.
. m'agrades perquè durant un temps vam parlar com si el món no fos nostre i com si res ens pertanyés i vam dir-nos que ens devíem tots els petons que durant el 2003 vam dir-nos, totes les carícies i totes les vegades que haguéssim fet l'amor. perquè erem intemporals tot i la clara intenció del temps -tu ocupada i jo distreta- a destruir-nos, perquè sabíem, en el fons, que tot era possible, però la por a no estar juntes massa temps -i a acabar boges- ens va fer covardes... per a després poder riure de la covardia i saber que no val la pena ser covard.
. m'agrades perquè amb tu puc riure-me'n de tot, sobretot del destí.
. m'agrades perquè amb tu sóc jo.
. m'agrades perquè em passaria el dia fent-te sorpreses i regals, fent-te el dinar i el sopar i preparant-te l'esmorzar i calmant-te quan estàs nerviosa pels exàmens.
. m'agrades per milers de motius -i no exagero-.
. m'agrades i amb tu vull fer-ho tot. vull passar-me la vida... no al teu costat, ni sobre teu, o sota teu... dins teu.

((traducción))

una mena de borratxera sinuosa -el ritme-.

(a vegades va bé recordar-se:

estallar, explotar, sobrevivir en la relación que une la causa y el efecto, sobrevolar.
sobrevolar dicho infierno, mantener las miradas: despreciar el contorno. reunir los valores, añorar lo sublime, adorar el perfil, el demonio, el mal. servirse, ¿de qué?
servirse.
hablar en infinitivo, hacer, imperativo es comer. intenté echar de casa a la lluvia
pero
llovía
y llovía
y llovía
y aureliano vino y se comió mi cena.

resseguir els contorns de la veritat ensenyant a perdre el verb perdre ja per sempre més, no tornar a recaure en les mateixes idees de sempre, tornar a reviure, sobreviure, parlar del mateix, callar, sempre, sempre, sempre intenarem tornar a escriure el mateix pensant que així som millors. ens hem millorat.
ens hem millorat.
no hi ha millores, no hi ha evolució. hi ha pur canvi que canvia i s'equivoca.
pur canvi.
pura PERVERSIÓ intel·lectual, les identitats psicològiques obsessionades per l'obscè, els pecats.

the sins,
the sins.

els pecats del preludi de l'estada [l'anterioritat, el que és previ, el que és legítim, el que ens pertany, el que som, la memòria].
intencions de respiracions lascives, ensenyem la memòria.
ensenyem-nos!
despullem-nos! busquem els records, la monotonia ens farà oblidar!
tornem enrere!
recreem!
RECREEM!
reexistim!
tornem-ho a fer tot! torne'm-hi! infinitament! morim! morim! suïcidem-nos!

TOT SÓN PREÀMBULS I PRETEXTOS, pures excuses! existim per l'excusa d'existir. queda tot justificat en l'existir! per què respires? PERQUÈ EXISTEIXO! i no hi ha més tolerància infinita que la de permetre que existim!
acabem amb els nostres destijos! complim els somnis! no hi ha res més a fer! supeditem les nostres raons al sexe! supeditem la voluptuositat al viure! convertim-nos en esclaus del ser! en esclaus de l'existència i deixem enrere el pretext de convertir la nostra vida en F E L I C I T A T.
oblidem-nos.
oblidem-nos de nosaltres mateixos.
no intentem respondre cap més pregunta. vivim, vivim.
sense res més...

fora prèambuls, fora introduccions, fora veritats, fora epílegs, fora adéus, fora esqueles.
ACABEM SENSE COMENÇAR. CONTINUEM, CONTINUEM I PROU.

per saber si algú és cívic només cal saber si fuma. si fuma, no és cívic, si no fuma: ho és. (civisme: civisme m. Zel pels interessos i les institucions de la pàtria.; m. Actitud del ciudadano que cumple con sus obligaciones para con la comunidad; Preocupación, interés por los demás miembros de la comunidad).

civisme al metro siusplau!
aquest és un taxi cívic!

i després, parles amb una guàrdia de seguretat de l'aeroport en català, et respon en castellà i et diu que parlis amb un altre noi -guàrdia civil em sembla-, però que sobretot li parlis en castellà perquè si no ho fas, uuuh, el que et passarà! (el que em va dir va ser que sobretot li parlés en castellà i no en català amb un to una mica amenaçador).

vídeo de la janis ^^

la música és: herp albert & the tijuana brass @ casino royale

vídeo