Archivos Octubre 2005

una de les coses que vaig fer els primers dies de parlar amb la maria va ser fer una "web" amb dos compteenreres: un pel seu 18è aniversari i un pel meu 18è aniversari. no recordo exactament quant de temps faltava pel de la maria, tot i que em sembla que eren més de 600 dies.
més tard, bé, concretament al cap d'un any i mig, més o menys, vaig ressucitar aquest comptenrere (que encara no havia arribat als 0 dies) per veure quant faltava per a quedar (al juliol, després a l'octubre, després al novembre, després al desembre, després per cap d'any...).

Actualment les xifres són aquestes:

18 anys maria: 0days 4hours 39mins 50secs
18 anys emma: -475days -20hours -21mins -41secs

juliol: -479days -10hours -21mins -57secs
octubre: -385days -8hours -22mins -23secs

etc.

sí que ha passat el temps...

és que he begut vi per sopar i ara estic fent una ressenya d'el senyor w. benjamin; jo, jo, jo!

noiostooroh estamos vivoooos, la musiklaa mo puiede engañaarnos, tu y yoooooo miramos en la misma direccion! asi que nooo, no te preocupes más!! todo va a salir bien!!!! la vida se abre caminoooooooooooooo, nosotros estamos vivos!!!!!!!!!!!!! ESTAAAAAMOS VIVAAAAAS!!!!!! YEAAH

no m'agraden els absolutismes. els això-és-així-perquè-és-així i punt. i els i-jo-ho-sé-perquè-sóc-millor. no em serveixen.
la ignorància o es té per un cantó o es té per un altre cantó. és a dir, o sóc ignorant en informàtica o ho sóc en música clàssica; o ho sóc en cantar o ho sóc en conduir bé una moto; o ho sóc parlant l'anglès o ho sóc plantant una planta; o ho sóc en química o ho sóc en llatí. sí, caic en l'equivocació -suposo, i per molt que m'ho diguin no m'ho creuré fins que m'ho cregui; i amb això vull dir: no m'ho creuré fins que arribi el punt en el que trobi que és veritat- de dir que tot coneixement és igual. doncs no ho sé, vaja. (i no vull fer servir no obstants, perquè això oralment no ho faig servir i, vulguis o no, el weblog per [a] mi és com un mitjà oral) però crec que tots els coneixements dels quals en pots treure un fruit -sinó, que trist!- són bons.
com deia, o com no deia, tan vàlid és escoltar blues com mirar salsa rosa -i aquí hi faria un incís que seria el de: bé, mentre te n'adonis del funcionament dels programes com salsa rosa*-. també passa això amb el tecno, música de drogates pastilleros i quillos, segons fons. però no passa això amb el blues, per exemple.
a la vida, si vols ser guai, has d'anar d'alternatiu, dir que no mires la tele, fingir que no formes part de la massa, fingir que no et vénen ganes de comprar quelcom només pel fet d'haver vist l'anunci. fingir que la cocacola és dolenta per a la salut (o creure't-ho, és clar, no crec que la gent fingeixi totalment), fingir que beus molt o que no beus els caps de setmana. adaptar- te a l'antimassa. mai ningú s'apartarà de la massa. ni els hippies, ni els anarquistes, ni els okupes, ni els comunistes, ni els d'altres utopies vàries. es juga un rol. la massa necessita gent antimassa, de la mateixa manera que les vacunes porten una petita dosis del virus per a què el cos pugui, més tard, combatir-lo (el virus) sense problemes.
la gent antimassa o antisistema, així, va bé per a saber de quin peu calça la futura grip del sistema. aquesta gent, sent així, només fa un favor al seu enemic.

_____________
* en realitat, no sé si es just jutjar la massa per veure aquests programes. ni tan sols s'ha fet un referèndum (...) per saber si la gent els vol veure o no. els fan, i la gent els mira. suposo que no ve bé llegir quan has treballat tota la setmana, o jo què sé. potser llegir no és tan bo -no dic que no sigui tan bo, només dic que està mitificat, massa mitificat potser-. no crec que hi hagi tanta diferència en llegir llibres d'antropòlegs i mirar gran hermano. o és que a gran hermano no es pot veure el comportament de la gent (de determinada gent, això sí)? ah, no ho sé, es veu que no.

una dona diu, en entrar al tren: "no sé perquè la gent ha de respirar alhora"

si jo no parlo, que parlin per mi!

tot ve de lluny, massa lluny.
massa tard per tirar enrere. i ningú penedit. si ja no sabem on anem, em pregunto si serem capaços d'admetre perquè som aquí avui, i no allà. perquè tot plegat és així.

no escric perquè no puc. a vegades no hi ha res a dir, res a criticar*; ja que, simplement,

.

res és simplement. res és de manera simple.

__________
* massa a dir.

m'he mig llegit l'estatut i..., oh, m'ha agradat! potser massa utòpic, però bé, a mi això no m'importa. ja m'estaria bé que l'acceptessin a madrid.

que no passarà.

paperassa, paperassa, vine a mi i recicla't...

per començar, a qui va dirigida aquesta pregunta? es podria dir que a tota espanya, no? (en teoria, diria jo, a la gent que forma part d'aquesta nació -denominada nació no sé exactament amb quins criteris, posats a dubtar i dubtar, ehem-, és a dir, l'espanyola. a la gent que se sent, nacionalment parlant, espanyola.
així doncs, què hi tenen ells a dir? ells ja tenen una nació! denominada neció a la constitució! per a què jutjar altres nacions (opinar)? és que ells se senten catalans? bé.
també va dirigida als catalans que viuen a catalunya, fora de catalunya, fora d'espanya, etc. no? bé.

una altra cosa que em pregunto jo és: a quina acepció del concepte nació es refereixen? permetint-me la meva innocència i, potser, ignorància, però sóc incapaç de reconèixer a què s'estan referint exactament:

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. f. Territorio de ese país.
3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.*

l'estatut?

el cas del nen prohibit.

abort, o sap greu? penedir-se? futurs retrets?

responsabilitat amb futures generacions?
l'estatut per al futur? rigurositat?

què és l'estatut?
què és ara l'estatut? canvien els somnis? adaptar catalunya al present o seguir insistint? desistir o adaptació? conformisme o realitat? què? què és?
no l'he llegit. no sé de què va. algú m'ho explica?

era trist escoltar a teoria de la literatura l'any passat que l'amor era un invent de la literatura (i la literatura no seria un invent de l'amor?). i era trist perquè no m'ho creia. no pot ser. la literatura canvia els homes? els homes la literatura? ens dominen o dominem? qui importa? o què?