Archivos Febrero 2006
Quiso Dios, con su poder
fundir cuatro rayitos de sol
y hacer con ellos una mujer.
Y al cumplir su voluntad
en un jardín de España nací
como la flor en el rosal.*
...
Powered by Castpost
(Francesc Macià proclamant la República catalana...)
________
* suspiros de españa
se llamará la noche en vela porque para estar despierto durante la noche se necesitaba, al menos antes, una vela; para poder ver, digo yo.
i les paraules poc signifiquen,
com a molt l'interpretació; l'hermenèutica, potser, a vegades.
com a molt els gestos, la semiòtica.
em diries quelcom i sense demostració a mi només em restaria prendre la pastilla blava
i dir adéu al món.
juraria que estem al 45 de febrer de l'any 2006. juraria que han passat, per comptes de 16 dies, uns 45 dies. un mes i mig; bé, més, tenint en compte que febrer s'acaba el dia 28.
és impressionant la condensació d'aquest mes. tot el que passa o tot el que deixa de passar. com crea precedents i canvia coses. com determina la vida. el mes decisiu per a canviar l'ordre -desordenant o ordenant- del caos de l'univers, un mes decisiu per al efecte papallona.
potser és la proximitat de la primavera i de l'estiu i la proximitat -i a la vegada llunyania- del nadal, del cap d'any; del tornar a començar. potser el febrer és el mes que desperta després de l'adormit i llarg gener. i despertar d'un letargi sempre és caminar de nou
i caminar de nou sempre és més llarg, perquè no ens coneixem el camí.
és curiós.
s'ha d'aprendre a callar.
sobretot quan havies dit que callaries.
d'altra banda,
"después de la lluvia sigue la lluvia y en el monorrail camino del aeropuerto sólo puedo pensar en el tiempo vacío que me queda por delante y en la extraña lista de suspensiones que se me atribuyen y en el estúpido agente danés y en su estúpido amor por la memoria.
Cuando uno barre las hojas muertas del jardín, es el jardín lo que importa."*
i així, la introspecció no és res més que hores convingudes rere la impossibilitat de fer altra cosa; quin remei, els poetes haurien d'ésser (i estar) sempre així. jo, és clar, si continués, acabaria tornant a escriure.
la soledat només serveix per això, ja és dur dir-ho.
la companyia serveix per anar a fer vols amb el tata, i altres coses.
però no escriuré. s'ha d'aprendre a callar.
___________
* tokio ya no nos quiere, ray loriga
estic veient el reportatge que fa entre línies del diari la vanguardia i han dit que "la vanguardia no s'ha deixat de publicar ni un sol dia" i jo em pregunto: no va haver-hi fa poc una vaga per part dels treballadors i a causa d'això es va deixar de publicar durant dos o tres dies?*
___
* potser sóc innocent i, és clar, en això de publicar també comptava el diari digital...
"el dia que vulguem parar ho decidirem nosaltres i no un maleït maldecap" frase del nou anunci d'aspirines bayer.
primer: no es pot plantejar algú que si li fa mal el cap és per algun motiu?
segon: la causa del mal de cap, potser no seria millor intentar evitar-la abans que prendre's continuament aspirines?
tercer: ara fins i tot a aquest tipus d'anuncis hi ha d'aparèixer explícitament la lluita home-natura; que l'home vol guanyar?
quart: ai, déu meu!
treball en grup: eina que ens ajuda en la formació de les nostres persones per a poder, en un futur, treballar en equip en una empresa.
treball en grup: eina molt útil per a incentivar la competivitat -la de veritat, la de les bones cares per davant i les males cares per darrere, la de les t'amago informació i t'enganyo, et faig creure que et vull ajudar i després te la foto- entre els futurs empresaris.
visca el capitalisme!
estudiant:
Es diu també l’ètica de l’autenticitat; és a dir, quan realment crec en un valor, això transforma la meva vida. A l’ètica axiològica el problema és com l’home viu o realitza aquests valors de manera coherent. Produeix el problema de la retòrica dels valors i de la inautenticitat. Un valor obliga a viure d’una determinada manera o sinó és la retòrica dels valors.
deu ser la retòrica dels valors... la filosofia barata?
arriba un punt en què la modèstia és sospitosa. la humilitat és bonica per als catòlics, que prefereixen simular ser pobres per a què ningu els retregui res (o, és clar, ser pobres directament. res a retreure als ulls de déu). el contrari dic jo, las luces, las pocas luces, per a mi, no serveixen per a res. cadascú amb la seva virtut, i orgullós d'ella, cadascú sense modèstia falsa -tot s'ha de dir-; ja que, sense voler, acaba essent sospitosa.
jo només vull ser al meu lloc.
a passar-s'ho bé!
¿dime con quién andas y te diré quién eres?
"la llibertat d'expressió ha de prevaldre per damunt de tot" (tv3)
vege-m'ho, això: qui s'ho creu?
o potser el respecte ha de prevaldre per damunt de tot? o, com ho diríem, abans la llibertat nostre que intentar imposar-la? o és que no hi ha censura per aquí? oh, no! som tan bons, tan macos, tan lliures, nosaltres, els d'occident! i que dolents els d'orient: cremen banderes! uiooh! cremen banderes davant de càmeres! que bé!
apa, no ens fem els tontos, que em sembla que no ho som pas.
es confirma que smashing pumpkins tornaran, tot i els reiterats discursos de billy corgan a la seva gira... deuen haver guanyat els fans histèrics de primera fila que no paraven de cridar: "SMASHING SMASHING SMASHING". jo no ho vaig fer, per respecte, només. perquè en el fons desitjava que en billy corgan cantés ni que fos una sola cançó de les d'abans.
aquest any serà maco, radiohead treurà un nou disc (+ gira), i smashing el mateix. oió.
una altra cosa que ha passat avui és que m'ha vingut la regla (és com si jo m'ho hagués provocat, prenent-me dos infusions infurelax bastant "carregades", sense pensar que potser una de les herbes seria emenagoga; però bé, tan se val). demà, però, tinc un examen i avui estic feta una merda (això vol dir que estic molt i molt cansada). conclusió: no aniré a ca la meva àvia. no fos cas que quedés més feta merda. la infusió me la vaig prendre per a poder anar a dormir aviat, aixecar-me avui aviat i així no sorprendre'm demà quan vegi que m'he d'aixecar... a quina hora? les 7? encara no ho he mirat. l'examen, això sí que ho sé, és a les 9.
ara tinc mal de cap, son, i mal d'ovaris. què més puc demanar?
he parat la música i sento de fons el telenoticies de tele5 -m'he après la melodia de tele5 gràcies a veure granhermano!- i noto -sempre ho he notat, de fet- que tenen pressa, molta pressa. la música va a un ritme accelerat, els presentadors parlen acceleradament -i de fons se senten veus cridant, trencant coses-. potser com si la notícia hagués de marxar?
per què ens fan tenir la sensació de pressa en segons quines notícies?
ara que hi penso: és fàcil mantenir-se en la dignitat quan s'és, encara que es formi part del govern, quasi a l'oposició!
la mama diu que no em faci política -sempre ha estat una opció a considerar, per part meva- perquè llavors no podré anar ni a mallorca. i, encara pitjor, tindré els diners suficients com per anar-hi deu cops -molts cops!- i no hi podré anar.
potser és millor no tenir-los, els diners; i anar-hi quan se'n tinguin, de diners!
i si hi penso millor i la política no és via de fer diners, només; sinó que és via de canviar quelcom? estaria tan bé tenir il·lusions i ser innocent!
de les mans d'Heràclit:
Por mucho que andes y aunque paso a paso recorras todos los caminos, no hallarás los límites del alma.
la mama sempre m'ha dit que la filosofia barata és molt lletja; en tant que barata, suposo. el que és barat no té valor, i el que no té valor és menys que el que sí en té. o, també, quelcom és barat quant s'ha pogut produir amb el mínim d'esforços possible. no ha calgut gaire res per a la seva producció, gaire interès, gaire temps.
la filosofia és filosofia de la vida (sempre!), però deu ser filosofia cara, amb valor (i amb elaboració llarga!). i no valor afegit (l'engany afegeix valor, la retòrica afegeix valor, l'economia afegeix valor), sinó valor i punt.
hi ha moments en els que puc arribar a quelcom semblant a la clarividència -en el sentit que tot esdevé clar i precís-; en aquests moments, com ja he dit, ho veig tot clar.
jo sempre he cregut que parlar era construir un pont, que tan se val el què es parli, que allò important era -apart del com- fer-ho. si no hi ha la conversa -de fet, conversa, convertir-se, curiós- ni hi ha convivència; si no hi ha moments junts -per molta metàfora telepàtica que hi hagi pel mig-: no hi ha pont.
i què passa quan no hi ha pont? quelcom mor. potser és el mateix que passa a l'hivern, que alguns arbres ho perden tot i estan dèbils -o això sembla-, i tenen, tan sols, un tronc.
bé, el tema no anava d'això, anava de els moments. a vegades, deia, ho veig tot clar, tan clar que somric; o, a vegades, ho veig tot tan clar que començo a tremolar de por. no és que ho vegi tot diferent -les meves idees, la meva ètica i els meus principis no canvien gaire-; és que, simplement, ho veig amb més claredat. es podria dir que sé moltes coses que ignoro durant bona part del dia -perquè no estic tot el dia pensant-.
sé que, en realitat, no he dit gaire res en aquest post. potser és per l'autocensura, o les poques ganes de fer accessibles coses que, de moment, són meves.
quan és època d'exàmens, i ara ho és, la meva vida és contemplativa i calmada.
res és urgent, els dies seran eterns -potser penso? qui sap-; tot anirà bé.
estudiar? bé, llegeixo coses per aquí, llegeixo coses per allà! que interessant tot, que entretingut, poc que estudio! empollar? ui, hauré d'empollar-me totes les ètiques que hi ha: ho hauré de fer d'una forma divertida, com qui li ensenya a un nen de 6 anys les taules de multiplicar.
fa anys que no sé empollar, i mira que abans en sabia molt! crec que la meva ment va desestimar aquest procés per a estudiar; era massa vague.
i ara què? a menjar pipes, cigrons i blat de moro i a beure coca-cola! i a estudiar...
de quan els periodistes es van menjar el poder que es pensaven que tenien i van esdevenir els jutges del judici final; en vida, això sí.
aspiro a la tranquil·litat mental digne de la falta de perturbacions i la falta de desitjos.
tinc dret a canviar d'opinió quan em doni la gana.
i, la vida III, de les mans d'Aristòtil:
¿A cuál de los dos corresponde tasar el valor: al que primero da o al que primero recibe?*
______________
* 1164a, capítol I, llibre IX, ética a nicómaco
tinc opinions, i moltes. però no les exposo aquí per a no esgotar-me. tot i això, m'agradaria fer-ho: per a un possible futur. és fàcil oblidar els pensaments, els judicis. ho faig molt sovint. i hi ha coses que voldria recordar.
l'estatut, per a mi, ara mateix és una vergonya.
de la il·lusió inicial en veure tots els partits catalans (excepte el PP) d'acord en una qüestió, lluitant per catalunya i pels seus drets; he passat a la decepció final en veure com uns s'han aprofitat del què ha passat -com si fossin el PP, és clar, tants anys venent-se al PP ha d'afectar una mica!- i els altres, tontos i idiotes, es deixen matar pel que diu el govern de madrid.
jo que sempre he pensat que no sabria què votar quan toqués, penso que votaré a ERC. els únics que s'han mantingut en la dignitat que calia en un moment com aquest. i si diuen que no a l'estatut, em sembla molt bé. jo també dic no. i aquest no és motiu per a abandonar el tripartit i convetir-lo en... en què? en eleccions anticipades?
la vida et demana molta coherència...
dins els marges dels errors.
