Archivos Julio 2007
(14 de juny) 
d'acord. ho diré. no escric perquè no vull reflexió escrita. no vull reflexió escrita perquè crec que la reflexió escrita és una manera d'interioritzar-ho tot. i no vull interioritzar res perquè vull seguir aquí. i quan dic aquí és aquí. i això vol dir ara. ni vull seguir endavant, ni vull mirar enrere.
no vull, però ho faig. i això no vol dir que no intenti no fer-ho. no vull fer-ho. vull que de cop s'acabi tot i n'estigui ben farta d'aquest tot. visc en un present infinit que fa que confongui els dies. no sé quin dia som. no sé si ahir vaig treballar. no sé què vaig fer la setmana passada. no sé res i no vull saber-ho. perquè quan em poso a pensar en què vaig fer i què faré m'estresso i em ve nostàlgia i penso que m'he equivocat. i és tot tan absurd i irreal, que no vull ni pensar-hi.
i aquesta web és més per l'hivern. quan tot és per dins perquè a fora hi fa fred!
recapitulacions, resums. balanç de la temporada. això al final. com sempre!!
de moment: fotos!
ara és obrir això i quedar-me en blanc. no és pas fluidesa el que se'n desprèn; i, doncs, què he de fer?
res, no res.
hi ha tanta exterioritat que la interioritat se'm fa estranya i teatral. ridícula i previsible. cansada i ofegant.
no hi ha res més cruel que ser realista i no amagar-se la veritat.
m'estic matriculant per a l'any que ve. i com que sóc realista -i no somniadora-, descarto moltíssimes possibilitats. tot ho faig pel meu bé.
espero poder llegir això d'aquí a un temps i pensar el mateix.
el fet de viure el present i no pensar que demà tot ja estarà -i demà que demà ja tot estarà-, fa que visqui en una confusió estranya i agradable. sense perspectiva de passat ni de futur pot haver-hi present?
la frase seria tan bonica com: un altre present és possible.
que vol dir que, mirat d'una altra manera, tot pot ser diferent.
quan no hi ha escletxes físiques que permetin les escletxes psicològiques, i tot es perd en el que serà una implosió absurda, involuntària i indesitjada.
sóc d'una manera. i ho sé. i el fet de saber-ho almenys em fa conscient de moltes coses. si no sabés, torturaria com qui no sap què vol ni per a què serveix i creu que el relativisme és el millor -la moral d'hom.
criteris, judicis, sabers, respecte, decisions. i una metralleta que ho foreda tot.
no vull implosionar perquè no vull que m'ho facin fer. mai ho he volgut.
oh, maniàtica em podria dir. no m'ho diré.
jo tinc raó.
