Archivos Septiembre 2007

els llibres se'm menjaran. faig neteja per a què hi càpiguen, i tot i així encara necessito més lloc.

m'agradaria ordenar-los, però no sé com fer-ho. no sé si dividir-los en gèneres: novel·les, assaig, poesia, teatre; o per ordre alfabètic; o per editorial; o per època que van ser llegits (aquesta és l'opció que menys m'agrada); o per "corrents", moviments, etc.

ai, que difícil!

ahir vaig pensar que de tota la gent que sembla dolenta, molta no ho és.

crec que a vegades la gent pot semblar dolenta quan, en realitat, només és irreflexiva.

un dia la maria em va dir una frase que va llegir no sé on, que deia: "cuanto más se observa, menos se vive". no hi estic pas d'acord. en res. és una bajanada molt gran. de fet, aquesta frase és com aquelles frases que, canviant-hi els verbs, es poden transformar fàcilment. són frases kitsch que volen dir més del que poden dir. per exemple: "cuanto más se vive, menos se observa", "cuanto más se observa, más se vive", "cuanto mas se caga, menos se vive", "cuanto más se ama, menos se vive", "cuanto más se odia, menos se vive, "cuanto más se vive, más se odia"; i així fins l'infinit de frases idiotes.

anava a dir que la reflexió -i l'observació n'és part- és un tema molt important a la vida. igual que dormir i somiar a la nit també ho és. només caldria pensar una mica, i tots seríem molt millors.

continuaria, però no puc. ahir volia matar la humanitat, però va venir un colom que va marcar un punt d'inflexió no sé si a la meva vida, però al dia segur que sí.
no era pas el colom de la pau.

fins aviat.

segon dia de classe.
balanç: ahir em vaig adormir a la primera i a la segona classe. però només els 15 minuts finals. eren optatives, res de filosofia.
a la classe de filosofia no vaig adormir-me. no sé pas si per interessos, o perquè eren les 3 de la tarda. aquest any promet. més filosofia, o això sembla. més obscur. uh, uh.

avui només he fet una classe. literatura catalana. torno a tenir una professora que vaig tenir fa 2 anys i que encara em recorda. em fa il·lusió. tornar a llegir el Canigó sembla un acudit. però potser aquest cop estaré més preparada per a fer-ho. alguns llibres que s'han de llegir (12 en tot el curs) ja els he llegit.

ahir em vaig matricular a ciències polítiques. dues assignatures. introducció a la ciència política i sociologia general. a la UNED. encara he de fer tràmits per la simultaneïtat. pagar 41,6 euros i enviar una carta. però ja està.

així, en total, aquest any faig 78 crèdits. el primer semestre tinc classe de 10.30 a 13.30 i de 15.00 a 16.30. de dilluns a dijous. i el segon semestre tinc classe el dimarts i el dijous les mateixes hores que el primer semestre. i dimecres de 13.30 a 16.30. no tinc classe, doncs, ni dilluns ni divendres. que bé!

per cert, aquest any no condueixo fins a Girona. vaig a Flaçà, i allà una meva amiga em porta a la facultat. a la tarda vaig en tren fins a Flaçà, i de Flaçà a casa en cotxe.

canviant de tema, també ens hem apuntat a classes de ioga. de l'octubre al juny. els dimarts, de 20.00 a 21.30.

el 4 de novembre és el meu últim dia a la feina. no he volgut treballar fins el 31 de desembre.

poca cosa més.

PD: per als interessats, d'aquí a poc posaré fotos del viatge.

demà acaba la temporada d'estiu a la feina. treballaré les deu hores pertinents i després marxaré cap a l'aeroport.

comença el viatge que acabarà el divendres. pocs dies, però espero que intensos.

el balanç per aquest estiu, de moment, és de 20 llibres. no sé si demà en podré llegir algun de sencer. si fos així, en serien 21. tot i que amb 20 en tinc prou i molt.

fins aviat,

emma.

avui he anat a barcelona.
m'ha semblat bastant "horrorós" tot plegat. tot ple de gent. els carrers bruts i fastigosos. em semblava que respirava merda (la contaminació, etc.). i més coses.

me n'he cansat molt aviat.

he tornat a casa cap a dos quarts de nou i he estat voltant en bici una horeta.

a barcelona m'he comprat 3 llibres. dos són pel viatge. feia temps que havia pensat que volia fer el viatge amb aquells dos llibres a l'esquena.

Els pensaments de Pascal, i Solítud de Víctor Català.

em sap greu no haver trobat una edició del llibre de Pascal que em convencés. una edició on els pensaments no estiguessin classificats per temes, però no l'he trobat.

ja porto 17 llibres, i demà acabaré el 18è. per la setmana que ve no sé què fer. tinc molt temps de llegir. enllestiré les últimes novel·les que em trobi per casa.

m'hauré llegit en tot l'estiu 20 llibres, si no m'equivoco en l'estimació.

no sé què en penso dels llibres. de les novel·les en concret. em semblen molt més reals que molts llibres de filosofia. més veritat. més quotidians. més entenedors. més "explicadors". més profunds.

em fa la sensació que expliquen la humanitat. l'home en si. què és l'home.

així que, ara, després de 2 anys d'haver deixat la filologia per la filosofia; me n'adono que la filologia és superior. però cal entendre-la des d'un altre punt de vista de com m'ho feien entendre a mi a la facultat. no em sembla massa correcte estudiar la filologia utilitzant les teories tarades de Freud. em sembla cruel. molt cruel.

és massa interior com per a ser explicat. inefable, potser. parlar-ne em feia sentir imbècil.

fins aviat

hom arriba a pensar, després de pensar-hi molt, i després de llegir molt, que tot és relatiu.

quan hom arriba a la relativitat. i pensa que poca cosa més -si és que res més- hi ha al món, l'abisme apareix i l'apatia arriba.

el relativisme. l'escepticisme.

durant un temps he estat així. després de reflexionar pensava que tot era igual. tant era jo, com tu. tant era verd, com vermell. tant era sí com no. tant era diners, com no. tant era... tot era igual.

si tot és igual, què és el que val la pena? (és que sempre ha de valdre la pena alguna cosa?)

sí hi ha diferència.

avui ho he llegit.

una frase et pot canviar la vida.

pot ser que ningú no m'entengui. m'ha passat. tots confosos. entre línies no vol llegir-hi tothom. saber la veritat és massa dur.

hi ha gent que projecta en mi el que voldria que jo fos, i es creu que jo sóc així. i, bé, de cop vénen les sorpreses. jo no sóc així.

la frase.

és aquesta:

"Tot era diferent i em semblava que l'amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual"*

___

* de Mercè Rodoreda a El carrer de les camèlies.