sofistes

a vegades la filosofia no és res més que un allunyament de si mateix -alienació- i d'una mateixa època, per a poder entendre no només èpoques anteriors i persones anteriors, sinó, també, el jo actual i l'època actual. si cal allunyar-se, alienar-se d'un quelcom per a conèixer-lo, no sembla que el poguem conèixer bé. no sóc aquí, avui, per a discutir això. només voldria dir, com ja he dit més cops, que una de les il·lusions de la meva vida és entendre, comprendre. i prou. seria com viure en un parc d'atraccions tot el dia. vull que la muntanya russa sigui la meva vida! m'agrada viure a la meva carn el que penso i el que s'ha pensat. m'agrada viure, en definitiva: és això el que estic dient. però no sóc aquí, tampoc, per a parlar sobre aquest tema.

sóc aquí per a recordar a qui em llegeixi -anava a dir a la humanitat, però això seria pixar fora de test: poca gent em llegeix- que no m'agrada discutir. que no m'agrada utilitzar la raó, ni escrita ni parlada, per a discutir. ni tan sols per a dialogar si només és per a convèncer (en tot cas, estaria bé fer-la servir per a enrahonar, no creieu? sense ganes de convèncer, sense sofismes, sense voler atropellar). fa temps, o potser no tant temps, vaig "descobrir" que la raó no mana. no és que no mani, i que jo estigui dient que és el cor qui parla, no. només dic el que els primers filòsofs van "descobrir", intuir, o veure: que hom pot utilitzar la raó com li convingui per a convèncer.

sí, parlo dels sofistes. és fàcil ser sofista: només cal haver estudiat, practicat l'art de la raó -o l'art de tenir raó-, la retòrica*. últimament estic coneguent molta gent que, enlluernada per la raó, creu que només aquesta és suficient per enamorar (ho deia l'altre dia en Josep, més o menys), que només és aquesta necessària per convèncer i que, en definitiva, només la raó és la que val.

jo sé més que això: jo sé que hi ha coses que són difícils d'expressar mitjançant la raó -i sé que molta gent (jo, per exemple) dediquen la seva vida a intentar fer-ho-, sé que hi ha coses que només l'art pot expressar -sí, a vegades la raó és insuficient-, i sé que poca gent es deixa enlluernar per la raó. o això espero.

sí, ho dic: he conegut sofistes, últimament. defensen el tema que volen -hi creuen, també, segons com es miri- utilitzant la raó com a arma: deixant a l'altre, que no ha tingut temps a pensar en el tema, indefens. he conegut gent que ha sortit feliç de parlar amb mi només perquè jo m'he quedat callada, sense arguments. he conegut gent que, mitjançant l'art de la retòrica, m'ha conduit per on ha volgut i m'ha fet dir el que ha volgut que digués i que ha utilitzat això que he dit, fora de context, per desbancar-me i fer-me veure que jo no tenia raó.

només vull avisar -recordar-me a mi mateixa-: no m'heu convençut. i no podreu fer-ho. per a saber més dels sofistes, i de com funcionaven us recomano L'elogi d'Elena de Gorgias (crec, i dic crec perquè a hores d'ara ja no sé de què he d'estar segura, que el petit text que encapçala el post és d'ell i de l'obra que recomano).

fins aviat.


________
*

1 RET Art de l'eloqüència, de l'expressió oral i escrita, fixada d'acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s'enriquiren en la tradició successiva.