desenllaç

el desenllaç:

no visc d'esma -que tampoc l'he perdut-,
probablement -com ja han dit molts-,
visc de morir -que no d'anar morint-

dins d'aquella nostàlgia eterna que és la literatura, aquí visc; hi vaig néixer. jo no sé perquè. quan era petita era la teta la que llegia llibres. i ara jo rellegeixo els llibres que ella va llegir i hi escric el meu nom, a sota del seu, o a sota del de la mama, amb orgull i serenitat. orgull per seguir passos, per poder ser germana petita i filla; i serenitat perquè és el que donen els anys, i escriure una data -com qui s'escriu en un banc a londres, davant d'una botiga levi's; o com qui s'escriu en una soca d'arbre- en un lloc etern -com són els llibres- és l'única manera que he trobat de traspassar el moment actual i transportar-me'n a un altre. i com que les persones estan fets per a això, per a tocar de peus a terra però per a mirar el cel mentre ho fan, jo també he de tenir el meu cel, i l'he de tenir a l'abast, petit, de tots colors, amable, cruel, vertader -massa vertader-. i als llibres és on hi he trobat tota la pau que necessito. als llibres, que són iguals que l'escalfor del sol, que són vida i vida i més vida.