avui hem anat a la platja...

sorra i sorra i sorra i enmig de la sorra l'hora, les set de la tarda -creia, no tenia pas rellotge-, i veia el mar, i la gent marxava i arribava la noia a dalt la roca; i el món se'm tornava infinit... amb l'aigua freda i el verd oceà, verd profund de tot allò que no es veu, la llum escolant-se per entre els millions de gotes, i ho veig, i és com tornar a néixer, si és que néixer no és morir d'un cordó ombilical;
les meves mans fora de l'aigua. el sol de les vuit.
la llum.
l'aigua.
el color verd.
la sorra infinita d'ondulacions.

la maria, fora de la mar, llegint La plaça del diamant, just el fragment... on diu que les ones vénen per tornar-se'n...

PD: veig les fotos d'en luar i... ai, el trobo a faltar!!!