sobre el meu weblog i altres coses
confirmo que escriure a la web em va molt i molt bé. això de fer públic què sento sabent que ho llegirà força gent... em va bé, molt bé!
així que escric aquest mini post per a deixar constància -una vegada més- de la utilitat d'aquesta web... deixant per entès que continuaré -sempre endavant-, sense por!
i sense fer-me de cap club estúpid i sense anar a conferències estúpides sobre què passa al món blogosfèric. perquè de fet, de tanta ràbia que em fa tot això, només puc mirar cap a un altre costat desitjant que la gent deixi de parlar de gilipollades absurdes. i parlo de catapings i aquestes merdes que passen avui en dia i de les explicacions del fenomen weblog i la merda que els va parir a tots perquè sempre és el mateix: egocèntrics som qui escrivim weblogs, ens pensem que tenim alguna cosa a dir, ens fa fàstic com a catalans dir 'weblogs' perquè n'hauriíem de poder dir alguna cosa amb un nom català i no manllevat tant a lo bèstia, però resulta que nosaltres no ens vam inventar res i que què més dóna tot plegat; merda de weblogs, merda d'internet, i jo sempre fora de tot això, a part, que ningú em digui res, sabent que estic fent alguna cosa que no té nom però que és molt més que qualsevol nom,
i m'acomiado, jo, que mai havia dit tan explícitament què pensava de la merda de la blogosfera dient que què més dóna què pensi jo, o tu, o qui sigui, que feu el que us doni la gana que jo també ho faré....
de la (blogaire?) emma, després de gairebé 6 anys escrivint la meva vida d'alguna manera...
encantada de ser aquí.
així que escric aquest mini post per a deixar constància -una vegada més- de la utilitat d'aquesta web... deixant per entès que continuaré -sempre endavant-, sense por!
i sense fer-me de cap club estúpid i sense anar a conferències estúpides sobre què passa al món blogosfèric. perquè de fet, de tanta ràbia que em fa tot això, només puc mirar cap a un altre costat desitjant que la gent deixi de parlar de gilipollades absurdes. i parlo de catapings i aquestes merdes que passen avui en dia i de les explicacions del fenomen weblog i la merda que els va parir a tots perquè sempre és el mateix: egocèntrics som qui escrivim weblogs, ens pensem que tenim alguna cosa a dir, ens fa fàstic com a catalans dir 'weblogs' perquè n'hauriíem de poder dir alguna cosa amb un nom català i no manllevat tant a lo bèstia, però resulta que nosaltres no ens vam inventar res i que què més dóna tot plegat; merda de weblogs, merda d'internet, i jo sempre fora de tot això, a part, que ningú em digui res, sabent que estic fent alguna cosa que no té nom però que és molt més que qualsevol nom,
i m'acomiado, jo, que mai havia dit tan explícitament què pensava de la merda de la blogosfera dient que què més dóna què pensi jo, o tu, o qui sigui, que feu el que us doni la gana que jo també ho faré....
de la (blogaire?) emma, després de gairebé 6 anys escrivint la meva vida d'alguna manera...
encantada de ser aquí.
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: sobre el meu weblog i altres coses.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/391
te confiso que el primer blog que leí en mi vida fue el tuyo, y yo estoy encantadísima de que lo continues!! ;***
después de tantos años me lo dices??? cómo has podido guardar el secreto tan bien!?!?!?
DIOS,
fui la primera definición de weblog que te encontraste por ahí!
soy tu modelo, también, un poquitín?
mirala, miralaaaa... tencaaaaaaaaaaaaaaanta que te lo haya dicho... XDDD no es ningún secreto, te lo dije cuando lo ví, pero tú no me debiste creer! XD
después del tuyo he ido visitando muchos blogs pero... vaaaaaaaale, no lo negueeeemos... has sido mi mejor modelo :P