dimecres tretze d'agost

queden pendents tants llocs: madrid, valencia, londres....
ara aquí, ara allà...

un curs sindical
atrevir-me a fer el pas: apuntar-me a fotografia (tornar a tenir fe en mi)
llevar-me aviat
fer quart de filosofia amb la il·lusió (la il·lusió de pensar en spinoza)...
fer equitació al febrer
treure'm el carnet de patrón de recreo (com es diu en català)

anar més enllà, sempre,
fer tantes coses, tantes, i mirar ventdelplà però recordar que per algun motiu vam deixar de veure'l i agafar el cotxe i anar a girona i visitar estrelles,

ens ho hem de creure ja, ens ho hem de creure!

estic suau,
tinc son,
m'avorreixo a mi mateixa i vull sortir, recordo lluís llach: enllà d'aquest jo petit que omple el cor però ens buida l'ànima,

perquè és això, ens omple el cor: l'omple molt i molt bé, però em buida totalment l'ànima,
i quina estupidesa.


fe!

hay que tener fe en las personas, no todas se corrompen...

no, és clar que no...

per què no ens ho volem creure mai del tot, això?