m'agrada (iii)

recordar la molina, els motius, la mama i el papa, la teta i en ferran aquí, la sara per vuit persones que ens vam fotre, l'aniversari de la pesseta, l'afrodisíac que és la molina (i jo sola, soleta), treballar per primer cop i a sobre amb la mama, llegir les cartes dels nenes, escoltar l'home de les notícies dir a tiro de escupitajo, la banyera de després de treballar, cansadíssima, jugant amb les bombolles, parlant pel mòbil, els 200 euros de saldo que em vaig gastar en tres setmanes, comptar els dies perquè s'acabés tot però alhora desitjar que no s'acabés, el kosmopolis com a fita (cortázar esperant), i l'any 2004, i la merda de barcelona, quanta il·lusió, i m'agrada recordar la molina i recordar-la amb la teta i que després de quatre anys em digui que no podia suportar la idea que el papa i la mama marxessin, perquè jo tampoc, i que jo li digués que ella devia estar malament aquí pensant que tothom marxava, perquè res tenia sentit, però la molina era la molina, i no hi feia fred, i vaig pujar muntanyes, i vaig no fer res, i vaig treballar molt, i vam anar a andorra, i vam descobrir castells, i vam passejar la pesseta feliç eternament, i vaig sopar bistec de vedella amb cocacola després d'un dia sencer sense menjar perquè m'havia menjat qui sap quant purè de patates en pols perquè estava boja i m'agradava molt, i netejar la capella i voler tocar la roba del capellà i la mama dient-me que això no es feia que hi ha coses sagrades, i posar-me escot expressament perquè els nens del retiro de l'opus dei es tornessin bojos i marxessin d'aquell retiro absurd, i perquè mirava els arbres i m'explicaven que a l'hivern molts d'ells cauen per culpa dels llamps, i trobar amb el papa un cotxe abandonat enmig del bosc, i mirar l'estació d'esquí pensant que quina època millor que aquella, i passejar amb els papes, trobar cavalls, vaque llestes i emprenedores que obren camí i que fan de líders, vaques pixant enmig del cel, enmig dels núvols, mirant-nos, vaques enfilades on només podria haver arribat a dir que hi arribaria una cabra, i els pets de la mama, pets de trompeta, déu meu, quin riure, i la cafetera, i l'irene la boja de lluís llach i la carta que li vaig llegir i que deia que a la molina només s'hi podia anar en panda, que els tot terreny no van bé per la neu, i anar a puigcerdà a criticar el jefe i demanar-me una camamilla perquè encara em trobava malament i anar a un cibercafè a veure si havia cobrat, i cobrar, perquè finalment vaig cobrar...

i sé que això és il·legible
però només sé dir que sé perquè el papa i la mama són allà!

molts petons a tots,
que també m'agradeu.