[parèntesis ii] enjoy the ride

parèntesis mig fals. continuo:

m'agrada la gent, sopar a la rodona improvitzadament com un batalló anti-demons amb la teta en ferran la judit i la maria, trucar l'iria i saber que voldria venir i pensar que ja vindrà un altre dia, passar la nit fora, no acabar-me l'amanida perquè no vull i menjar lenta perquè em surt així, escoltar marlango feliç, però trista; esperar la trucada de la gal·la i dir-li que l'esperava (perquè l'esperava) sabent que es posa contenta, m'agrada que la gal·la sàpiga que recordo el que ens diu,

m'agrada que la maria estigui dormint, descansant; m'agrada que la maria sigui una almudena...

m'agrada haver dit que estic trista... és així com estic. cansada, abatuda, no és que hagi perdut el sentit de res, només estic cansada. vull treva, però a vegades no toca. he hagut d'aguantar moltes mirades que no volia aguantar només per pensar que era el que havia de fer... buf, cansada.

m'agrada marlango i ballar un vals xiulat,
m'agraden les dones embarassades,
m'agraden els nens i les nenes,
m'agrada la llum (sobretot),
m'agrada dir què m'agrada,

i a les cançons de marlango trobo una mena d'illa de parèntesis plena de pau i tranquil·litat, tot i que trista; i és trista perquè faria com qui jo sé quan era petiteta i me n'aniria al peu del llit de dues estrelletes i me les quedaria mirant i diria: "vull jugar!", i us despertaria i me n'aniria; si sortíssim amb el cotxe ara, on arribaríem? voleu anar lluny, ben lluny a veure món?

jo sí,
i no m'agrada la nit perquè s'ha de dormir,
i perquè demà serà demà i el temps no para de córrer i perquè la gent comenta que l'estiu s'acaba
i a mi aquestes coses m'angoixen massa perquè no sé tractar amb el temps
i vaig començar a llegir un llibre en què l'home protagonista de cop diu "jo sóc temps"
i crec que feia temps que no estava tan trista,
d'aquella tristesa pura i fins i tot sensual que no sé on arriba,
i m'agrada la suavitat,
els abraços,
els mimos (necessito),
les carícies,
l'amor,
les cançons tristes per ara, fins i tot the cure si fos capaç,*

____
* acabar amb una coma, com qui no vol acabar.