[parèntesis]

no tenia la intenció de fer parèntesis als "m'agrada" perquè m'havia proposat fer una llarga i extensa llista de les coses que m'agraden, essent així de positiva. només positiva!

fa poc vaig llegir El món groc d'Albert Espinosa i em va cridar l'atenció una cosa (entre d'altres, és clar). sintetitzant: en algun moment ens hem de preguntar qui érem (als 14, 15, 16, o l'edat que sigui) i qui som ara. i què ha passat. i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos, si fa falta. jo vaig pensar que era necessari per mi fer això. intentar conèixer-me altre cop (com era?). ho he anat fent a poc a poc (evitant saturació). llegint coses, mirant dibuixos, fotos. començo a arribar a alguna conclusió. sóc bastant jo. transcriuré aquí algunes coses que escrivia:

[del 24 de març del 2003]

Es van acabar les fonts d'energia.
També l'interès.
Ja ens hem esgotat.
Ja no tenim llum.
Ja no enlluernem, ni il·luminem.
No som res.
Però ens enganyem pensant que sí
i cada cop que parlem ens frustrem perquè no aconseguim el que volíem.

Cada cop tinc les mans més fredes.
Cada cop les meves paraules són més fredes i sobtants.
Cada cop espero amb menys il·lusió.
(es perd pel camí perquè hi ha moltes escletxes)

només escriuré això, perquè és... cansat continuar. semblava una nena deprimida, potser ho era. o pessimista, és clar. no sé què he estat tot aquest temps. ni quan vaig començar a ser així d'introspectiva -però crec que sempre-, ni quan així de reflexiva -però crec que sempre-. això sí, sempre he rigut, somrigut i m'ho he passat bé. però fallava alguna cosa en tot això. com si m'hagués faltat alguna cosa... i sé què és. perquè sempre ho he sabut: tenia massa secrets.

no es poden tenir secrets. és absurd. no hi ha res més absurd. els secrets creen laberints insalvables.
i la gent m'explicava els seus secrets perquè jo els escoltava de la manera que a mi m'hagués agradat que m'escoltessin.
però jo no explicava res [i les ganes que tenia de cridar!].
i no podia ser. mai explicava res.
i quan vaig començar a explicar em va semblar que imitava els altres en la manera d'explicar, i em vaig liar. perquè això és com un nus que s'ha anat fent tot sol. i jo només vull deslligar-lo. per això parlo de desvincular-me, desaferrar-me de tot.