reflexions del dia després

naixeran noves estrelles, ens adormirem sota el sol, ignorarem tot allò ja ignorat -continuarem-, buscarem. i tot era com ballar una cançó normal com si fos d'ska, i tot era relacionar-nos, cercar-nos, dry gin, que bo, que bo,

i sempre hi ha una galeta que està molt bona i que vol que me la mengi, potser té xocolata i és príncipe, o potser ahir vaig comprar nutella només per tenir-la a casa -sí, encara no ho sé-, així podré somiar nutella sense pensar que no en tinc.

però no en vull.
i sempre és tornar al dia següent // i pensar que es podrien dir moltes més coses // i pensar que pensar és quelcom semblant a rumiar / i tu no vols que pensi, tu vols que t'ho digui, però després no em dius / i jo no em perdo pas, i aquestes paraules que hi ha voltant pel meu cap són només paraules perquè m'agrada anar aquí i m'agradar anar allà i buscar-me i buscar-vos a tots per després tornar / i poc m'importen les coses, que jo sempre sóc aquí // i m'agrada barallar-me

sentir dins meu la violència de la diferència
i que costa acceptar-te
acceptar-me
acceptar-nos
violència
t'odïo
et vull matar
em vull matar
amb aquests ulls pampallugants, va dir // ho he perdut, tornem a veure manhattan, així m'enviaràs l'sms,
i fer-te de xòfer, ser-hi tant, mala puta!

sentir dins meu la violència, el xoc constant entre cossos // que ha fet possible el món,
jo no sóc tu,
mai podria dir-ho tan bé...