reflexions d'un matí de diumenge (fantàstic)

ahir, enmig de la tempesta,
vaig adonar-me del canvi.

les males hores no em provocaven sentiment d'absurditat.
no em mirava els objectes com si no fossin de ningú i haguessin perdut el sentit.

ahir, enmig de la tempesta,
tot prenia sentit. tot era tot -no deixava de ser tot.


i ara mirall trencat  sembla una altra cosa // potser un altre tema;
potser no en podria escapar, però: hi deu haver algun altre sentit a part de:
ens gastem i es gasten els objectes amb nosaltres,
tot perd sentit dins l'espiral de la memòria:

deia aquell personatge: "n'hi ha que amb un record en tenen prou per a tota la vida"
i et penses que puc oblidar aquesta frase, mercè rodoreda?
que no m'he mort una mica per haver-te llegit?
que no vaig pensar que la nostàlgia ho era tot?
que la distància ho era tot?

i ara, com seria? un record?

torno... ja el destí planejava com ajuntar-nos, com separar-nos,
i nosaltres aliens (desitjant alès aliens) a tot aquest pla,
planejant coses diferents.

se'n diu purgació.
se'n diu catàrsis.
se'n diu metamorfòsis.
se'n diu vida.

_______________

torno! torno i no me n'aniré!
torno! torno i no me n'aniré!
i no en tinc prou amb un record,
ni amb dos, ni amb tres! ni amb milers de records!
en tinc prou amb viure, amb ser, amb continuar (també recordant);
en tinc prou amb continuar (la nada en la mirada, y una lluvia de niebla, el castigo de la vida;
el sentido de la vida, la aventura del amor!)

________________

qué hora es? las siete y vientisiete