olotgironagironaolotgironaolotolotgirona
llegeixo el post anterior i veig que no s'entén gaire... el deixo com a testimoni de com de malament puc arribar a expressar-me.
m'agrada anar a Olot perquè és com anar a l'institut i perquè crec que la universitat (des de fa quatre anys) em va deprimir. a la universitat és difícil ser algú (sobretot quan comences a la UB). és difícil ser només un número, viure en l'anonimat constant, en classes de cent persones on no ets ningú i no coneixes ningú perquè a la següent classe aniràs amb altra gent.
la UdG no és tant així, tot i que ha desaparegut força gent aquest any; però jo ja vaig anar-hi deprimida. i uns quants pals amb una noia i amb una altra van fer que perdés la il·lusió. l'any passat, però, a final de curs, vaig conèixer la maria... que, per cert, aquest any encara no l'he vist (la truco i no me l'agafa, em truca i no l'agafo i mai coincidim). i un altre rotllo.
però Olot... Olot és l'institut però en millor perquè començo de nou. i perquè m'agrada ser allà. em fan creure que hi he de ser. a la universitat no, a la universitat pots marxar pots anar pots tornar i ningú no et dirà res. al final acabes per no anar a classe...
estic realment molt animada. sí, sí, amb moltes ganes d'aquest curs. tant a Olot com a Girona. m'encanta el que fem a metafísica: és la solució a allò que vam deixar a mitges -que em va estar ratllant tot l'any passat-. m'encanta la filosofia, no sé perquè, sé que és cosa meva, que la necessito, que em complementa -i que jo la complemento a ella-, i que em fa avançar... ja no sé per on, perquè vaig decidir tallar, acabar la nostra relació tormentosa. vaig decidir que no permetria que la filosofia m'enfonsés totalment cap a pous insondables. així que m'ho prenc d'una altra manera.
Olot no em transportarà a cap pou, això està clar. i això és el que vull. mantenir-me a la superfície total, aquella que la filosofia no em permet ni mirar.
i tot això perquè jo sóc dual. molt, molt dual.
i m'agrada allò pràctic, però adoro allò teòric.
i sóc teoria i pràctica.
perquè m'encanta analitzar les coses i entendre-les... perquè el meu cervell no para ni un moment. i el que es dedica a fer des de fa anys són dues coses: analitzar+entendre (com ja he dit) i buscar imatges.
visc captivada per la bellesa efímera de les coses.
i no sé què fer-ne, perquè desapareixen i moren i canvien,
i de cop és tardor i ja penso en les fulles vermelles,
però a la primavera el cirerer floreix,
i tot és així,
i no acabo mai
i sóc feliç
m'agrada anar a Olot perquè és com anar a l'institut i perquè crec que la universitat (des de fa quatre anys) em va deprimir. a la universitat és difícil ser algú (sobretot quan comences a la UB). és difícil ser només un número, viure en l'anonimat constant, en classes de cent persones on no ets ningú i no coneixes ningú perquè a la següent classe aniràs amb altra gent.
la UdG no és tant així, tot i que ha desaparegut força gent aquest any; però jo ja vaig anar-hi deprimida. i uns quants pals amb una noia i amb una altra van fer que perdés la il·lusió. l'any passat, però, a final de curs, vaig conèixer la maria... que, per cert, aquest any encara no l'he vist (la truco i no me l'agafa, em truca i no l'agafo i mai coincidim). i un altre rotllo.
però Olot... Olot és l'institut però en millor perquè començo de nou. i perquè m'agrada ser allà. em fan creure que hi he de ser. a la universitat no, a la universitat pots marxar pots anar pots tornar i ningú no et dirà res. al final acabes per no anar a classe...
estic realment molt animada. sí, sí, amb moltes ganes d'aquest curs. tant a Olot com a Girona. m'encanta el que fem a metafísica: és la solució a allò que vam deixar a mitges -que em va estar ratllant tot l'any passat-. m'encanta la filosofia, no sé perquè, sé que és cosa meva, que la necessito, que em complementa -i que jo la complemento a ella-, i que em fa avançar... ja no sé per on, perquè vaig decidir tallar, acabar la nostra relació tormentosa. vaig decidir que no permetria que la filosofia m'enfonsés totalment cap a pous insondables. així que m'ho prenc d'una altra manera.
Olot no em transportarà a cap pou, això està clar. i això és el que vull. mantenir-me a la superfície total, aquella que la filosofia no em permet ni mirar.
i tot això perquè jo sóc dual. molt, molt dual.
i m'agrada allò pràctic, però adoro allò teòric.
i sóc teoria i pràctica.
perquè m'encanta analitzar les coses i entendre-les... perquè el meu cervell no para ni un moment. i el que es dedica a fer des de fa anys són dues coses: analitzar+entendre (com ja he dit) i buscar imatges.
visc captivada per la bellesa efímera de les coses.
i no sé què fer-ne, perquè desapareixen i moren i canvien,
i de cop és tardor i ja penso en les fulles vermelles,
però a la primavera el cirerer floreix,
i tot és així,
i no acabo mai
i sóc feliç
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: olotgironagironaolotgironaolotolotgirona.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/475
mh...jo crec k li vas agafar mania a la Ub x motius extra-universitaris. perquè realment era mlt fàcil ser algú a classe: només havies d dir alguna cosa d tant en tant. i di c d tant en tant xk com k ningú mai diu gaire re, el dia k ho fas tu, ja ets un anònim menx. l'endemà el profe et busca x saber què opines d'una cosa o una altra, x veure kina cara fas, i si en fas alguna d rara (kina mania amb les meves cares) et demanen kè és amb el k no estàs d'acord. només es saben com et dius tu, xò és xkè un dia vas aixecar la mà i van voler dirigir-se a tu xl teu nom, xò l'endemà ja no calia que els ho repetissis: "as tamara pointed out in the last session...". I no ets més k ningú, simplement deixes de ser un "comodín" menx, ets una carta amb pal i número.
t'haguès agradat teoria literaria i textos anglesos, literatura i imperi, literatura i cultura a irlanda, a australia i nova zelanda, al carib i lindia, literatura anglesa modernista, literatura anglesa contemporania, shakespeare i el cinema,... x no dir totes les semàntikes, morfologies, sintaxis angleses, catlanaes, spañoles, o dialectologia de l'espanyol. el primer any va ser un fals reflex dl k era la carrera en realitat. jo crec k t'haguès agradat, sobretot el segon cicle.
xo benu, cadascú sap kines són les raons x les que pren una decisió determinada en un moment determinat. i els altre no som ningú x jutjar (tot i k segueixo sense perdonar-te k marxessis!)
kè coi hi fas a olot?!
eliaaa, k tal el comenzament de curs?!!?!?!
apa makes, siau!
pues perdonala, tamara, porque estoy segura de que le hubiera encantado todo lo que dices de la carrera, pero de la misma manera que encantan muchas cosas de muchos sitios diferentes...(ui! con lo polifacética que es emma xD)
y no pretendo hablar por emma, porque evidentemente eso ya lo hace ella solita (además muy bien xD) pero si hubiera continuado en barcelona no hubiera acabado en cuarto de filosofía y en olot a la vez. y yo, desde mi punto de vista, dentro de la visión de convivir y verla cada día, y ver cómo se modifica la línea del tiempo y su evolución como persona, estoy convencidísima de que es lo mejor que podía haber hecho.
¿por qué estoy tan segura? por la teoría, por la práctica, por el torrente de energía que está sacando de dentro, por la ilusión en sus ojos, y por los sueños que están despertando.
ole, ole emma y sus decisiones :)
te quiero y te admiro :*
x alusiones:
maría, emma sabe k soy la primera k respeto sus decisiones. de hecho, lo que has dicho tú, es lo que intentaba decir yo, en otras palabras: k le hubiese encantado, k el gozo que derivas de cierta situación o cierta decisión depende d la ilusión k pones al vivirlo o enfrentarlo. Creo que aquel año para emma fue fatídico (creo no, lo sé). Y bueno, sólo pretendía decir que podría haber destellado ilusión x sus ojos d la misma manera k lo hace ahora, sólo si el año hubiese sido diferente. al fin y al cabo, las carreras duran 4,5,6 años... y la ilusión no tiene kver con carreras, si no con el bienestar interno impusado x el crecimiento interior.
no pretendía decir k hubiese sido mejor, ni k ahora sea peor. pretendía decir que le hubiese gustado. nada más. además, gran parte del post hablaba d la facultad en sí, de cómo resultó no ser (dsd la convivencia tmb, desde la prática y la teórica tmb, y desde el tiempo limitado d experiencias compartidas cn ella, tmb).
no estaba juzgando las decisiones de emma.
i teniu raó totes dues.
i veig que la tam sap que jo no estava gaire bé
la carrera m'hagués agradat... i ho saps, i és això el que et sap greu... a mi també, a vegades, perquè tot depèn de la il·lusió que hi posem a les coses. en aquest cas, jo em vaig esgotar d'il·lusions a la UB, i vaig descobrir que la UdG no era gaire diferent.
la carrera? filologia m'interessava, és clar, i encara m'interessa. la millor nota de la carrera de filosofia? assignatura de filologia, evidentment. per mi el llenguatge ho serà sempre "bastant" tot, m'agrada "dir coses",
l'anglès em fa tornar boja... tot plegat ens torna al mateix tema...
:)
petonets :*
menus mal k tu m'entens!!
all these things (we used to love) will always be life, my dear...
algún dia, quan facin filologia anglesa a la Udg... segur que podràs fer-la, i gaudir-la!!