post a mode de resposta al post de la maria 'Vicky Cristina Barcelona (1)'
no tinc la intenció de fer una ressenya de la pel·lícula -per a fer-ho necessitaria tornar-la a veure o pensar-hi durant uns dies-, així que el que exposaré a continuació són apunts/pensaments que m'han vingut en veure la pel·lícula.
_______
pregunta general: cal que l'art sigui susceptible de ser entès per la majoria? cal aplanar el missatge per tal que la majoria sigui capaç de captar una mica de sentit?
_______
la resposta és, per part meva, no. no s'ho mereix.
________
per què dic això?
no hi ha res pitjor, en art, que tenir por. por a arribar al final, por a donar el missatge que es vol donar. crec que si hom té por, si no és capaç d'arribar fins a les últimes conseqüències -que no són tantes, déu meu- d'allò que ha decidit fer, no cal ni que s'hi posi. és absurd que hàgim de veure una pel·lícula i crear-nos nosaltres el guió perfecte perquè el guionista/director ha estat incapaç d'atrevir-se a fer-ho bé.
molt bé, la pel·lícula vendrà molt, se n'haurà fet molta publicitat, serà un 'bestseller', com totes les pel·lícules d'aquest director. a la majoria li encantarà, pensarà: per fi una pel·lícula d'aquest home que puc entendre! i se'n parlarà molt bé, i tot el rotllo, sí, sí, a més, super fashions tots, és clar: parlant de trios, jo sóc molt obert, però és mentida! què és? una reversió estranya de soñadores? un intent de...? ho sento, m'he perdut.
i el personatge de la penélope, exagerat fins a ser malaltís, per què? perquè la gent pugui dir: "sí, al tiu li mola estar amb dos ties", "a la penélope no li podem fer cas perquè està boja" i la rossa, que és l'única que podria haver donat una mica de normalitat al tema, va, i els deixa. per què els deixa? no és això el que estava demanant la moral imperant de la majoria ansiosa per dir que ha entès una pel·lícula de W. Allen? la rossa els deixa, tots feliços, el noi lacoste, pobret -per què tan criticar-lo?-, continua amb la nòvia enamorada del salvatge espanyol... a mi m'hi sobrava la Vicky.
ja la història comença endinsant-nos en una mena d'estat excepció a la vida de les noies. la Vicky i la Cristina van a Barcelona de viatge -i és precisament quan estem de viatge que sortim de tota quotidianitat i som capaços de fer, ja que estem lluny d'amics i coneguts, coses que al nostre país no faríem-. a Barcelona, a més, Espanya. què hi ha a Espanya? nois morenos, sangria, sol... vida salvatge i irresponsable. i a quina època de l'any hi van? estiu! i què passa a l'estiu? que comença, precisament, amb la nit màgica de Sant Joan, i només cal recordar a Shakespeare amb somni d'una nit d'estiu, on s'intercanvien parelles i bla, bla...
amb aquest començament ja ens podíem esperar que aquestes noies farien alguna cosa 'anormal'. i, sí, la fan. és clar! i què passa quan el viatge s'acaba? quan l'estiu s'acaba? que tornen a casa seva, al seu país, després de la bogeria dionisíaca d'un estiu a l'estranger. oh! s'ha acabat la història. podrem sortir del cinema tranquils, no cal patir més, no, no és possible res del que se'ns insinua que és possible a la pel·lícula...
____
comentant un altre aspecte: sí, maria, tens raó, la pel·lícula utilitza l'art -que té en el seu lèxic, precisament, les paraules 'inspirar', 'influir'- com a excusa per a poder definir allò que uneix a les persones. és un recurs fàcil -molt utilitzat, sí; així, continuant amb la meva tesis, és més fàcil d'entendre per a la majoria la relació entre els tres-.
i no ser capaç de donar un missatge sense fer servir tòpics/prejudicis clàssics em sembla una falta de respecte cap a l'art en general, sobretot si estem parlant de l'home que estem parlant.
___
continuarà.
_______
pregunta general: cal que l'art sigui susceptible de ser entès per la majoria? cal aplanar el missatge per tal que la majoria sigui capaç de captar una mica de sentit?
_______
la resposta és, per part meva, no. no s'ho mereix.
________
per què dic això?
no hi ha res pitjor, en art, que tenir por. por a arribar al final, por a donar el missatge que es vol donar. crec que si hom té por, si no és capaç d'arribar fins a les últimes conseqüències -que no són tantes, déu meu- d'allò que ha decidit fer, no cal ni que s'hi posi. és absurd que hàgim de veure una pel·lícula i crear-nos nosaltres el guió perfecte perquè el guionista/director ha estat incapaç d'atrevir-se a fer-ho bé.
molt bé, la pel·lícula vendrà molt, se n'haurà fet molta publicitat, serà un 'bestseller', com totes les pel·lícules d'aquest director. a la majoria li encantarà, pensarà: per fi una pel·lícula d'aquest home que puc entendre! i se'n parlarà molt bé, i tot el rotllo, sí, sí, a més, super fashions tots, és clar: parlant de trios, jo sóc molt obert, però és mentida! què és? una reversió estranya de soñadores? un intent de...? ho sento, m'he perdut.
i el personatge de la penélope, exagerat fins a ser malaltís, per què? perquè la gent pugui dir: "sí, al tiu li mola estar amb dos ties", "a la penélope no li podem fer cas perquè està boja" i la rossa, que és l'única que podria haver donat una mica de normalitat al tema, va, i els deixa. per què els deixa? no és això el que estava demanant la moral imperant de la majoria ansiosa per dir que ha entès una pel·lícula de W. Allen? la rossa els deixa, tots feliços, el noi lacoste, pobret -per què tan criticar-lo?-, continua amb la nòvia enamorada del salvatge espanyol... a mi m'hi sobrava la Vicky.
ja la història comença endinsant-nos en una mena d'estat excepció a la vida de les noies. la Vicky i la Cristina van a Barcelona de viatge -i és precisament quan estem de viatge que sortim de tota quotidianitat i som capaços de fer, ja que estem lluny d'amics i coneguts, coses que al nostre país no faríem-. a Barcelona, a més, Espanya. què hi ha a Espanya? nois morenos, sangria, sol... vida salvatge i irresponsable. i a quina època de l'any hi van? estiu! i què passa a l'estiu? que comença, precisament, amb la nit màgica de Sant Joan, i només cal recordar a Shakespeare amb somni d'una nit d'estiu, on s'intercanvien parelles i bla, bla...
amb aquest començament ja ens podíem esperar que aquestes noies farien alguna cosa 'anormal'. i, sí, la fan. és clar! i què passa quan el viatge s'acaba? quan l'estiu s'acaba? que tornen a casa seva, al seu país, després de la bogeria dionisíaca d'un estiu a l'estranger. oh! s'ha acabat la història. podrem sortir del cinema tranquils, no cal patir més, no, no és possible res del que se'ns insinua que és possible a la pel·lícula...
____
comentant un altre aspecte: sí, maria, tens raó, la pel·lícula utilitza l'art -que té en el seu lèxic, precisament, les paraules 'inspirar', 'influir'- com a excusa per a poder definir allò que uneix a les persones. és un recurs fàcil -molt utilitzat, sí; així, continuant amb la meva tesis, és més fàcil d'entendre per a la majoria la relació entre els tres-.
i no ser capaç de donar un missatge sense fer servir tòpics/prejudicis clàssics em sembla una falta de respecte cap a l'art en general, sobretot si estem parlant de l'home que estem parlant.
___
continuarà.
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: post a mode de resposta al post de la maria 'Vicky Cristina Barcelona (1)'.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/485
vaja, dius que et fa falta tornar-la a veure, i fas la "resenya" igualment...xDD
Parlant amb la Maria pel mobil... es divertit!
Amb ganes de veuret
gaL.la
tinc una consciència interior i profunda que va pensant/rumiant mentre 'jo'(és a dir, la consciència activa, observadora, actual i superficial) faig altres coses,
així sóc capaç de crear textos coherents des d'una suposada espontaneitat... l'espontaneitat només la tinc en el moment d'escriure -acte espontani: utilitzar dits per tocar tecles-, ja que tot el pensament expressat ve d'algun lloc més profund.
i, sí, si la tornés a veure en treuria més suc!