((m'he endescuidat de posar-hi títol))

| | Comentaris (1) | TrackBacks (0)
no sé si algú hi ha pensat en el post anterior. jo no! hi he pensat ara, que l'he rellegit. de fet, ni recordava haver-lo escrit. això està bé: és com llegir-me innocentment.... com veure el sexto sentido sense saber el final, però havent-lo vist. em va passar, per exemple, que vaig veure la sèrie (a trossos) de mirall trencat i a l'hora de llegir el llibre no em va afectar per res. tinc la sort -o: tinc la desgràcia- de no recordar gaire bé les imatges generals. recordo només petits detalls insignificants. és com si fes síntesis de les persones i les coses que veig. em passa, també, que sóc incapaç de recordar les lletres de les cançons. només puc recordar el concepte, la síntesis. això a mi em va bé per quan estudio o he de fer treballs o... però a l'àmbit social aquesta característica és més aviat un defecte (o una incapacitat). què hi farem.

que si algú ha pensat en el post anterior. jo, només llegir "las puertas de la percepción" he recordat the doors of perception d'Aldous Huxley i he pensat: oh, Huxley devia treure de Blake aquesta expressió? deu tenir la frase "the doors of perception" tradició a la literatura? -necessito l'ajuda de la tam per això, que jo vaig deixar d'estudiar la carrera-. pel que fa a la frase, o al vers, és estrictament filosòfica -de teoria del coneixement-, tot i que no negaré que la literatura se serveix de la filosofia molt sovint, és clar! ens recorda a Kant, potser?

____

avui ha estat un dia llarg... he anat a Olot, hem fet photoshop, plovia molt, feia fred... després classe de projectes, moltes hores, així que hem sortit una mica abans; després a Girona he dinat sola amb la vanguardia -però m'he avorrit de llegir-la- i he anat a classe amb un cafè amb llet. el professor s'ha emprenyat perquè força gent no havia llegit el llibre -que és llarguet-, així que ha fet un discurs dient que si volíem acabar essent caixeres de supermercat o perruqueres -veig que ha canviat de sexe als nois de la classe!-, que miréssim la tele, però que a la universitat, a filologia, s'hi anava per a llegir. molt paternalista, tot plegat. força absurd. perquè, al cap i a la fi, si jo passo per la uni sense haver-ne tret cap profit: problema meu! no necessito que vingui algú a dir-me que m'equivoco perquè no ho aprofito. crec que som prou grandets. i si no li agrada que la gent no llegeixi els llibres a temps, que faci exàmens i a suspendre. però el discurset elitistauniversitari i, a sobre, masclista, se'l podria haver estalviat. ha estat força incòmode tot plegat.

després he anat a la biblioteca i he agafat un llibre de  Jaime Gil de Biedma i un altre de Angelina Gatell (tots dos de poesia) i un de fotografia d'un paio que m'agrada molt que es diu Laszlo Moholy-Nagy. quan he tornat al cotxe, després de passejar una estona per la ciutat de laberints de parets invisibles, amb carrers sense nom i carrerons amagats -llegeixi's: la girona de l'emma, amb aquell encant inexplicable-, com anava dient, "quan he tornat al cotxe", no hi havia cotxe! la grua.

taxi cap a mercagirona. pago 79 euros, condueixo cap a casa l'iria (i jo que volia anar-hi aviat per veure en luar...), la sortida de girona un malson que en teoria m'hauria d'haver estalviat...

sopar a casa l'iria, la eli està a punt d'arribar i avui és el seu aniversari. quina emoció!

PD: avui també he parlat per telèfon amb la maria, la gal·la i la judit. i ahir vaig anar a comprar 100 papers fotosensibles per revelar!!

0 TrackBacks

Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: ((m'he endescuidat de posar-hi títol)).

URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/501

1 Commentarios

t va dir:

woooooooo!! precisament l'any passat vaig fer una assignatura de poesia anglesa "Rebel·lió i Romanticisme" amb en Bill Phillips (poser el recordes, era el k feia Literatura anglesa del s.XVIII a l'actualitat el primer any, un k va portar vi un dia a classe x explicar Frankenstein).

b dons, he stat mirant-me el tema una mica, i efectivament sembla que aqust tal Huxley va basar el seu llibre en la cita de William Blake. Blake va ser un poeta escepcional que volia trencar amb el neoclassicisme. Era un pre-romàntic. Va entendre que l'ésser humà no era infinit, no era perfecte. Es diu que tenia al·lucinacions (si tens un mom., googleja imatges dels dibuixos k feia).

Segons la informació que he llegit, aquest tal Huxley pensava que la ment humana té un filtre perceptiu, i q això és així pk no seriem capaços d'entendre el món en la seva inmensitat i psicodèlia (humil síntesi d'una filòloga, q no filòsofa). Es veu q deia que les drogues desinhibien la ment i feien que aquesta poguès veure el món com realment és. Per escriure el llibre es veu que es va drogar (dic tota l'estona es veu [k x un comentari dakest tipus no és el més adequat] xk com k no he indagat massa, no m'atreveixo a fer afirmacions categòriques).

i res..em penso que no he afegit res de nou al teu post...xo mira, em venia de gust fer un comentari.

la literatura se serveix de la filosofia, o la filosofia de la literatura? hi ha una escola filosofica k diu que no hi ha res fora del llenguatge. no existeix una taula si prèviament no hi ha la paraula k denoti l'objecte. ja m'ho miraré b... xk ara mateix recordo detalls "sueltos"...

tot i k jo prefereixo la literatura mil cops.

Escriure un comentari

Sobre aquesta entrada

emma 8 de Octubre 2008 11:50 PM.

pensem-hi és el post anterior.

responent el comentari de la tam: és el post posterior.