Archivos Noviembre 2008
ja he cobrat... per últim cop (i només 129 euros...)!
i enmig de la crisi, jo també estic en crisi. pocs diners i moltes coses a fer.
de moment tot bé... crec que hem decidit que ja pararem quan ens quedem sense diners... i amb una mica de sort això serà al febrer, quan normalment cobro la beca!
i enmig de la crisi, jo també estic en crisi. pocs diners i moltes coses a fer.
de moment tot bé... crec que hem decidit que ja pararem quan ens quedem sense diners... i amb una mica de sort això serà al febrer, quan normalment cobro la beca!
1: què veig quan no hi ha gent que em tapi les vistes...
2: passadís sortint de classe
3: l'aula. a l'esquerre, cap al final, on hi ha el meu macbook blanquet, és on m'assec ara.
4: claustre
2: passadís sortint de classe
3: l'aula. a l'esquerre, cap al final, on hi ha el meu macbook blanquet, és on m'assec ara.
4: claustre
vaaa, que també he d'explicar el cap de setmana!!
cap de setmana planejat des de feia mesos! ja des d'abans de l'estiu en parlàvem!
arantxa, montse, maria, emma i, al final, iria...
l'arantxa i la montse tan "agradables" com sempre (vull dir que amb elles sempre s'hi està bé i còmode! :D). i tenint en compte que l'arantxa portava desperta des de les dos quarts de cinc de la matinada...
vam anar a sopar, vam anar a un pub que es diu deja vu i, després, al kiut (que és on va venir l'iria). i cap a les sis del matí, a dormir a ca la germana de l'iria! descobrint patrimoni a sant andreu, un pati que conté tota catalunya en petit... oh, dormir tres hores, però quin llit més còmode! i no sé perquè, però llevar-me i mirar per la finestra i veure-hi barri de proletariat, barri industrial, barri metropolità, barri barceloní... em va agradar. llàstima que no portés la càmera.
al matí cap a casa. dinar i mirar simpsons, padre de familia i futurama. a futurama vaig adormir-me a la falda de la maria, i al cap d'una estona ella es va adormir a la meva esquena. jo em vaig despertar al cap d'una hora i li vaig dir a la maria que s'estirés al sofà. vaig fer deures, també castanyes, i vaig estudiar. a les sis, quan la maria es llevava de la migdiada llarga, va arribar la judit. portava cds que jo li havia fet feia temps (i altres), amb fotos, etc.
dues de les fotos que va portar, del 5 de setembre del 2005 (es veu que en aquell moment em va trucar la maria i la judit va aprofitar per fer fotos):
cap de setmana planejat des de feia mesos! ja des d'abans de l'estiu en parlàvem!
arantxa, montse, maria, emma i, al final, iria...
l'arantxa i la montse tan "agradables" com sempre (vull dir que amb elles sempre s'hi està bé i còmode! :D). i tenint en compte que l'arantxa portava desperta des de les dos quarts de cinc de la matinada...
vam anar a sopar, vam anar a un pub que es diu deja vu i, després, al kiut (que és on va venir l'iria). i cap a les sis del matí, a dormir a ca la germana de l'iria! descobrint patrimoni a sant andreu, un pati que conté tota catalunya en petit... oh, dormir tres hores, però quin llit més còmode! i no sé perquè, però llevar-me i mirar per la finestra i veure-hi barri de proletariat, barri industrial, barri metropolità, barri barceloní... em va agradar. llàstima que no portés la càmera.
al matí cap a casa. dinar i mirar simpsons, padre de familia i futurama. a futurama vaig adormir-me a la falda de la maria, i al cap d'una estona ella es va adormir a la meva esquena. jo em vaig despertar al cap d'una hora i li vaig dir a la maria que s'estirés al sofà. vaig fer deures, també castanyes, i vaig estudiar. a les sis, quan la maria es llevava de la migdiada llarga, va arribar la judit. portava cds que jo li havia fet feia temps (i altres), amb fotos, etc.
dues de les fotos que va portar, del 5 de setembre del 2005 (es veu que en aquell moment em va trucar la maria i la judit va aprofitar per fer fotos):
informo d'una actualització a rocainuvol. continuo experimentant amb la llum (com no, com sempre!)
ara mateix hauria d'estar estudiant, però em fa una mandra...
i tinc fred...
(tots es mecanismes, tots es mecanismes, tots es mecanismes, tots es mecanismes)
això i poca cosa més! (massa feina)
ara mateix hauria d'estar estudiant, però em fa una mandra...
i tinc fred...
(tots es mecanismes, tots es mecanismes, tots es mecanismes, tots es mecanismes)
això i poca cosa més! (massa feina)
pamplines veraniegaaaaaaaas!...
recordava el viatge a eivissa i el viatge a lisboa iiiiiii
quina emocioó!!
viatjar amb la maria a londres,
i després a parís!! no vull ni pensar-hi de l'emoció que em provoca!
déu meu!
tornar a londres! i amb la millor companyia del món!!!!!!
anar a les tates, a on sigui! i parís? amb la fred que farà!!!
^^
crec que els regals d'aquest nadal seran els millors del món! cap nadal l'haurà superat (bé, potser sí, quan em van regalar el cotxe teledirigit! XD)
quina emocioó!!
viatjar amb la maria a londres,
i després a parís!! no vull ni pensar-hi de l'emoció que em provoca!
déu meu!
tornar a londres! i amb la millor companyia del món!!!!!!
anar a les tates, a on sigui! i parís? amb la fred que farà!!!
^^
crec que els regals d'aquest nadal seran els millors del món! cap nadal l'haurà superat (bé, potser sí, quan em van regalar el cotxe teledirigit! XD)
deixem-nos de proïsmes, que res especifica la bíblia...
a vegades se'n diu supervivència (cerebral, psicològica!)
l'ètica hi és, és clar,
punyent,
declarant-se a cada moment: definint-se, manifestant-se (quants sinònims, uala!).
tot això per dir que l'altre dia, per supervivència pròpia, vaig mentir.
i ara ho diré: és només marcar els límits. fa temps que tinc carnet de conduir, fa temps que em van comprar l'atos (no pas gratuïtament, ningú regala cotxes) i fa temps que existeixo.
si unim aquests tres factors: pum!
no m'agrada que menteixin.
jo callo massa. a vegades si parles quedes com una histèrica: és tot al revés.
bona educació...
les mato callant?
apa siau,
bon vent i barca nova!
PD: em desxifro: n'estic fins els collons que la gent s'aprofiti de la meva simpatia. que es pensin que perquè somric els he de regalar la meva vida (el meu temps), que em cridin per a què els ajudi com si jo fos el seu gos. odïo el malentès que provoca un somriure innocent: que sóc per a ells, que existeixo per a facilitar-los l'existència. no entenc que no puguin reconèixer l'existència dels altres. que siguin incapaços de pensar que l'altre existeix, té sentiments, emocions i coses a fer, molt més importants que suportar gilipollades. distància, emma, distància!! i, sí, ho sé, sóc massa sensible. un altre ho ignoraria tot i bon vent i barca nova i mai més no hi pensaria!
a vegades se'n diu supervivència (cerebral, psicològica!)
l'ètica hi és, és clar,
punyent,
declarant-se a cada moment: definint-se, manifestant-se (quants sinònims, uala!).
tot això per dir que l'altre dia, per supervivència pròpia, vaig mentir.
i ara ho diré: és només marcar els límits. fa temps que tinc carnet de conduir, fa temps que em van comprar l'atos (no pas gratuïtament, ningú regala cotxes) i fa temps que existeixo.
si unim aquests tres factors: pum!
no m'agrada que menteixin.
jo callo massa. a vegades si parles quedes com una histèrica: és tot al revés.
bona educació...
les mato callant?
apa siau,
bon vent i barca nova!
PD: em desxifro: n'estic fins els collons que la gent s'aprofiti de la meva simpatia. que es pensin que perquè somric els he de regalar la meva vida (el meu temps), que em cridin per a què els ajudi com si jo fos el seu gos. odïo el malentès que provoca un somriure innocent: que sóc per a ells, que existeixo per a facilitar-los l'existència. no entenc que no puguin reconèixer l'existència dels altres. que siguin incapaços de pensar que l'altre existeix, té sentiments, emocions i coses a fer, molt més importants que suportar gilipollades. distància, emma, distància!! i, sí, ho sé, sóc massa sensible. un altre ho ignoraria tot i bon vent i barca nova i mai més no hi pensaria!
no hem d'oblidar la nostra condició d'Ulisses -o Odisseus- en aquest món real -massa real-.
no hem d'oblidar la nostra condició d'éssers canviants, en potència, projectats a aquest món,
éssers, en tant que projectats: amb sentit,
amb direcció,
amb objectius.
no hem d'oblidar el viatge (i em ve al cap la paraula "inner", més que no pas la paraula interior) interior que fem, que és l'únic que fem,
no hem d'oblidar que el més important és el COM i no pas el què.
que el món és fet de COMS, i que si no fos així, no existiria res!
què en queda després de la destrucció de la filosofia primera?
la mort?!
el no-res, si de cas?
no!
queda la vida, la vida primera, la vida última, la vida aquí...
diuen que hem mort la poesia,
moltes coses hem mort.
a mi m'és igual.
com si creuen que revisc els morts a diari (ja en parlarem!): algú ho ha de fer,
algú ha de plorar els mors.
algú s'hi ha de posar (posar a dir que no, que no, nanai!).
reneixerem,
tot i que creiem que no perquè som massa vius,
reneixerem... en aquest escenari d'Ulisses que no es reconeixen, en aquest no t'atreveixis a conèixer-te perquè has anat tan lluny que per a conèixer-te hauries de tornar enrere i t'hi hauries d'estar tota la vida,
per aquest a tu mai no t'arribarà el que t'ha d'arribar, aquestes coses, aquestes coses que són aquí amb nosaltres,
no pas res més que la llum anant-se'n, és clar,
podríem parlar d'alguna cosa més?
és lícit?
hi tenim dret?
la llibreta s'omple,
jo em llevo al matí,
la pesseta dorm...
la maria fa dibuixos...
s'apropa nadal,
el temps del temps, la fi d'aquest 2008...
i sona tan absurd!
i sona tan bé!
i hi ha tants poemes al món!
no sé pas què dir-hi, però d'alguna manera intento dir-ho, d'algun com indestriable...
indestriable de tot.
en diríem ètica,
estètica...
shhh: sé un secret... un secret que ja van dir fa temps, però que ningú va escoltar; un secret que vaig descobrir jo sola, que vaig pensar jo sola, sense voler, essent fruit d'aquest temps: no és ètica o estètica.
sóc unitat.
a vegades jugo a fingir que no, a veure si algú es queixa i em diu que què dic, però l'alerta no és a prop....
no hem d'oblidar la nostra condició d'éssers canviants, en potència, projectats a aquest món,
éssers, en tant que projectats: amb sentit,
amb direcció,
amb objectius.
no hem d'oblidar el viatge (i em ve al cap la paraula "inner", més que no pas la paraula interior) interior que fem, que és l'únic que fem,
no hem d'oblidar que el més important és el COM i no pas el què.
que el món és fet de COMS, i que si no fos així, no existiria res!
què en queda després de la destrucció de la filosofia primera?
la mort?!
el no-res, si de cas?
no!
queda la vida, la vida primera, la vida última, la vida aquí...
diuen que hem mort la poesia,
moltes coses hem mort.
a mi m'és igual.
com si creuen que revisc els morts a diari (ja en parlarem!): algú ho ha de fer,
algú ha de plorar els mors.
algú s'hi ha de posar (posar a dir que no, que no, nanai!).
reneixerem,
tot i que creiem que no perquè som massa vius,
reneixerem... en aquest escenari d'Ulisses que no es reconeixen, en aquest no t'atreveixis a conèixer-te perquè has anat tan lluny que per a conèixer-te hauries de tornar enrere i t'hi hauries d'estar tota la vida,
per aquest a tu mai no t'arribarà el que t'ha d'arribar, aquestes coses, aquestes coses que són aquí amb nosaltres,
no pas res més que la llum anant-se'n, és clar,
podríem parlar d'alguna cosa més?
és lícit?
hi tenim dret?
la llibreta s'omple,
jo em llevo al matí,
la pesseta dorm...
la maria fa dibuixos...
s'apropa nadal,
el temps del temps, la fi d'aquest 2008...
i sona tan absurd!
i sona tan bé!
i hi ha tants poemes al món!
no sé pas què dir-hi, però d'alguna manera intento dir-ho, d'algun com indestriable...
indestriable de tot.
en diríem ètica,
estètica...
shhh: sé un secret... un secret que ja van dir fa temps, però que ningú va escoltar; un secret que vaig descobrir jo sola, que vaig pensar jo sola, sense voler, essent fruit d'aquest temps: no és ètica o estètica.
sóc unitat.
a vegades jugo a fingir que no, a veure si algú es queixa i em diu que què dic, però l'alerta no és a prop....
oh,
senyor meu,
amb quina força vénen les idees! les més venerades, les més delicioses!
oh,
senyor meu,
amb quin narcissime em recordo i em llegeixo a través de tot el que he fet!
oh,
senyora, senyora! senyora meva,
idea primera,
amb quina gratitud et dic:
love is real...
love is love...
love is...
senyor meu,
amb quina força vénen les idees! les més venerades, les més delicioses!
oh,
senyor meu,
amb quin narcissime em recordo i em llegeixo a través de tot el que he fet!
oh,
senyora, senyora! senyora meva,
idea primera,
amb quina gratitud et dic:
love is real...
love is love...
love is...
em fa il·lusió tornar a donar noms que ja havia donat...
el concert de l'altre dia?
Sigur Rós.
ara escolto? Ólöf Arnalds,
i escoltava... no fa pas tant temps: Ólafur Arnalds
esperem-los... que estic segura que d'aquí a poc vindran!
això va per la teta!
el concert de l'altre dia?
Sigur Rós.
ara escolto? Ólöf Arnalds,
i escoltava... no fa pas tant temps: Ólafur Arnalds
esperem-los... que estic segura que d'aquí a poc vindran!
això va per la teta!
sí, ho sé, ho sé
l'espontaneïtat -aparent i real- de les meves ocurrències... que tantes vegades em salven de tantes coses,
pot fer creure a tothom qui no és jo -és a dir, fem la resta: tothom menys jo-, que tinc sort,
que tot és perquè sí, que quina xurra, que xupiguai...
que salvi un projecte vint minuts abans per a què s'acabés el temps de presentar-lo,
que d'una merda -mal enganxat, mal retallat-, en faci una catedral i, a sobre, rient, com qui no vol la cosa...
no sé què és, però sempre ho he tingut.
i no crec que sigui fruit de l'espontaneïtat més absurda -de la casualitat que no saps perquè ve i sempre esperes.
de fet,
mai no he confiat en la sort. paraula que no entenc, que no se m'acut mai.
mai no he confiat ni en la loteria, per cert. mai no he confiat en la sort, només en mi...
potser.
l'espontaneïtat -aparent i real- de les meves ocurrències... que tantes vegades em salven de tantes coses,
pot fer creure a tothom qui no és jo -és a dir, fem la resta: tothom menys jo-, que tinc sort,
que tot és perquè sí, que quina xurra, que xupiguai...
que salvi un projecte vint minuts abans per a què s'acabés el temps de presentar-lo,
que d'una merda -mal enganxat, mal retallat-, en faci una catedral i, a sobre, rient, com qui no vol la cosa...
no sé què és, però sempre ho he tingut.
i no crec que sigui fruit de l'espontaneïtat més absurda -de la casualitat que no saps perquè ve i sempre esperes.
de fet,
mai no he confiat en la sort. paraula que no entenc, que no se m'acut mai.
mai no he confiat ni en la loteria, per cert. mai no he confiat en la sort, només en mi...
potser.
fa molt que no escric a la web sobre coses que no siguin el dia a dia. i mira que el dia a dia ha estat una mica apagat! últimament la mandra i el cansament poden amb mi...
és "tard" ja. vull dir que falta poc per als exàmens&treballs&exàmens. tinc moltes coses per llegir, moltes! i deures i treballs i, fins i tot, tinc un examen demà! el calendari és estressant, però tinc temps.
i llevar-me un diumenge sense haver d'anar a treballar, encara que això suposi gastar i no tenir diners, és... diví!
jo no sé si és l'edat, o el temps -que ens va fotent òsties i moldejant-, però cada cop tinc menys "ambició" de fer coses superguais el cap de setmana. en certa manera, fa temps, als setze anys, això també era així. recordo disfrutar estirant-me al llit i mirar no sé quina sèrie on sortia l'emma vilarassau i no sé qui més, i recordo els diumenges... amb certa tristesa per haver d'anar on havia d'anar i amb certa alegria per tornar a començar... qué sé jo, esmorzar al mar de tasmània, per exemple. o agafar el cotxe i tornar per vies alternatives des de planils fins a anyells i acabar visitant la tomba de la pesseta II, que segueix igual. unes coses, així,... no gaire estrambòtiques.
l'altre dia em vaig beure una ampolla de lambrusco (i més). tres en total entre la judit, la maria i jo. vam ballar una mica, vam dir coses, vam trobar coses de fa gairebé deu anys i la judit va tocar el piano i la maria va flipar. dissabte que ve hem quedat: sortirem per barcelona amb l'arantxa, la montse, l'iria... aquesta quedada està planejada des de fa dos o tres mesos! i és que mai coincidim en horaris l'arantxa i jo.
no sé què més dir: dels dies, de les hores.... la pesseta creix. els cafès amb llet estan molt bons...
deures, treballs, exàmens:
demà: examen teo. imatge fotogràfica i entregar dossier per a exp. plàstica.
251108: examen tècnica fotogràfica i lliurar 3 exercicis que hem anat fent...
281108: examen camps fotogràfics
011208: entregar projecte sobre el buit
091208: entregar tres exercicis més de tècnica fotogràfica
101208: entregar treball aire, terra, aigua i foc.
111208: entregar documentació del projecte sobre el mirall.
i ja està, almenys pel que fa al CFGS de fotografia. a partir d'aquí, crec, no tindré classes a Olot i podré anar a Girona i quedar amb la maria-de-classe i repassar-ho tot abans de les vacances de nadal. per nadal m'hauré de llegir altre cop el carrer de les camèlies, el carrer estret, rellegir incerta glòria i llegir-me un altre llibre que ara mateix no sé, i també hauré de llegir bé, bé el tractatus de wittgenstein i repassar nietzsche, vattimo i aquestes coses del postnihilisme, diguem-ne hermenèutica, i també hauré de repassar les guies que ja hauria d'haver fet de filosofia de la ciència, estudiar... i estudiar molt hume. hume és l'autor que més hem fet a la carrera... és curiós. poca cosa més!
crec que podré fer-ho... si no vaig equivocada, és clar!
també hi ha un viatge a londres. i quan acabi els exàmens a la UdG hi ha un viatge a París. si he suspès algun examen a la UdG, en tornar del viatge tindré exàmens...
ja està. ja està.
organització!
PD: m'havia oblidat del viatge a madrid amb l'alba a veure l'últim concert de miguel bosé!
és "tard" ja. vull dir que falta poc per als exàmens&treballs&exàmens. tinc moltes coses per llegir, moltes! i deures i treballs i, fins i tot, tinc un examen demà! el calendari és estressant, però tinc temps.
i llevar-me un diumenge sense haver d'anar a treballar, encara que això suposi gastar i no tenir diners, és... diví!
jo no sé si és l'edat, o el temps -que ens va fotent òsties i moldejant-, però cada cop tinc menys "ambició" de fer coses superguais el cap de setmana. en certa manera, fa temps, als setze anys, això també era així. recordo disfrutar estirant-me al llit i mirar no sé quina sèrie on sortia l'emma vilarassau i no sé qui més, i recordo els diumenges... amb certa tristesa per haver d'anar on havia d'anar i amb certa alegria per tornar a començar... qué sé jo, esmorzar al mar de tasmània, per exemple. o agafar el cotxe i tornar per vies alternatives des de planils fins a anyells i acabar visitant la tomba de la pesseta II, que segueix igual. unes coses, així,... no gaire estrambòtiques.
l'altre dia em vaig beure una ampolla de lambrusco (i més). tres en total entre la judit, la maria i jo. vam ballar una mica, vam dir coses, vam trobar coses de fa gairebé deu anys i la judit va tocar el piano i la maria va flipar. dissabte que ve hem quedat: sortirem per barcelona amb l'arantxa, la montse, l'iria... aquesta quedada està planejada des de fa dos o tres mesos! i és que mai coincidim en horaris l'arantxa i jo.
no sé què més dir: dels dies, de les hores.... la pesseta creix. els cafès amb llet estan molt bons...
deures, treballs, exàmens:
demà: examen teo. imatge fotogràfica i entregar dossier per a exp. plàstica.
251108: examen tècnica fotogràfica i lliurar 3 exercicis que hem anat fent...
281108: examen camps fotogràfics
011208: entregar projecte sobre el buit
091208: entregar tres exercicis més de tècnica fotogràfica
101208: entregar treball aire, terra, aigua i foc.
111208: entregar documentació del projecte sobre el mirall.
i ja està, almenys pel que fa al CFGS de fotografia. a partir d'aquí, crec, no tindré classes a Olot i podré anar a Girona i quedar amb la maria-de-classe i repassar-ho tot abans de les vacances de nadal. per nadal m'hauré de llegir altre cop el carrer de les camèlies, el carrer estret, rellegir incerta glòria i llegir-me un altre llibre que ara mateix no sé, i també hauré de llegir bé, bé el tractatus de wittgenstein i repassar nietzsche, vattimo i aquestes coses del postnihilisme, diguem-ne hermenèutica, i també hauré de repassar les guies que ja hauria d'haver fet de filosofia de la ciència, estudiar... i estudiar molt hume. hume és l'autor que més hem fet a la carrera... és curiós. poca cosa més!
crec que podré fer-ho... si no vaig equivocada, és clar!
també hi ha un viatge a londres. i quan acabi els exàmens a la UdG hi ha un viatge a París. si he suspès algun examen a la UdG, en tornar del viatge tindré exàmens...
ja està. ja està.
organització!
PD: m'havia oblidat del viatge a madrid amb l'alba a veure l'últim concert de miguel bosé!
catorze de novembre! i dius... quines dates, quines dates: l'aniversari de la tam!!
FELICITATS!!
:)
FELICITATS!!
:)
!!!
concert de sigur rós, fantàstic,...
inefable!
SOROLL! tocar guitarres amb arquets de violí!
soroll!
soroll!
la maria marxa, s'estira a terra, tanca els ulls i crea escola!
no és per res, però... això és música!
i tornant el techno escoltant-nos (ho dubtàvem...? qui escolta a qui?),
les llums,
paraules,
ens estimem
ens estimem
hi ha més maneres de dir-ho?
m'emociona anar a màlaga,
estudiar-hi per nadal,
m'emociona la vida al costat de la millor dona del món,
m'agrada que l'albert de la classe de la maria em digui "dona" en referència a la maria,
sí, sí,
jo sóc la seva dona!
sigur rós!
i quina felicitat comprar xapes, com al concert de radiohead, com al de travis! que feliç!
recuperar la il·lusió, quin concert, déu meu!
i ens parlaven en islandès, quina ràbia, no en sé!
volia una samarreta però no teníem diners...
concert de sigur rós, fantàstic,...
inefable!
SOROLL! tocar guitarres amb arquets de violí!
soroll!
soroll!
la maria marxa, s'estira a terra, tanca els ulls i crea escola!
no és per res, però... això és música!
i tornant el techno escoltant-nos (ho dubtàvem...? qui escolta a qui?),
les llums,
paraules,
ens estimem
ens estimem
hi ha més maneres de dir-ho?
m'emociona anar a màlaga,
estudiar-hi per nadal,
m'emociona la vida al costat de la millor dona del món,
m'agrada que l'albert de la classe de la maria em digui "dona" en referència a la maria,
sí, sí,
jo sóc la seva dona!
sigur rós!
i quina felicitat comprar xapes, com al concert de radiohead, com al de travis! que feliç!
recuperar la il·lusió, quin concert, déu meu!
i ens parlaven en islandès, quina ràbia, no en sé!
volia una samarreta però no teníem diners...
foto de l'altre dia...:
jo no sé què passa, però cada cop que ens reunim totes quatre em sembla que el temps no ha passat i no sabria dir si som ara, el febrer passat, el desembre de l'any passat o fa dos anys...
jo no sé què passa, però cada cop que ens reunim totes quatre em sembla que el temps no ha passat i no sabria dir si som ara, el febrer passat, el desembre de l'any passat o fa dos anys...
la màgia.... shh... has sentit l'esquellerinc? i els peus que m'estan tocant?
com dorms!
quina escalfor, quin caliu,
estufeta de 36 graus!
:*
com dorms!
quina escalfor, quin caliu,
estufeta de 36 graus!
:*
torno a ser a casa...
sobretot amb la maria. no ho anava dient, però com pot ser... trobar-nos tant a faltar? només han sigut dos dies!
i quins dos dies! ni me n'adonava: tinc el cervell regirat.
excursió a barcelona. exposició al macba. tràfic. fotògrafs, preguntes... exposició a la pedrera. reflexions a la llibreteta blava. dormir. sopar el que es pugui mig adormida. excursió? feia més de quatre anys que no en feia!
esmorzars, cafès amb llet, avui plàtans...
sense oblidar la sort que hem tingut que l'alba ens oferís lloc per dormir... i que jo, a sobre, "gràcies" al costipat de la setmana passada, hagi pogut dormir en un llit com déu mana...
sense oblidar l'interès amb què escoltava la "xerrada" dels fotògrafs, tot i el cansament i la son acumulats després d'un dia sencer anant amunt i avall
sense oblidar que m'he portat bé i que no m'he comprat cap llibre... trista perquè a la maria tampoc, tot i que sempre que vaig a barcelona torno amb un llibre per ella (i ja té una mini col·lecció de llibres regalats per mi)
i sense oblidar la cervesa que em vaig prendre ahir tot esperant en paco elvira, i la borratxera que vaig recordar que hem d'agafar amb la judit
i sense oblidar haver dinat dos dies a la facultat de filologia, on fa anys vaig estudiar-hi el primer any de filologia anglesa. quins records!
sense oblidar, tampoc, les dues o tres úniques fotos que he fet... perquè estudiar fotografia, crec que ja ho vaig dir, més que portar-te a fer fotos, et porta a no fer-ne.
i més, més coses que ara, per la son i pel cansament, se'm fa difícil recordar
i un text de ródtxenko que vaig llegir a l'exposició:
sobretot amb la maria. no ho anava dient, però com pot ser... trobar-nos tant a faltar? només han sigut dos dies!
i quins dos dies! ni me n'adonava: tinc el cervell regirat.
excursió a barcelona. exposició al macba. tràfic. fotògrafs, preguntes... exposició a la pedrera. reflexions a la llibreteta blava. dormir. sopar el que es pugui mig adormida. excursió? feia més de quatre anys que no en feia!
esmorzars, cafès amb llet, avui plàtans...
sense oblidar la sort que hem tingut que l'alba ens oferís lloc per dormir... i que jo, a sobre, "gràcies" al costipat de la setmana passada, hagi pogut dormir en un llit com déu mana...
sense oblidar l'interès amb què escoltava la "xerrada" dels fotògrafs, tot i el cansament i la son acumulats després d'un dia sencer anant amunt i avall
sense oblidar que m'he portat bé i que no m'he comprat cap llibre... trista perquè a la maria tampoc, tot i que sempre que vaig a barcelona torno amb un llibre per ella (i ja té una mini col·lecció de llibres regalats per mi)
i sense oblidar la cervesa que em vaig prendre ahir tot esperant en paco elvira, i la borratxera que vaig recordar que hem d'agafar amb la judit
i sense oblidar haver dinat dos dies a la facultat de filologia, on fa anys vaig estudiar-hi el primer any de filologia anglesa. quins records!
sense oblidar, tampoc, les dues o tres úniques fotos que he fet... perquè estudiar fotografia, crec que ja ho vaig dir, més que portar-te a fer fotos, et porta a no fer-ne.
i més, més coses que ara, per la son i pel cansament, se'm fa difícil recordar
i un text de ródtxenko que vaig llegir a l'exposició:
La pintura ha arrancat! Però horroritza!
És pintura d'esquerres...
I Déu meu, quina alegria ser d'esquerres...
Ser jo després de tots aquests turments, oposat al sentit comú.
No ensorrar-me, pintar amb plaer!
El que hagi de ser, serà! Pero moriré d'esquerres i deixaré obres bones!.
Estic pintant diverses coses alhora i estic increïblement content. En moments com aquest, la gent diria "És boig!".
Només Mulia em perdonarà i comprendrà. Ja no podia continuar coaccionant-me a mi mateix. Pot ser que sigui el cami equivocat, però produeix obres valuoses.(Rodxenko, dels seus diaris, 30 de juliol del 1943)
I
segueixo malalta, malalteta... potser perquè ahir vaig sortir al carrer al matí a comprar coses a la farmàcia (tot i que no ho crec) i a la tarda vaig anar a buscar la iria i en luar (tot i que també ho dubto). el cas és que vaig tenir febre i tot. alguns de casa ho atribueixen a una última crescuda, així, prenent-me el pèl. jo no paro de menjar, perquè menjo encara que em diguin que no, i menjo coses com nutella i pistatxos i què sé jo... coses així! i no surto de casa i no faig gaire res i m'he aprimat... jo que pensava que m'hauria engreixat.
segueixo futuda i demà comença l'excursió de 3 dies al TRÀFIC de barcelona, quedant-nos a domir allà i tot. veient com estic no sé si és gaire recomenable que hi vagi, però hi aniré igualment... i si veiés que em trobo malament: cap a casa. i tot per haver passat fred i haver anat molla com una imbècil el dimarts passat. si és que... (sí, d'absurditats la vida n'està plena: no pas perquè siguin absurditats en si, sinó perquè hi ha coses que romanen sense explicació possible).
II
hi romanen perquè no em dóna la gana d'explicar-m'ho. quedi clar.
III
ahir vaig fer dibuixets i molen!
IV
vaig parlar amb ma germana del "taller de fotografia" que pretenem fer a la seva escola. quina emoció!
V
i vaig començar un projecte (fotogràfic) personal que té una durada d'uns sis mesos. tenint en compte que sóc una despistada... ja veurem si surt bé. jo crec que sí. em fa molta il·lusió.
VI
la maria dorm.. zzzz... i la pesseta ha intentat despertar-la en va. i jo estic desperta perquè tot i estar malalta no em sé aixecar més tard de les vuit.
segueixo malalta, malalteta... potser perquè ahir vaig sortir al carrer al matí a comprar coses a la farmàcia (tot i que no ho crec) i a la tarda vaig anar a buscar la iria i en luar (tot i que també ho dubto). el cas és que vaig tenir febre i tot. alguns de casa ho atribueixen a una última crescuda, així, prenent-me el pèl. jo no paro de menjar, perquè menjo encara que em diguin que no, i menjo coses com nutella i pistatxos i què sé jo... coses així! i no surto de casa i no faig gaire res i m'he aprimat... jo que pensava que m'hauria engreixat.
segueixo futuda i demà comença l'excursió de 3 dies al TRÀFIC de barcelona, quedant-nos a domir allà i tot. veient com estic no sé si és gaire recomenable que hi vagi, però hi aniré igualment... i si veiés que em trobo malament: cap a casa. i tot per haver passat fred i haver anat molla com una imbècil el dimarts passat. si és que... (sí, d'absurditats la vida n'està plena: no pas perquè siguin absurditats en si, sinó perquè hi ha coses que romanen sense explicació possible).
II
hi romanen perquè no em dóna la gana d'explicar-m'ho. quedi clar.
III
ahir vaig fer dibuixets i molen!
IV
vaig parlar amb ma germana del "taller de fotografia" que pretenem fer a la seva escola. quina emoció!
V
i vaig començar un projecte (fotogràfic) personal que té una durada d'uns sis mesos. tenint en compte que sóc una despistada... ja veurem si surt bé. jo crec que sí. em fa molta il·lusió.
VI
la maria dorm.. zzzz... i la pesseta ha intentat despertar-la en va. i jo estic desperta perquè tot i estar malalta no em sé aixecar més tard de les vuit.
en primer lloc: he actualitzat orgullosament la web que tinc a livejournal. hi surt la pesseta!
en segon lloc: segueixo malalta. la tos i una mena de fred estranya...
en tercer lloc: he intentat fer deures/coses/paranoies i la pesseta es pensava que volia jugar amb ella
en segon lloc: segueixo malalta. la tos i una mena de fred estranya...
en tercer lloc: he intentat fer deures/coses/paranoies i la pesseta es pensava que volia jugar amb ella
I
notes de tardor:
cauen fulles. plou tot el dia.
se m'ha acabat la veu. em sento esgotada... només de veu.
s'ha acabat anar a treballar. no em poso a l'atur.
llegeixo el crepuscle dels ídols i l'aristocràcia se'm fa familiar.
escric, cíclicament, el retorn després de saber.
ahir va haver-hi celebració: el cumple de la mama!
la pesseta segueix voltant per casa.
II
tinc més coses a dir, però la fred no em deixa.
III
algú ha llegit a baudelaire? mi corazón íntimo, etc.?
IV
si comencés a dir...
déu meu si comencés a dir!
V
la mama deia que s'acabés aquest any de merda ja. jo també ho dic. acaba't! m'és igual el temps. jo només vull que arribi desembre. anar a màlaga. i esperar que l'any acabi. per mi, aquest any, començant per lisboa, és l'any de les estafades. ja no tinc res que em faci creure en els monstres, ja no tinc paraules. m'han deixat seca totalment.
VI
però tinc tantes coses a dir!
VII
estafada. m'he sentit humillada, utilitzada, feta servir.
he vist la ignorància davant meu. he vist la petitesa, la misèria humana davant meu. he vist com un gra de cigró pretenia ser la reina del mambo!
VIII
oblidarem, oblidarem?
no!
obrir les finestres, els porticons, tot el que hi tenim a dins? deixar-hi entrar? deixar-hi entrar tornados? arrassar amb tot? recordeu el post de "III p*blians"? tot segueix igual.
IX
he vist gent nascuda per destrossar.
gent nascuda sense sentiments.
gent nascuda per a no saber res.
gent nascuda per a l'anti-vida, per a l'anti-social.
gent nascuda per a no viure, bàsicament.
gent negada: negada. incapaç!
he vist gent nascuda per a separar, destrossar, fer mal.
he vist massa coses, potser, ja, ara, ja, ara, ja ara,
cantaria l'etern ball de la merda, aquell primer poema fundacional: potser només el recorda la mama.
mataria per a tranquil·litzar,
m'afirmo i em reafirmo, sóc filla de la meva mare,
i saber això, sí, saber això.
és saber ja tot un món.
bon nadal
i feliç any nou.
es veu que ja cal desitjar-ho.
notes de tardor:
cauen fulles. plou tot el dia.
se m'ha acabat la veu. em sento esgotada... només de veu.
s'ha acabat anar a treballar. no em poso a l'atur.
llegeixo el crepuscle dels ídols i l'aristocràcia se'm fa familiar.
escric, cíclicament, el retorn després de saber.
ahir va haver-hi celebració: el cumple de la mama!
la pesseta segueix voltant per casa.
II
tinc més coses a dir, però la fred no em deixa.
III
algú ha llegit a baudelaire? mi corazón íntimo, etc.?
IV
si comencés a dir...
déu meu si comencés a dir!
V
la mama deia que s'acabés aquest any de merda ja. jo també ho dic. acaba't! m'és igual el temps. jo només vull que arribi desembre. anar a màlaga. i esperar que l'any acabi. per mi, aquest any, començant per lisboa, és l'any de les estafades. ja no tinc res que em faci creure en els monstres, ja no tinc paraules. m'han deixat seca totalment.
VI
però tinc tantes coses a dir!
VII
estafada. m'he sentit humillada, utilitzada, feta servir.
he vist la ignorància davant meu. he vist la petitesa, la misèria humana davant meu. he vist com un gra de cigró pretenia ser la reina del mambo!
VIII
oblidarem, oblidarem?
no!
obrir les finestres, els porticons, tot el que hi tenim a dins? deixar-hi entrar? deixar-hi entrar tornados? arrassar amb tot? recordeu el post de "III p*blians"? tot segueix igual.
IX
he vist gent nascuda per destrossar.
gent nascuda sense sentiments.
gent nascuda per a no saber res.
gent nascuda per a l'anti-vida, per a l'anti-social.
gent nascuda per a no viure, bàsicament.
gent negada: negada. incapaç!
he vist gent nascuda per a separar, destrossar, fer mal.
he vist massa coses, potser, ja, ara, ja, ara, ja ara,
cantaria l'etern ball de la merda, aquell primer poema fundacional: potser només el recorda la mama.
mataria per a tranquil·litzar,
m'afirmo i em reafirmo, sóc filla de la meva mare,
i saber això, sí, saber això.
és saber ja tot un món.
bon nadal
i feliç any nou.
es veu que ja cal desitjar-ho.
