barca nova? pobra barca

deixem-nos de proïsmes, que res especifica la bíblia...
a vegades se'n diu supervivència (cerebral, psicològica!)

l'ètica hi és, és clar,
punyent,
declarant-se a cada moment: definint-se, manifestant-se (quants sinònims, uala!).

tot això per dir que l'altre dia, per supervivència pròpia, vaig mentir.

i ara ho diré: és només marcar els límits. fa temps que tinc carnet de conduir, fa temps que em van comprar l'atos (no pas gratuïtament, ningú regala cotxes) i fa temps que existeixo.

si unim aquests tres factors: pum!
no m'agrada que menteixin.
jo callo massa. a vegades si parles quedes com una histèrica: és tot al revés.
bona educació...
les mato callant?

apa siau,
bon vent i barca nova!

PD: em desxifro: n'estic fins els collons que la gent s'aprofiti de la meva simpatia. que es pensin que perquè somric els he de regalar la meva vida (el meu temps), que em cridin per a què els ajudi com si jo fos el seu gos. odïo el malentès que provoca un somriure innocent: que sóc per a ells, que existeixo per a facilitar-los l'existència. no entenc que no puguin reconèixer l'existència dels altres. que siguin incapaços de pensar que l'altre existeix, té sentiments, emocions i coses a fer, molt més importants que suportar gilipollades. distància, emma, distància!! i, sí, ho sé, sóc massa sensible. un altre ho ignoraria tot i bon vent i barca nova i mai més no hi pensaria!