bon dia bon dia bon dia!

I

notes de tardor:

cauen fulles. plou tot el dia.
se m'ha acabat la veu. em sento esgotada... només de veu.
s'ha acabat anar a treballar. no em poso a l'atur.
llegeixo el crepuscle dels ídols i l'aristocràcia se'm fa familiar.
escric, cíclicament, el retorn després de saber.
ahir va haver-hi celebració: el cumple de la mama!
la pesseta segueix voltant per casa.


II

tinc més coses a dir, però la fred no em deixa.

III

algú ha llegit a baudelaire? mi corazón íntimo, etc.?

IV

si comencés a dir...
déu meu si comencés a dir!

V

la mama deia que s'acabés aquest any de merda ja. jo també ho dic. acaba't! m'és igual el temps. jo només vull que arribi desembre. anar a màlaga. i esperar que l'any acabi. per mi, aquest any, començant per lisboa, és l'any de les estafades. ja no tinc res que em faci creure en els monstres, ja no tinc paraules. m'han deixat seca totalment.

VI

però tinc tantes coses a dir!

VII

estafada. m'he sentit humillada, utilitzada, feta servir.
he vist la ignorància davant meu. he vist la petitesa, la misèria humana davant meu. he vist com un gra de cigró pretenia ser la reina del mambo!

VIII

oblidarem, oblidarem?
no!
obrir les finestres, els porticons, tot el que hi tenim a dins? deixar-hi entrar? deixar-hi entrar tornados? arrassar amb tot? recordeu el post de "III p*blians"? tot segueix igual.

IX

he vist gent nascuda per destrossar.
gent nascuda sense sentiments.
gent nascuda per a no saber res.
gent nascuda per a l'anti-vida, per a l'anti-social.
gent nascuda per a no viure, bàsicament.
gent negada: negada. incapaç!
he vist gent nascuda per a separar, destrossar, fer mal.
he vist massa coses, potser, ja, ara, ja, ara, ja ara,
cantaria l'etern ball de la merda, aquell primer poema fundacional: potser només el recorda la mama.
mataria per a tranquil·litzar,
m'afirmo i em reafirmo, sóc filla de la meva mare,
i saber això, sí, saber això.
és saber ja tot un món.


bon nadal
i feliç any nou.
es veu que ja cal desitjar-ho.