Archivos Febrero 2009

Valencia
Es la tierra de las flores de la luz y del amor
Valencia
Tus mujeres todas tienen de las rosas el color
Valencia
Al sentir como perfuma en tus huertas el azahar
Quisiera
En la tierra valenciana mis amores encontrar
(Coro)
La blanca barraca, la flor del naranjo
Las huertas floridas, almendros en flor
El Turia de plata, el cielo turquesa
El sol valenciano que van diciendo amor

Amores
En Valencia son floridos como ramos de azahar
Quereres
En Valencia sus mujeres con el alma suelen dar
Pasiones
El la huerta valenciana sí te dan el corazón
Sus hembras
Ponen alma y ponen vida en un beso de pasión
(Coro)
La blanca barraca, la flor del naranjo
Las huertas floridas, almendros en flor
El Turia de plata, el cielo turquesa
El sol valenciano que van diciendo amor

Amores
En Valencia son floridos como ramos de azahar
Quereres
En Valencia sus mujeres con el alma suelen dar
Pasiones
El la huerta valenciana sí te dan el corazón

Sus hembras
Ponen alma y ponen vida en un beso de pasión

la maria treballant!

http://www.mariacerezo.info

bàsicament, utilitzo el blog per intentar que google s'assabenti de l'existència d'aquest domini. domini que ens van regalar en registrar nuevaprimavera.com  i que fins fa dos dies ni recordàvem que teníem...


i bla, bla, bla...

• l'altre dia vaig rebre una invitació d'una noia que treballa per una web que intenta construir una comunitat internacional d'artistes. només es pot entrar per invitació. ja hi he col·locat unes quantes fotos i he rebut unes quantes felicitacions. intento buscar gent que faci fotos "com les meves", però no en trobo. en certa manera, suposo, és més un consol que no pas una desgràcia.
• les notes aquest any molt bé. no sé pas com però he acabat essent la "millor" de la classe, com en diuen alguns. tot i que ser la millor de la meva classe suposo que no és gaire res, perquè si m'hagués de comparar amb la promoció que ve darrere meu, m'espantaria. tot i això, estic contenta de les notes que he tret tot i l'atabalament que he arribat a tenir amb tot l'afer olot i els viatges i passar-m'ho bé i totes aquestes coses que em distreuen.
• he començat dues assignatures noves que m'agraden molt: schopenhauer i freud. m'ho passo molt bé.

hi ha florssalvatges.net per un any més, almenys... tot i que jo asseguro que n'hi haurà per molts més!!!!

cinquè any!

havia de dir ahir això, per a què passés...
és ben bé que fins que no et rendeixes, sovint, no trobes el que buscaves

internet em rebutja des de fa temps -i no parlo que la connexió no va bé i es talla-,
els cercles més encerclats -cercles privats- viuen dins i fora,
ofegant-se, potser, amb el propi oxigen que creuen exhalar -i quin error més gran-,

no m'atreveixo a comparar gaire res,
dins l'espai de la publicitat -allò que es fa públic-, jo no sóc més privada que ningú.
i és que allò privat és allò privilegiat,
i allò privilegiat, sembla, és difícil que sigui a internet.

o potser no.

potser l'elit és aquí, a la xarxa, amagada darrere d'alguna finestra estranya, que no dóna enlloc
-perquè allò que no dóna enlloc difícilment pot ser vist-,
no hi ha carreteres,

heu vist quin sol fa avui?

les mateixes preguntes sempre, però amb respostes diferents.

existim perquè el món esdevall.

no suporto la poca intimitat dels ordinadors públics de la biblioteca.
potser aquesta és la definició.
no suporto veure gent corrents amunt i avall, darrere meu, perduts -s'avorreixen molt!-.
jo no m'avorreixo,
aquí no.

per això he de marxar,
i amagar-me darrere un llibre.
i dir que no hi sóc mentre ho escolto tot,
i fer veure que no existeixo...

anava a dormir,
ja la son em venç un altre dia,
però he pensat que no per saber* el destí -el nostre o el de qualsevol-, aquest deixaria de ser totalment absurd.

__
* intueixo en la paraula saber poca força. no sé si m'entendria si no fos jo, per això ho explicaré millor: saber el destí vol dir saber què passarà abans que passi. saber el futur, tot el futur. tot el destí. el fat (que no per res ha acabat en "fatal". potser la meva reflexió ja era així abans que jo la fes i només ha estat un cop de son mal portat i ara hauria de ser al llit, somiant amb arcs de sant martí reals i amb ombres xineses d'orenetes que tornen i de sols que escalfen amb camamilles que ningú no s'ha volgut beure).

cada dia intento llegir quan vaig al llit, però al final una mena de son estranya i profunda em venç -tot i les ganes que tinc de llegir-,
fa dos dies vam canviar el llit de lloc i ara sembla que dormi en un niu -més allunyat de la fred de calamontse-,
dormo amb l'odissea al costat, com si en somnis pogués llegir-la,
i ahir, com a novetat, amb aquella màquina que fa llum blava,
mentre la maria s'adormia,
i la pesseta es calmava,
vaig jugar a fer ombres xineses
- abans, però, vaig veure el gatet que sempre hi és,
enlluernat i, per tant, reflectat, sí,
però en un lloc diferent.

avui, en somnis, tots fotografiàvem arcs de sant martí,
avui m'hi apropava, en somnis, i intentava fer la foto més maca del món
i,
en apropar-m'hi,
l'arc de sant martí es convertia en paper, paper de classe de primària, paper de treball de nens;

avui, en somnis,
tots perseguíem l'arc de sant martí somiat,
potser el plou i fa sol que abans d'ahir llegíem a la secció de llibres infantils de la central,
potser les bruixes que, vaig pensar, són iguals que l'arc de sant martí,

potser el vent crescut, en forma d'ocell que piola,
les orenetes deuen mirar el temps de tv3 i no es deuen decidir a tornar,
quina por!

tornarà la invasió?
talment farà un any?


______

prova que el que dic a l'escrit anterior és vertader:
(sí, sí, de cop, segons la matrícula, som a l'any passat!)

la vida passa entre dance with me and dancing with myself, entre aparicions d'allò real, i realitzacions d'aparicions,
entre la fred que entra en aquest menjador punta d'iceberg -d'enciam ben bo-, i entre la son i el diuemenge que tot ho omple de diumenge, i dels llibres sobre la taula, esperant qui sap què,
i de jo mateixa enfonsant-me a les profunditats més superficials que hi pot haver,
mirant la matrícula de la universitat -retrocedint un any, no se sap com, per error-,

amb por absoluta quan penso en marxar
amb por absoluta quan penso en viure -aquell joc que podria ser absurd, segons com el juguem-,
dancing with myself -cantem en francès?-,

de viatges inquietants,
de beques no cobrades,
d'esmorzars que espero,
de portes que s'obren i pessetes que dormen,
de freds, altre cop, que no es poden ni viure.

què passa, sol? què passa, calor? que t'hem de demanar que vinguis ajonellats? quin problema hi ha?

de Schopenahuer (i introduccions al seu llibre):

"Cuando este (Wieland) le (a Schopenhauer) desaconsejó que estudiara filosofía, ya que "no era una materia sólida", Schopenhauer le conestó: "La vida es un asunto desagradable: he decidido pasarla reflexionando sobre ella"".

de Bertolt Brecht:

Pero vosotros, cuando lleguen los tiempos
en que el hombre sea amigo del hombre,
pensad en nosotros
con indulgencia.

de Samuel Beckett:

Hay que pensar en ciertas cosas, cosas que te habitan por dentro, o no, mejor sí, hay que pensar en ellas porque si no pensamos en ellas, corremos el riesgo de encontrarlas, una a una, en la memoria. Es decir, hay que pensar durante un momento, un buen rato, todos los días y varias veces al día, hasta que el fango las recubra, con una costra infranqueable.

potser va de poetes morts que feien fotografies,
d'òlibes vistes només en poemes,
o dites només en paraules.

potser va d'exercicis inútils al costat de la finestra,
allà on el vent vol xiular més,
o potser del refugi de la xemeneia -on em consta que hi ha una família d'ocells-,

potser de desdir allò dit,
sense negar haver dit,

d'anys de silenci -interromput a vegades-,
d'indecisions sobre el lloc i la mesura.

ahir xerrada d'erasmus.
la conclusió és la següent: l'ajuda que donen a tothom és de 330 euros (si no recordo malament, per què no vaig agafar apunts?). després hi ha una ajuda de la generalitat que són 220 euros i, finalment, pels becaris del MEC (jo mateixa) hi ha una ajuda de 400 euros més...
en total: gairebé 1000 euros.

en tot cas, com que no sé si em donarien l'ajuda de la generalitat... però sí sé que em donarien les altres dues: com a mínim 700 euros. que no te'ls donen el primer mes ni molt menys (crec que més o menys cap allà al desembre), però que està força bé...

ara he d'enviar més e-mails per veure si em deixen fer-ho o no! òstia!

tinc ganes de tornar a casa.
al refugi on s'hi dorm,
s'hi menja
i s'hi fan altres coses.

allà on la maria fa deures i on fem el sopar!
allà on descanso -de no se sap quin cansament-,
allà on espero que es faci de dia de nou -on totes les il·lusions neixen i poques hi moren-,
allà on pensament és acció i acció és pensament
i tancar els ulls és calor, caliu i tendresa...

tinc ganes de tornar a casa.



PD: però no tinc ganes de conduir 40 minuts per tornar a casa. valga'm déu!! casum l'olla!

en resposta a moltes preguntes que m'he anat fent al llarg d'aquests anys de weblog i a un poema que sembla que encapçala el recull que la maria il·lustra en el seu projecte final:

sí, sóc desmesurada. la virtut de la desmesura, la virtut de la desproporció, la virtut de la voluptuositat.
sí, extrema i voluble -ingràvida, sobretot, o almenys ho intento-,
escindida entre la platja de pals -el racó-, i la lluna del desert de pals -l'obertura-,
entre l'espai obert que és tot o el laberint que ens fem...



sí, sóc l'extrem de l'extrem, l'oposició a mi i jo mateixa neutralment. sóc definició i paraula de la mateixa manera que sóc silenci, sobretot silenci.

(futilitats no s'escriu amb "o"? després ho miraré al diccionari)

sóc a la biblioteca, aquell paradís perdut i sempre retrobat. aquell paradís que en època d'exàmens es converteix en un infern massa transitat i en un lloc inhabitable. diguem que en època d'exàmens tothom és a la biblioteca. ara no. no hi ha soroll. de fet, el so que faig en prémer les tecles m'està posant nerviosa. crida massa l'atenció.

una classe de 45 minuts i cap al carrer. però en comptes d'anar a casa m'he quedat a la biblioteca. he mirat llibres de fotografia, deixant el punt de vista que havia adoptat des que anava a olot, i tornant a adoptar el meu propi punt de vista. ho trobava a faltar. deixar el criteri propi apartat per a rebre noves influències a vegades és molt dur. i quan l'ídol cau, cau molt i molt baix -segurament perquè havia anat bastant enlaire.

estic llegint fragments d'aquell llibre etern, d'aquell que mai m'he acabat de llegir. Carnets, d'Albert Camus. Carnets I, II i III. massa per mi! només puc llegir a poc a poc, fragments.

"Nietzsche también conoce la nostalgia. Pero no quiere pedir nada al cielo. Su solución: lo que no se le puede pedir a Dios, se le pide al hombre: es el superhombre. Sorprendre que para vengarse de semejante pretensión no lo hayan hecho Dios a él. Tal vez sea cuestión de paciencia. Buda predica una sabiduría sin dioses y unos siglos después lo ponen en un altar."

"Vivir con las propias pasiones es también vivir con los propios sufrimientos, que son su contrapeso, su correctivo, su equilibrio y su compensación. Cuando un hombre ha aprendido -y no en teoría- a permanecer solo en la intimidad de su sufrimiento, a superar su deseo de evasión, la ilusión de que otros puedan "compartirlo", le queda ya poco que aprender."

ara entenc, des d'una intimitat buscada i aconseguida, que això no s'acaba aquí. que no és el caràcter dels estudis els que em fan ser com sóc -no és que el pensament em vingui dictat-, sinó que ser com sóc ha fet que faci aquests estudis. tot això em sembla força absurd. explicar allò que ja dono per suposat, allò que penso en la meva soledat. però què més em queda, què passaria si no ho fes?

els pretràmits per demanar un erasmus són pitjors que els tràmits que els fan fer a ara noséqui en un capítol d'asterix i obelix.
o la universitat de girona és una casa de bojos, o la boja sóc jo. o m'hi tornaré, de boja. cap coordinador és el coordinador real. tothom t'envia a un lloc difernet i, on m'envien, no em responen als e-mails. em diuen que parli amb el coordinador d'estudis i jo no sé qui és! què he de fer? bé.

he somiat que una persona utilitzava els connectors de lògica per a escriure. en plan:

la universitat de girona és una casa de bojos ∨ la boja sóc jo ∨m'hi tornaré, de boja.

no estic bé.... del cap.
com no em donin les notes dels dos últims exàmens.............. hmf.

• a la primera foto hi veiem la judit i la maria dormint.... i jo fent guàrdia. no volia adormir-me i que perdéssim el tren!! són els 20 minuts més estranyament delirants de la meva vida (en solitari). 07:30 del matí.
  

•  a la segona foto conert de cof cof i unes mans ballant!!! genial. 03:00 (més o menys).
  

• aquí... es veu que sense adonar-nos-en vam anar moguent l'ampolla de cava. quan vaig treure el "tap" de filferro, el tap de suro va sortir disparat enlaire i un munt d'espuma va sortir disparada cap als meus pantalons.... un desastre! 23:00 (més o meys)
  

• abans de sopar. feia la foto la maria i estic amb la judit 22:30 (més o menys).
  

avuuui concert al razzmatazz a les 02:30 de COF COF....

segona celebració de l'aniversari de la judit!

i no sé què més....

cap a barcelona, JA!

PD: i una ampolla de cava per a celebrar-ho tot tot tot tot tot

tornant de l'examen em sentia com si els 40 minuts que dura el trajecte fossin necessaris per a una mena de descompressió, per poder tornar a respirar un aire que feia temps que no respirava -és a dir, per a treure'm la pressió que duia a sobre-, però no,
ha fet falta -i encara fa falta- més temps...

és com acostumar-se a una vida nova!!!

ara de festa,
i ja penso en cobrar la beca per comprar-me el 1.8 50mm EF de canon! tot un somni :)

això vol dir que tornen les classes, que m'hauré de matricular a una altra assignatura,
que demà és la festa al razzmatazz i que estarem amb la judit i vorem a l'ana, que dissabte veurem la iria,
que diumenge qui sap què,
que dilluns tornen les classe, aquest cop amb més tranquil·litat, ja que no hi haurà els mateixos matins,
que estic animada per fer-ho tot,
que la maria i jo volem anar de viatge la setmana després de setmana santa i encara no sabem on,
que començaré els tràmits per demanar l'erasmus:

bologna,
firenze,
venecia

a veure què toca!

i res, no sé què més dir,... res, res, res.

puc dir que és igual, per pures ganes de primavera de febrer, per aquesta pluja que sento però que dubto des de fa estona, que m'és igual el deliri d'una nit com aquesta -d'haver llegit massa, de massa música escoltada;
de les ganes que tinc de sortir enlloc, de sortir arreu i cridar qui sap què -en aquesta negra nit-, puc dir que és igual, és igual la bomba que hi tenia a la carpeta, refinada temps després,
és igual la novel·la en què vivim tots: fastigosament versemblant. com cada cicle acaba i comença, no se sap com, de la mateixa manera. i que l'estiu potser acabrà aquí, un cop rellegida la meva última resposta mai enviada.
i començar de nou, com qui formateja l'ordinador -ho he fet-. amb el dubte, sempre, de si recuperar les coses o disfrutar d'un disc nou, per fi, gairebé buit. no ho sé.
de pluges i de nit, de gotes,
d'arcs de sant martí dibuixats,
de faristols i estudis,
em passo massa,
sé massa què dic, però per falta de sucre els meus pensaments no tenen coherència.
o tenen la coherència de les coses que fan esperar.

sempre he estat del revés.
si creieu que sóc tímida, sabreu que no.
si creieu que m'amago, sabreu que no.

sempre surto.
i ho dic per mi, bàsicament, per retornar-me a aquell estat originari, a aquell estat de descobriment. ho dic per mi, bàsicament, per no perdre'm en definicions que no apunten enlloc, que no tenen res a veure amb mi,

ho dic per aquell gest que em toca fer: aquell gest final -el de tirar-me a l'abisme-. aquell gest que em farà convertir el passat en armes de consciència per a un futur...

a vegades penso que sóc massa jove per segons què. i quan dic jove vull dir que encara no tinc prou experiència (però potser en tinc massa).
o potser només necessito explicar-me -com aquí, a la web.

hauria d'anar a dormir...

demà parlaré amb un senyor de la facultat de les possibilats que tinc de fer un erasmus que no sigui de la meva llicenciatura (no sé alemany). a veure com va tot!
sinó, i això ja ho sabem, sempre quedarà la possibilitat de fer sicue (sèneca) a, crec, salamanca.
no ho sembla, però estic força nerviosa!

un cafè, un tè... tornar-ho a intentar.
estudiar de nou. tres dies per l'examen i molt per estudiar.
ho tornaré a fer?
serà possible?
a cada nova prova, el mateix dubte. i des d'aquest dubte: tot el món creat i recreat.

ara fins dijous que ve no hi haurà emma.
però tornaré... sí, i tant!
divendres: festa al razzmatazz.
celebrarem que s'han acabat els exàmens.
que m'han donat la beca.
i moltes més coses.