Archivos Marzo 2009
queda palès que la gent espera a última hora per enviar les seves col·laboracions pel número #1 de la revista. a una setmana perquè s'acabi la data límit, estem rebent moltíssimes col·laboracions de fotografia. són de fotografia perquè la web fjordphoto.org va publicar que estàvem buscant "submissions". així que m'he dedicat, com una boja, a entrar a grups d'il·lustració del flickr avisant que estem buscant col·laboracions. tot i això, no es pot dir que no tinguem il·lustracions. ara mateix, fins i tot, podríem fer el primer número perfectament.
me n'he adonat que tenir una revista i demanar col·laboracions és com... una caixa de sorpreses. obres el correu i veus e-mails de gent amb fotos de tot tipus. unes t'agraden, les altres no. he estat tres dies reflexionant sobre unes fotos que una noia va enviar. a mi, personalment, no m'agraden. però he hagut de fer com si jo no fos jo i pensar més en plural i en si el treball era bo o no. he acabat veient que el treball no és tan dolent com jo em pensava en un primer moment, així que serà col·laboradora del primer número.
en canvi, altres fotos que envia la gent m'agraden massa i se'm fa difícil triar entre 2 o 3 i les posaria totes. però això no pot ser, evidentment.
a part d'això, florssalvatges.net augmenta de visites cada dia. sembla mentida:
me n'he adonat que tenir una revista i demanar col·laboracions és com... una caixa de sorpreses. obres el correu i veus e-mails de gent amb fotos de tot tipus. unes t'agraden, les altres no. he estat tres dies reflexionant sobre unes fotos que una noia va enviar. a mi, personalment, no m'agraden. però he hagut de fer com si jo no fos jo i pensar més en plural i en si el treball era bo o no. he acabat veient que el treball no és tan dolent com jo em pensava en un primer moment, així que serà col·laboradora del primer número.
en canvi, altres fotos que envia la gent m'agraden massa i se'm fa difícil triar entre 2 o 3 i les posaria totes. però això no pot ser, evidentment.
a part d'això, florssalvatges.net augmenta de visites cada dia. sembla mentida:
i res, que a veure si algun dia col·laboro jo en una revista i... qui sap, potser guanyo algun concurs (o això pretenc).
.
tornen a estar on-line uns quants treballets que vaig fer per poesiasalvaje.
en poso aquí dos molt especials per mi. un perquè el vaig dedicar a la maria: aquí
i un altre que també és molt especial perquè recull imatges i frases de molta gent... es deia "saludos"
tots dos "murals" (així en dèiem) els vaig fer mentre parlava amb la maria de fons, a principis de l'any 2003.
el primer, dedicat a la maria, el vaig fer escoltant you're so great de blur, cançó que m'havia passat la maria.
en poso aquí dos molt especials per mi. un perquè el vaig dedicar a la maria: aquí
i un altre que també és molt especial perquè recull imatges i frases de molta gent... es deia "saludos"
tots dos "murals" (així en dèiem) els vaig fer mentre parlava amb la maria de fons, a principis de l'any 2003.
el primer, dedicat a la maria, el vaig fer escoltant you're so great de blur, cançó que m'havia passat la maria.
estic llegint redaccions que vaig escriure fa 10 anys i flipo. aquestes redaccions van ser considerades com les pitjors o quasi pitjors de la classe. i, ara, en llegir-les objectivament, m'adono de l'error dels professors. no només del seu: també del meu. per haver-me cregut -i haver estat sotmesa al- el criteri dels professors.
estic veient que són redaccions bones perquè tenen un pensament propi. em demanaven que opinés i ho feia. no deia el que jo ja sabia que volien que digués -en una redacció amb el tema "cal que els països tinguin exèrcit?", per exemple, els mestres volien que digués que no-, sinó que deia el que realment pensava.
la redacció en qüestió (ho deixo tot tal qual ho vaig escriure: amb les faltes, amb la mala puntuació...):
a l'escola, a part de fer-me creure que no sabia escriure, també em van fer creure que no sabia dibuixar... i altres coses absurdes que m'he hagut d'anar desmentint.
estic veient que són redaccions bones perquè tenen un pensament propi. em demanaven que opinés i ho feia. no deia el que jo ja sabia que volien que digués -en una redacció amb el tema "cal que els països tinguin exèrcit?", per exemple, els mestres volien que digués que no-, sinó que deia el que realment pensava.
la redacció en qüestió (ho deixo tot tal qual ho vaig escriure: amb les faltes, amb la mala puntuació...):
"Preguntar si cal o no tenir exèrcits, és una mica absurd, ja que en la societat en la qual vivim crec que és una cosa impensable, imaginar-se algun lloc sense exèrcit…seria una gran il·lusió que no fossin necessàries les forces armades, ja que s'hauria arribat en un estat de pau absolut…però cada vegada les coses es van posant més difícils…la gent, la majoria de la gent , no es sentiria segura sense un exèrcit, que la protegís…ja que sempre hi hauria l'espavilat que aprofitant la "feblesa" la suposada "feblesa", miraria d'atacar…ja que se sap que molts homes són dolents de naturalesa, sigui per ambició o per simple odi sense motius…, el que crec que pot ser estaria bé , seria buscar una alternativa…ja que la millor solució seria que tothom pogués viure en harmonia amb el món…, però això, malauradament és bastant impossible, aquest és un debat que molta gent s'ha plantejat, i que gairebé tothom ha arribat a la mateixa conclusió, la més "jipi" , la més pacifista la més pura, però sempre et trobes el rerafons, de que hi ha tan homes…tantes opinions diferents, tantes ideologies diferents…que…ja tornem al principi…aquesta qüestió pot ser tan discutida, que mai arribaré a treure'n una conclusió bona."les redaccions que tenien èxit eren les típiques redaccions de: l'home seria feliç sense exèrcits, és injust que hi hagi exèrcits,... bla, bla, bla.
(10/04/00)
a l'escola, a part de fer-me creure que no sabia escriure, també em van fer creure que no sabia dibuixar... i altres coses absurdes que m'he hagut d'anar desmentint.
dóna per molt i dóna per poc!
per sort la tramuntana ja és fora. tots els ninots de la pesseta han quedat plens de... flors?
estar malalta dóna per poc perquè no puc sortir de casa i estic molt cansada com per fer segons què.
però dóna per molt perquè estic descansant sense sentir-me gaire culpable.
i dóna per poc perquè s'atura tot i sembla que no tingui res a fer.
i dóna per molt perquè faig fotos a casa i experimento amb la tècnica... però me'n canso, també, pel cansament en general que porto a sobre.
ara em fa mal la galta, diu la mama que per mocs, com si tingués sinusitis... i això és una putada. no aguanto gens el dolor. no m'agrada! no el suporto. suposo que com tothom, però a mi em desespera molt. i em quedo tonta al sofà estirada com si estigués mig boja.
poca cosa més...
he recordat que al gener la maria i jo, a parís, parlàvem de fer un erasmus o sèneca. de fer alguna cosa... un viatge llarg! i jo deia que sí, però que estava insegura per la feina, pels diners i per tot. i ara... aquí. que és ja segur que anem a venència, que ens donaran 900 euros al mes. i que a la feina m'han dit que cap problema, que aquest any plego el 15 de setembre i punt! si al final tot ha de sortir bé...
per sort la tramuntana ja és fora. tots els ninots de la pesseta han quedat plens de... flors?
estar malalta dóna per poc perquè no puc sortir de casa i estic molt cansada com per fer segons què.
però dóna per molt perquè estic descansant sense sentir-me gaire culpable.
i dóna per poc perquè s'atura tot i sembla que no tingui res a fer.
i dóna per molt perquè faig fotos a casa i experimento amb la tècnica... però me'n canso, també, pel cansament en general que porto a sobre.
ara em fa mal la galta, diu la mama que per mocs, com si tingués sinusitis... i això és una putada. no aguanto gens el dolor. no m'agrada! no el suporto. suposo que com tothom, però a mi em desespera molt. i em quedo tonta al sofà estirada com si estigués mig boja.
poca cosa més...
he recordat que al gener la maria i jo, a parís, parlàvem de fer un erasmus o sèneca. de fer alguna cosa... un viatge llarg! i jo deia que sí, però que estava insegura per la feina, pels diners i per tot. i ara... aquí. que és ja segur que anem a venència, que ens donaran 900 euros al mes. i que a la feina m'han dit que cap problema, que aquest any plego el 15 de setembre i punt! si al final tot ha de sortir bé...
els preparatius per les meves imatges per un projecte que tinc van, a poc a poc, realitzant-se:
- tinc un lot.
em falta un vestidet blanc, fil blanc, fil negre...
- tinc un lot.
em falta un vestidet blanc, fil blanc, fil negre...
sis mesos.
a partir de l'octubre.
amb 700 euros al mes assegurats. intentaré els 220 euros més de la generalitat.
a partir de l'octubre.
amb 700 euros al mes assegurats. intentaré els 220 euros més de la generalitat.
des del dimarts que estava dormint com 5 hores cada dia. avui, però, n'he dormit 7 i mitja. he dormit amb l'humidificador al costat tota la nit. m'he despertat a mitja nit i he vist que el coixí estava moll (de la humitat), però m'era igual perquè el meu nas també estava humit i podia dormir bé!
hi ha una noia que col·laborarà a la revista, a l'apartat de fotografia, que m'encanta. només té 18 anys. però li veig alguna cosa a les seves fotos. gràcies a la maria vaig descobrir que allò que hi veig és que explica històries. m'ha enviat tres fotografies i m'ha explicat la història i la veritat és que jo ja sabia la història veient les imatges. no calia el text. aquesta força narrativa m'encanta. no us dic qui és, així ja mirareu la revista quan surti!
ara vaig a la universitat per això de l'erasmus. venècia sembla que serà el lloc final... o ves a saber.
pensava que era immune (amb certa por, és clar), a les picors dels collons, a les ronxes, diguem-ne com volguem, perquè feia molt de temps que no me'n sortien: i aquí estan. entre això, el costipat, i altres coses que m'han passat... no serà simptomàtic d'alguna cosa? espero que no, i espero també refermar el meu estat.... les meves defenses, coi!
hi ha una noia que col·laborarà a la revista, a l'apartat de fotografia, que m'encanta. només té 18 anys. però li veig alguna cosa a les seves fotos. gràcies a la maria vaig descobrir que allò que hi veig és que explica històries. m'ha enviat tres fotografies i m'ha explicat la història i la veritat és que jo ja sabia la història veient les imatges. no calia el text. aquesta força narrativa m'encanta. no us dic qui és, així ja mirareu la revista quan surti!
ara vaig a la universitat per això de l'erasmus. venècia sembla que serà el lloc final... o ves a saber.
pensava que era immune (amb certa por, és clar), a les picors dels collons, a les ronxes, diguem-ne com volguem, perquè feia molt de temps que no me'n sortien: i aquí estan. entre això, el costipat, i altres coses que m'han passat... no serà simptomàtic d'alguna cosa? espero que no, i espero també refermar el meu estat.... les meves defenses, coi!
per no haver d'anar a dormir i despertar-me a les 4 del matí amb la llengua com un desert... faig temps fent fotos. potser perquè el temps passa ràpid quan faig fotos i m'ho passo bé tota sola, en la foscor i en la claredat. qui sap.
el cas és que he estat fent dobles exposicions amb la reflex digital. m'encanta la meva càmera. em recorda a l'analògica. i això és dir molt, molt i molt...
les fotos noves al portfolio. a l'apartat de 'rooms' i de 'self-portrait'.
em fa mal la golaaaaa
tinc set....
i em fa por anar a dormir, tot i que estic rebentada!
déu meu!
el cas és que he estat fent dobles exposicions amb la reflex digital. m'encanta la meva càmera. em recorda a l'analògica. i això és dir molt, molt i molt...
les fotos noves al portfolio. a l'apartat de 'rooms' i de 'self-portrait'.
em fa mal la golaaaaa
tinc set....
i em fa por anar a dormir, tot i que estic rebentada!
déu meu!
m'estic fent el dinar de demà a aquestes hores.
i mentrestant em faig fotos.
estic ben malalta, encara! com pot ser? quin avorriment. quina merda! no poder dormir bé és... horrorós. a part d'això, estic seca, de gola i de pensaments, potser per això només se m'acut parlar amb imatges...
les imatges: anades de l'olla. l'olla: cuinant ara... spaguetti per demà.
PD: hi ha més fotos a l'apartat de self-portraits de la meva web. també a l'apartat de rooms.
aviso que avui estic sàdica...... i que si no fos perquè he d'anar a dormir...
aprofitaria la febre (? no sé ni si en tinc) per delirar un xic més.
PD2: tornen a tenir èxit les meves fotos a weheartit.com (aquí, per exemple) m'agrada. vull presentar-me a dos concursos. un de molt important per mi. tant que per a presentar-m'hi faré fotos noves... completament inèdites.
i mentrestant em faig fotos.
estic ben malalta, encara! com pot ser? quin avorriment. quina merda! no poder dormir bé és... horrorós. a part d'això, estic seca, de gola i de pensaments, potser per això només se m'acut parlar amb imatges...
les imatges: anades de l'olla. l'olla: cuinant ara... spaguetti per demà.
PD: hi ha més fotos a l'apartat de self-portraits de la meva web. també a l'apartat de rooms.
aviso que avui estic sàdica...... i que si no fos perquè he d'anar a dormir...
aprofitaria la febre (? no sé ni si en tinc) per delirar un xic més.
PD2: tornen a tenir èxit les meves fotos a weheartit.com (aquí, per exemple) m'agrada. vull presentar-me a dos concursos. un de molt important per mi. tant que per a presentar-m'hi faré fotos noves... completament inèdites.
per fi és primavera.
(foto de la mascletà del dia 20 de març)
(foto de la mascletà del dia 20 de març)
s'apropa. jo ja estic costipada i fatal.
avui surt el tren cap a valència.
hem fet de cangurs d'en luar.
em volen vestir de fallera, i jo encantada.
necessito farigola! farigola!
zzzzzz.
fotos que vaig fer l'1 de març a valència:
avui surt el tren cap a valència.
hem fet de cangurs d'en luar.
em volen vestir de fallera, i jo encantada.
necessito farigola! farigola!
zzzzzz.
fotos que vaig fer l'1 de març a valència:
al final he creat un nou projecte a florssalvatges.net (el meu portfolio). feia dies que hi pensava.
de tantes coses que tinc a dir.
aquestes en seran algunes.
però encara en vull dir més, més i més...
de tantes coses que tinc a dir.
aquestes en seran algunes.
però encara en vull dir més, més i més...
de cap manera
sadollar aquest set de dir alguna cosa
però no puc dir res,
simplement, no puc dir res.
no puc expressar-me perquè tinc massa coses per expressar,
i em poso a llegir llibres i poemes i a mirar coses boniques,
i intento inspirar-me, pensant que aquesta serà la solució...
i no la trobo,
no la trobo.
no suporto estar en aquest estat d'impotència!
no suporto tenir massa coses a dir i no poder dir-les!
no suporto haver d'expressar-me trivialment!
no suporto no saber com dir!
no puc més!
sadollar aquest set de dir alguna cosa
però no puc dir res,
simplement, no puc dir res.
no puc expressar-me perquè tinc massa coses per expressar,
i em poso a llegir llibres i poemes i a mirar coses boniques,
i intento inspirar-me, pensant que aquesta serà la solució...
i no la trobo,
no la trobo.
no suporto estar en aquest estat d'impotència!
no suporto tenir massa coses a dir i no poder dir-les!
no suporto haver d'expressar-me trivialment!
no suporto no saber com dir!
no puc més!
uoooh! les meves fotos han tingut èxit aquí a "i heart it"!! (curiós que la carpeta sigui "finlàndia", això no és a finlàndia, ho hauré d'arreglar).
deu ser per una mena de modèstia estúpida, però em sento molt estranya quan a algú li agrada el que faig... no puc creure'm-ho i acabo pensant que no faig res de bo.
i hi ha, ho sé per una mena de saviesa que tinc de naixement -que deu ser, evidentment, instint de supervivència per la pròpia debilitat-, arbres que es trencaran, es trencaran ben fort. perquè de tant no doblegar-se, al final, només els queda el destí de trencar-se.
m'alegra saber que he estat la "causa" (molt entre cometes, perquè més que la causa, jo només he estat un dels factors que hi han intervingut) del trencament d'uns quants arbres.
i quin plaer, veure arbres trencats.
hi ha els llestos, els que van de llestos. que s'aprofiten d'una cosa:
- qui no va de llest, no prejutja, sinó que -encara que tot sembli hostil- confia en la possible bona fe dels altres.
no crec que pugui dir res ara gaire coherent.
només que 1000 corbs negres no ens podran fer creure que tots els corbs del món són negres!
(i no estic dient que no crec en la inducció),
només dic que és útil veure corbs negres, però que això no ens ha de fer creure que no n'hi ha de blancs i, com a últim però: la tribu és la tribu.
l'hostilitat és l'hostilitat.
les primeres impressions són les primeres impressions.
la tribu és la tribu.
"y volver a ser yo mismo..."
dec poder ser innocent, després de tot?
sí.
m'alegra saber que he estat la "causa" (molt entre cometes, perquè més que la causa, jo només he estat un dels factors que hi han intervingut) del trencament d'uns quants arbres.
i quin plaer, veure arbres trencats.
hi ha els llestos, els que van de llestos. que s'aprofiten d'una cosa:
- qui no va de llest, no prejutja, sinó que -encara que tot sembli hostil- confia en la possible bona fe dels altres.
no crec que pugui dir res ara gaire coherent.
només que 1000 corbs negres no ens podran fer creure que tots els corbs del món són negres!
(i no estic dient que no crec en la inducció),
només dic que és útil veure corbs negres, però que això no ens ha de fer creure que no n'hi ha de blancs i, com a últim però: la tribu és la tribu.
l'hostilitat és l'hostilitat.
les primeres impressions són les primeres impressions.
la tribu és la tribu.
"y volver a ser yo mismo..."
dec poder ser innocent, després de tot?
sí.
la següent frase de Wittgenstein:
Arribes a la tragèdia quan l’arbre, en comptes de doblegar-se, es trenca.
etern problema de la humanitat, ja vist a antígona, quan parla dels yuncos del río!
ser ferms i rígids, sí, però sense trencar-nos: només doblegant-nos.
i anar cantant el propi vals que ens ha tocat ballar.
no sigui dit que no vivim.
Arribes a la tragèdia quan l’arbre, en comptes de doblegar-se, es trenca.
etern problema de la humanitat, ja vist a antígona, quan parla dels yuncos del río!
ser ferms i rígids, sí, però sense trencar-nos: només doblegant-nos.
i anar cantant el propi vals que ens ha tocat ballar.
no sigui dit que no vivim.
m'he dedicat a fer la "imatge" d'identitat de la revista Carpaccio Magazine (encara més. avui m'he passat!! totes les fotos/imatges noves al meu portfolio a la secció carpaccio magazine). així com per casualitat. i he rigut molt!! no hi ha res com treballar!! aquí unes quantes imatges:
unes quantes fotos més. moltes, de fet! són al portfolio: a la secció de people, secció de self-portraits, secció de carpaccio magazine i secció de l'empordà.
puc estar satisfeta.
tinc com una mena d'obligació que no puc el·ludir: és obtenir, cada setmana, almenys, ni que sigui una!, foto bona per a posar al portfolio. és clar que no aconseguiré fer un portfolio guai des de casa. però també és cert que internet -actualitzar webs, mirar-ne mes, estar al dia- porta molta feina. no és fàcil.
podria oblidar-me de tota la cosa on-line i centrar-me més en fer fotos, però he de ser sincera: m'agrada tenir una web, m'agrada encarregar-me d'una revista amb la maria, i m'agrada tenir flickr, talenthouse, i mirar fotografies d'altra gent. deu ser un vici estrany.
a això, és clar, li hem de sumar la universitat. no és que vagi gaire a classes, però sé que he de fer els "deures". per aquest motiu crec que treballar em serà molt beneficiós -ja no només pels diners-, sinó perquè hi ha estonetes buides en què no ve ningú i m'anirà molt bé poder llegir.
un bon balanç per un dia com avui, un dimecres. vinc amb les galtes vermelles. he menjat gelat de iogur amb mores per postres. i un plat combinat de pinxos amb xampinyons i patates. i una mica d'amanida verda i dues croquetes. molt tipa!
a la tarda he anat a sant sadurní de l'heura, he arribat quasi als metges però a mig camí me n'he entornat -no m'agrada estar sola, encara que sigui al cotxe, per aquests llocs-, he anat a cruïlles, he vist un pagès molt maco. m'hagués agradat fer-li una foto, però em feia vergonya. i no m'agrada gaire parlar amb desconeguts. i menys enmig del camp. o sigui que santornemhi amb el cotxe. he anat allà on la pesseta va morir i on és enterrada, també, i m'he fet unes quantes fotos. la que més m'agrada, com a autoretrat, m'ENCANTA, és aquesta.
la dedico a tots els que llegeixen aquest weblog (forma part d'una sèrie. les altres dues fotografies les podreu veure al meu portfolio a l'apartat de "self-portraits".
puc estar satisfeta.
tinc com una mena d'obligació que no puc el·ludir: és obtenir, cada setmana, almenys, ni que sigui una!, foto bona per a posar al portfolio. és clar que no aconseguiré fer un portfolio guai des de casa. però també és cert que internet -actualitzar webs, mirar-ne mes, estar al dia- porta molta feina. no és fàcil.
podria oblidar-me de tota la cosa on-line i centrar-me més en fer fotos, però he de ser sincera: m'agrada tenir una web, m'agrada encarregar-me d'una revista amb la maria, i m'agrada tenir flickr, talenthouse, i mirar fotografies d'altra gent. deu ser un vici estrany.
a això, és clar, li hem de sumar la universitat. no és que vagi gaire a classes, però sé que he de fer els "deures". per aquest motiu crec que treballar em serà molt beneficiós -ja no només pels diners-, sinó perquè hi ha estonetes buides en què no ve ningú i m'anirà molt bé poder llegir.
un bon balanç per un dia com avui, un dimecres. vinc amb les galtes vermelles. he menjat gelat de iogur amb mores per postres. i un plat combinat de pinxos amb xampinyons i patates. i una mica d'amanida verda i dues croquetes. molt tipa!
a la tarda he anat a sant sadurní de l'heura, he arribat quasi als metges però a mig camí me n'he entornat -no m'agrada estar sola, encara que sigui al cotxe, per aquests llocs-, he anat a cruïlles, he vist un pagès molt maco. m'hagués agradat fer-li una foto, però em feia vergonya. i no m'agrada gaire parlar amb desconeguts. i menys enmig del camp. o sigui que santornemhi amb el cotxe. he anat allà on la pesseta va morir i on és enterrada, també, i m'he fet unes quantes fotos. la que més m'agrada, com a autoretrat, m'ENCANTA, és aquesta.
la dedico a tots els que llegeixen aquest weblog (forma part d'una sèrie. les altres dues fotografies les podreu veure al meu portfolio a l'apartat de "self-portraits".
van passant els dies i una mostra d'això és que demà tinc reunió de feina. m'imagino un dia amb un mal de cap horrorós -jugant, és clar, amb les paraules "mal de cap"...!-, avorridíssima, pensant en altres coses, incòmoda -massa a prop, sempre, per què tan a prop si després tots anem per la nostra banda?- i què sé jo. ens tornaran a explicar les mateixes coses de sempre, ens tornaran a explicar com evacuar en cas d'incendi i jo continuaré pensant en si és possible o no que ho memoritzem, així, en una reunió tan llarga, amb tanta informació que ens donen. agafaré l'uniforme i me'l posaré el dissabte al matí.
tinc ganes d'anar a treballar perquè tinc ganes de cobrar.
vull comprar-me un flash: Canon Speedlite 580EX
i també dos objectius.
com que sé que tot això és impossible, que vull massa coses. de moment em conformo amb el flash. però necessito gairebé 400 euros. i els diners no cauen del cel, cauen de treballar -normalment-, així que hauré de treballar. i no és que treballant aconsegueixi els diners necessaris per a comprar-me l'objectiu, no! perquè dels diners de treballar n'haurem de restar: la gasolina, l'oci, els viatges, les ganes de fer coses, els diners retrassats, estalviar per anar a itàlia i un futimé de coses. però les ganes no me les treu ningú. potser tinc sort i trobo un flash de segona mà, com l'objectiu que ara faig servir -una meravella tot i la falta d'angular- que em va costar molt molt poc en relació al seu preu real. qui sap.
em poso contenta de pensar que l'1 d'abril cobraré. encara que siguin 200 euros!
tinc ganes d'anar a treballar perquè tinc ganes de cobrar.
vull comprar-me un flash: Canon Speedlite 580EX
i també dos objectius.
com que sé que tot això és impossible, que vull massa coses. de moment em conformo amb el flash. però necessito gairebé 400 euros. i els diners no cauen del cel, cauen de treballar -normalment-, així que hauré de treballar. i no és que treballant aconsegueixi els diners necessaris per a comprar-me l'objectiu, no! perquè dels diners de treballar n'haurem de restar: la gasolina, l'oci, els viatges, les ganes de fer coses, els diners retrassats, estalviar per anar a itàlia i un futimé de coses. però les ganes no me les treu ningú. potser tinc sort i trobo un flash de segona mà, com l'objectiu que ara faig servir -una meravella tot i la falta d'angular- que em va costar molt molt poc en relació al seu preu real. qui sap.
em poso contenta de pensar que l'1 d'abril cobraré. encara que siguin 200 euros!
Carpaccio Magazine is a monthly online publication and a quarterly print publication created to promote the work of 'uncooked' artists: emerging but very tasty artists. Published work includes illustration, photography, drawing and others -as music, poetry, diy designs, etc.
Carpaccio Magazine will explore a different subject every month.
Carpaccio Magazine curators are maria cerezo and emma llensa.
Contact e-mail.
______________________________________________________
Carpaccio Magazine es una revista publicada mensualmente on-line y trimestralmente imprimida, creada para promover el trabajo de artistas 'crudos' o 'no-cocinados': artistas emergentes pero con un muy buen sabor. El trabajo publicado incluye ilustraciones, fotografías, pintura y otros -como música, poesía, objetos hechos a mano, etc.
Carpaccio Magazine abordará cada més un tema diferente.
Las editoras de Carpaccio Magazine son maria cerezo y emma llensa.
e-mail de contacto.
________________________________________________________
Carpaccio Magazine és una revista publicada mensualment on-line i trimestralment impresa, creada per promoure els treballs d'artistes 'crus' o 'no-cuinats': artistes emergents, però gustosos. Els treballs publicats inclouran il·lustracions, fotografies, pintura i altres -com música, poesia, objectes fets a mà, etc.-
Carpaccio Magazine tractarà cada mes un tema diferent.
Les editores de Carpaccio Magazine són la maria cerezo i l'emma llensa.
Contacte: e-mail
mil campanas suenan en mi corazón!
que dificil es pedir perdón
ni tú ni nadie puede cambiarme
dónde está el error sin solución
ni tú ni nadie nadie puede cambiarme
mil campanas suenan en mi corazón...
que dificil es pedir perdón
ni tú ni nadie puede cambiarme
dónde está el error sin solución
ni tú ni nadie nadie puede cambiarme
mil campanas suenan en mi corazón...
aquesta llum blanca que no vull veure:
i from the edge of the deep green sea sonant no sé encara perquè,
over you, and all i want is to keep it like this
you and me alone
a secret kiss
and don't go home
from the edge of the deep green sea, sí,
com el món escindit en dos al racó
i tants, tants accessoris que ens acompanyen
sobrevisc a allò que no té res a veure amb mi
i decideixo no tenir-hi res més a veure: o no.
tant de temps perdut en un no-res de no-resos,
si és que el no-res pot ser plural,
que no puc esperar més...
from the edge of the deep green sea
allà on el color és el color
la llum la llum
i jo, jo.
too many tears, too many times, too many years i've cried for you
it's always the same, wake up in the rain,...
heu vist el videoclip de paranoid android?
heu vist caótica ana?
miles and miles and miles and miles and miles away
from home
again
tinc son.
la cançó no té res a veure amb el que sento.
no parlo d'amor.
no parlo d'amor.
i from the edge of the deep green sea sonant no sé encara perquè,
over you, and all i want is to keep it like this
you and me alone
a secret kiss
and don't go home
from the edge of the deep green sea, sí,
com el món escindit en dos al racó
i tants, tants accessoris que ens acompanyen
sobrevisc a allò que no té res a veure amb mi
i decideixo no tenir-hi res més a veure: o no.
tant de temps perdut en un no-res de no-resos,
si és que el no-res pot ser plural,
que no puc esperar més...
from the edge of the deep green sea
allà on el color és el color
la llum la llum
i jo, jo.
too many tears, too many times, too many years i've cried for you
it's always the same, wake up in the rain,...
heu vist el videoclip de paranoid android?
heu vist caótica ana?
miles and miles and miles and miles and miles away
from home
again
tinc son.
la cançó no té res a veure amb el que sento.
no parlo d'amor.
no parlo d'amor.
els diners són necessaris però no suficients per a la tranquil·litat d'hom.
és a dir,
fan falta, però ells mateixos no són suficients per a la felicitat.
poc més a dir en el terreny de la lògica.
és a dir,
fan falta, però ells mateixos no són suficients per a la felicitat.
poc més a dir en el terreny de la lògica.
sempre arribarem a la mateixa conclusió:
té diners qui no els vol gastar, qui els vol guardar per ser enterrat amb ells com un faraó.
i no té diners qui els vol gastar -i no pas perquè els gasti, sinó perquè mai els ha tingut-.
qui té diners, per la por a perdre'ls, mira qui no en té -que sol gastar el mínim que té- i pensa que qui els gasta està equivocat, que si ell ha aconseguit diners és perquè mai els ha gastat,
i és mentida,
qui té diners no els té per no haver gastat mai
perquè us juro que si jo estalviés tots els diners possibles i no me'ls gastés, mai faria diners,
mai em faré rica,
m'hauria d'esperar anys i panys! i no perquè cobri poc, sinó perquè qui té diners els té perquè va viure en un moment en què es podien fer diners
i qui té diners no entén que ara no és moment de fer diners,
però sí és moment de gastar-los -sempre-,
i al final,
i això ho sé,
tindrem 50 anys i tots els diners del món per gastar,
i ens els gastarem amb la millor tonteria del món,
perquè... què importarà, ja?
n'estic fins als collons de la gent que té diners
dels rics!
dels no-rics!
i res, a treballar! no pas per guanyar diners, sinó per poder gastar-los i anar vivint.
PD: i dic, sí, després de la poca censura que em pot quedar ja, que el món és una merda mal construida, mal feta i asquerosa. que la tribu és la tribu, que la merda és la merda i punt! no és que jo en algun moment hagi deixat de pensar això, el que em va passar és que vaig començar a pensar que tot era culpa meva. que si jo no tenia diners era perquè treballava poc, que si a mi no em donaven una beca amb més quantia de diners era perquè no m'ho mereixia, que si la gasolina era així de cara i olot estava tan lluny i tan inútilment lluny -per gilipolles que són, déu meu, tanta il·lusió enviada a la merda!- també era culpa meva, què hi podia fer, jo? és que a girona no es pot estudiar fotografia, i això és una puta merda perquè els estudis són una merda en general. 600 euros cap al març per estudiar 4t de filosofia, amb llibres de 36 euros i una merda! i això no arriba per res! i jo sóc bona,
lo pitjor de tot
és que he vist gent que estudiava a l'institut amb mi malgastar inútilment els diners dels seus pares,
he vist gent que estudiava amb mi conduint golfs,
he vist gent que estudiava amb mi suspenent any rere any la universitat vivint a costa dels pares,
he vist gent que mai ha treballat,
he vist que!
i em fot una ràbia, i ho dic, per què m'ha de fer vergonya que em faci ràbia? ho sento! esteu tots molt equivocats perquè jo sóc bona i faré, al final, ho juro, el que em doni la puta gana!!!!!!
PD2: i que la crisis no sigui una excusa. que tonta no sóc!!! sempre m'ha fet riure això de la crisis. m'ha fet riure per poques ganes de plorar, és clar.
té diners qui no els vol gastar, qui els vol guardar per ser enterrat amb ells com un faraó.
i no té diners qui els vol gastar -i no pas perquè els gasti, sinó perquè mai els ha tingut-.
qui té diners, per la por a perdre'ls, mira qui no en té -que sol gastar el mínim que té- i pensa que qui els gasta està equivocat, que si ell ha aconseguit diners és perquè mai els ha gastat,
i és mentida,
qui té diners no els té per no haver gastat mai
perquè us juro que si jo estalviés tots els diners possibles i no me'ls gastés, mai faria diners,
mai em faré rica,
m'hauria d'esperar anys i panys! i no perquè cobri poc, sinó perquè qui té diners els té perquè va viure en un moment en què es podien fer diners
i qui té diners no entén que ara no és moment de fer diners,
però sí és moment de gastar-los -sempre-,
i al final,
i això ho sé,
tindrem 50 anys i tots els diners del món per gastar,
i ens els gastarem amb la millor tonteria del món,
perquè... què importarà, ja?
n'estic fins als collons de la gent que té diners
dels rics!
dels no-rics!
i res, a treballar! no pas per guanyar diners, sinó per poder gastar-los i anar vivint.
PD: i dic, sí, després de la poca censura que em pot quedar ja, que el món és una merda mal construida, mal feta i asquerosa. que la tribu és la tribu, que la merda és la merda i punt! no és que jo en algun moment hagi deixat de pensar això, el que em va passar és que vaig començar a pensar que tot era culpa meva. que si jo no tenia diners era perquè treballava poc, que si a mi no em donaven una beca amb més quantia de diners era perquè no m'ho mereixia, que si la gasolina era així de cara i olot estava tan lluny i tan inútilment lluny -per gilipolles que són, déu meu, tanta il·lusió enviada a la merda!- també era culpa meva, què hi podia fer, jo? és que a girona no es pot estudiar fotografia, i això és una puta merda perquè els estudis són una merda en general. 600 euros cap al març per estudiar 4t de filosofia, amb llibres de 36 euros i una merda! i això no arriba per res! i jo sóc bona,
lo pitjor de tot
és que he vist gent que estudiava a l'institut amb mi malgastar inútilment els diners dels seus pares,
he vist gent que estudiava amb mi conduint golfs,
he vist gent que estudiava amb mi suspenent any rere any la universitat vivint a costa dels pares,
he vist gent que mai ha treballat,
he vist que!
i em fot una ràbia, i ho dic, per què m'ha de fer vergonya que em faci ràbia? ho sento! esteu tots molt equivocats perquè jo sóc bona i faré, al final, ho juro, el que em doni la puta gana!!!!!!
PD2: i que la crisis no sigui una excusa. que tonta no sóc!!! sempre m'ha fet riure això de la crisis. m'ha fet riure per poques ganes de plorar, és clar.
més novetats encara:
- set noves fotos al portfolio a la secció de "música" (també nova) del concert que marlango va fer a figueres el 30 d'agost de l'estiu passat. he de dir, però, que a les fotografies que he penjat no hi surt el grup sencer, només hi surt la leonor.
- la cara de la leonor al concert tan... embarassada m'entendreix i em fa venir ganes d'abraçar tothom i de tenir mil fills!
- com que trobava a faltar marlango, m'he posat a escoltar cançons i cançons d'ells.
- i, per associació d'idees, he recordat facto delafe y las flores azules. també m'he posat a escoltar aquest grup.
i ara, havent estat una estona escoltant música -després d'un mes sense escoltar res-, puc dir que començo a recuperar el judici, és a dir, començo a ser altre cop jo. com podia ser que trobés a faltar tant marlango? i facto delafe? i fins que no he vist les fotos del concert no me n'he adonat!
amb el record dels ocells no vistos als aiguamolls i de la música que he escoltat aquesta nit... podré dormir bé.
- una altra novetat: al meu portfolio hi he posat un llibre de visites. si algú vol escriure-hi alguna cosa, ho asseguro: em farà feliç.
- set noves fotos al portfolio a la secció de "música" (també nova) del concert que marlango va fer a figueres el 30 d'agost de l'estiu passat. he de dir, però, que a les fotografies que he penjat no hi surt el grup sencer, només hi surt la leonor.
- la cara de la leonor al concert tan... embarassada m'entendreix i em fa venir ganes d'abraçar tothom i de tenir mil fills!
- com que trobava a faltar marlango, m'he posat a escoltar cançons i cançons d'ells.
- i, per associació d'idees, he recordat facto delafe y las flores azules. també m'he posat a escoltar aquest grup.
i ara, havent estat una estona escoltant música -després d'un mes sense escoltar res-, puc dir que començo a recuperar el judici, és a dir, començo a ser altre cop jo. com podia ser que trobés a faltar tant marlango? i facto delafe? i fins que no he vist les fotos del concert no me n'he adonat!
amb el record dels ocells no vistos als aiguamolls i de la música que he escoltat aquesta nit... podré dormir bé.
- una altra novetat: al meu portfolio hi he posat un llibre de visites. si algú vol escriure-hi alguna cosa, ho asseguro: em farà feliç.
hi ha molt moviment de fotos:
- hi ha força fotos noves al meu portfolio. hi he posat fotos que havia fet anys enrere (des del 2005) amb la hanimex amb procés creuat. hi he posat fotos, també, que vaig fer també fa ja molts anys amb la supersampler.
- he obert una secció nova anomenada "on-going projects", on hi he començat un nou projecte anomenat "empordà & costa brava". amb aquest projecte el que pretenc és apropar-me als paisatges -i, en definitiva, a la vida- que hi ha al meu entorn, per a començar a ser més conscient de tot allò que, per ser precisament tan a prop meu, sempre he ignorat.
- he posat fotos alternatives al livejournal. fotos descartades, fotos que no volia posar al portfolio.
i amb això i amb moltes ganes de continuar endavant, de fer milers i milers de fotos bones, comença aquest nou sis de març...
- hi ha força fotos noves al meu portfolio. hi he posat fotos que havia fet anys enrere (des del 2005) amb la hanimex amb procés creuat. hi he posat fotos, també, que vaig fer també fa ja molts anys amb la supersampler.
- he obert una secció nova anomenada "on-going projects", on hi he començat un nou projecte anomenat "empordà & costa brava". amb aquest projecte el que pretenc és apropar-me als paisatges -i, en definitiva, a la vida- que hi ha al meu entorn, per a començar a ser més conscient de tot allò que, per ser precisament tan a prop meu, sempre he ignorat.
- he posat fotos alternatives al livejournal. fotos descartades, fotos que no volia posar al portfolio.
i amb això i amb moltes ganes de continuar endavant, de fer milers i milers de fotos bones, comença aquest nou sis de març...
