el futur

l'any vinent la universitat de girona oferirà els nous graus... filosofia, filologia i totes les coses que em vaig plantejar estudiar algun dia, ja no seran el que eren. de cinc anys passen a quatre. hi ha pràctiques. filologia té un altre nom. de cop, la udg ofereix ciències polítiques i de l'administració. si m'ho haguessin dit fa un temps... tot hagués estat diferent, és clar que no hagués provat l'experiència de la UNED. de la meva vida, què se'n farà? no ho sé. estudiar filosofia  és cosa estranya com per encarar-ho a un futur vocacional concret. vocació? sé de què parlo, però no sé de què parlo. tot passa d'aquesta manera.

he decidit fer les assignatures que em toquen el quadrimestre que ve tot i estar a Venècia. i ho faig per no acabar la carrera "tan tard". així que, en principi, si tot va bé, d'aquí a un any estaré preparant-me per als últims exàmens de la carrera. i què faré, després? el setembre... no m'imagino res. sé que la vida canvia d'un dia per l'altre d'una manera tan imprevisible que se'm fa impossible formar-me imatges mentals de mi mateixa d'aquí a un temps. em deslligaré de l'estructura de la llicenciatura, ja que l'hauré acabat, i no sé si m'instal·laré en una altra estructura... no sé si seguiré necessitant el pal que em fa de guia, com les plantes.

escric aquí sobre la incertesa. la incertesa d'un futur... que voldria bo. d'un futur que és més pròxim del que sembla però que és més lluny, també, del que sembla. queden massa experiències per viure. massa desenganys per viure... així que la decisió es prendrà quan s'hagi de prendre -i no en queda exclosa la possibilitat d'error-.

ara toca estudiar i tinc el cap en un altre lloc. són els temps, segurament. la mandra s'apodera de mi. tinc son. ganes d'anar a la platja. i un avorriment estrany a sobre.

vull menjar-me el món. nyam!
i no vull quedar-me en res que em sigui petit. vull fer-me el meu propi món i fer alguna cosa.