Archivos Junio 2009
"Mediocribus esse poëtis
Non homines, non Di, non concessere columnae."
Al poeta no le permiten ser mediocre / Ni los hombres, ni los dioses, ni las columnas
Non homines, non Di, non concessere columnae."
Al poeta no le permiten ser mediocre / Ni los hombres, ni los dioses, ni las columnas
només vull continuar, impertorbable,
tot allò ja començat de fa segles:
de quantes miques deu estar fet tot, o potser de quantes profunditats me'n podria dir.
el mateix sentiment originari,
aquell que ho fundà tot:
recordo cada estèril joc -com aquest que juguem-
sense rastres de nihilisme.
només fujo o vaig fugir
de malentesos dialèctics.
sabent que -o sabent-me altra cosa- no és via,
via d'arribar enlloc.
ho he après,
per error i caiguda aixecar-me i caiguda,
cop rere cop,
i ho hauré d'aprendre eternament -com la roda que gira-,
d'allò que no se'n pot parlar,
se n'ha de parlar.
tot allò ja començat de fa segles:
de quantes miques deu estar fet tot, o potser de quantes profunditats me'n podria dir.
el mateix sentiment originari,
aquell que ho fundà tot:
recordo cada estèril joc -com aquest que juguem-
sense rastres de nihilisme.
només fujo o vaig fugir
de malentesos dialèctics.
sabent que -o sabent-me altra cosa- no és via,
via d'arribar enlloc.
ho he après,
per error i caiguda aixecar-me i caiguda,
cop rere cop,
i ho hauré d'aprendre eternament -com la roda que gira-,
d'allò que no se'n pot parlar,
se n'ha de parlar.
recordar que homo homini lupus
enmig de tants llobatons reclamant aliment:
senyorejant les harpies i els dèmons
en constant afavoriment d'allò altre:
no sempre hi ha la desgràcia,
però,
a vegades un bri de llum desperta la innocència.
enmig de tants llobatons reclamant aliment:
senyorejant les harpies i els dèmons
en constant afavoriment d'allò altre:
no sempre hi ha la desgràcia,
però,
a vegades un bri de llum desperta la innocència.
al final veurem com les paraules de mercè rodoreda, referents a la família de mirall trencat, es faran realitat:
espectacle? al final serem espectadors de la decadència total d'altri. no podrem remeiar-ho, ni ho voldrem, ni ho voldran. n'hi ha que han nascut per caure: i només podran caure aquells que han pujat molt, molt amunt.
s'ha d'estar a l'aguait i mai deixar-se ensabonar per les aparences més estúpides.
és el temps qui ho dóna tot als altres. a mi, com ja vaig dir en aquell recull de poemes, el temps no em dóna res. res de res! sóc jo, si de cas.
mai he volgut ser espectadora de res, però. el meu caràcter xafarder és degut a les ganes de conèixer que tinc. vull saber i saber, per reformular, per entendre i per no cagar-la jo mateixa. el cas és que,
sí,
de la vanitat, de l'odi, de les miques d'amor (miques, miques),
en quedarà la pols (la destrossa, la ruina, l'esfondrament d'allò que té com a fonaments la mentida-el secret- la vanitat-, la casa inhabitada, abandonada, la llar inexistent, les absències de l'ignorant), i un trist espectacle (només espectacle, només per fora, només serà vist)
d'esplendor (quina? la falsa d'abans?)
i d'oblit (perquè destinats a l'oblit són només haver nascut).
mercè rodoreda,
t'adoro.
per omplir de significats el meu món.
“De la vanitat, de l’odi, de les miques d’amor, en quedava la pols i un trist espectacle d’esplendor i d’oblit.”
espectacle? al final serem espectadors de la decadència total d'altri. no podrem remeiar-ho, ni ho voldrem, ni ho voldran. n'hi ha que han nascut per caure: i només podran caure aquells que han pujat molt, molt amunt.
s'ha d'estar a l'aguait i mai deixar-se ensabonar per les aparences més estúpides.
és el temps qui ho dóna tot als altres. a mi, com ja vaig dir en aquell recull de poemes, el temps no em dóna res. res de res! sóc jo, si de cas.
mai he volgut ser espectadora de res, però. el meu caràcter xafarder és degut a les ganes de conèixer que tinc. vull saber i saber, per reformular, per entendre i per no cagar-la jo mateixa. el cas és que,
sí,
de la vanitat, de l'odi, de les miques d'amor (miques, miques),
en quedarà la pols (la destrossa, la ruina, l'esfondrament d'allò que té com a fonaments la mentida-el secret- la vanitat-, la casa inhabitada, abandonada, la llar inexistent, les absències de l'ignorant), i un trist espectacle (només espectacle, només per fora, només serà vist)
d'esplendor (quina? la falsa d'abans?)
i d'oblit (perquè destinats a l'oblit són només haver nascut).
mercè rodoreda,
t'adoro.
per omplir de significats el meu món.
també, i això ho acabo de pensar, que el rebuig a la civilització acaba provocant nens i nenes hedonistes.
vici per aquí, vici per allà. ments infantilitzades que acaben pensant, per rebuig a aquesta civilització que no els permet satisfer els deus desigs -sexuals, per dir-ho clar-, que el millor és satisfer tot el que volen satisfer. i així comencen a no lluitar per res, a sortir com bojos, a follar el primer que es troben. i veuen estrany qui no ho fa: perquè està desaprofitant la vida; és a dir, no està aprofitant les ànsies de follar per follar. parlem clar.
d'aquests hedonistes, el món n'és ple. això ho sabem abans de llançar-nos a cap piscina. però, dominen el món? tot i que ho fan veure, és clar. podríem dir que ho fan? lalalalalalalara...
vici per aquí, vici per allà. ments infantilitzades que acaben pensant, per rebuig a aquesta civilització que no els permet satisfer els deus desigs -sexuals, per dir-ho clar-, que el millor és satisfer tot el que volen satisfer. i així comencen a no lluitar per res, a sortir com bojos, a follar el primer que es troben. i veuen estrany qui no ho fa: perquè està desaprofitant la vida; és a dir, no està aprofitant les ànsies de follar per follar. parlem clar.
d'aquests hedonistes, el món n'és ple. això ho sabem abans de llançar-nos a cap piscina. però, dominen el món? tot i que ho fan veure, és clar. podríem dir que ho fan? lalalalalalalara...
se'ns demanen actes de fe constantment. poques són les coses que hom comprova abans de creure-se-les. m'he de creure que el meu professor és bo, per això vaig a la universitat. m'he de creure que el forner -que no sé pas qui és, ja que el pa em comprem al super- és un bon forner i no haurà posat res d'estrany al pa. m'he de creure que el capellà no peca -per això n'espero d'ell el perdó-, m'he de creure que les mirades són vertaderes, que les paraules de la gent ho són. m'he de creure que tothom farà cas del semàfor en vermell i que ningú no m'atropellarà, ningú no xocarà amb mi quan vaig en cotxe, m'he de creure... bla, bla, bla. i em dirien que que absurd posar en dubte tot això: tot això que fem servir per la vida real, per la pràctica.
saber aquestes coses, creure-hi, ens permet descansar. ens permet caminar sense patir que ens atropellaran. ens permet menjar pa sense tenir paranoies o sense haver de fer-lo nosaltres, ens permet confessar-nos -i qui ho fa, avui en dia?-, ens permet tenir carreres i ens permet entrar en aquest joc que,
no diré pas que no hi estic jugant,
no, tot el joc de la vida, d'aferrar-s'hi, de creure en tot, d'avançar, de deixar passar el temps,
però,
ai las,
deia que què feia jugant a aquest joc, donar-s'hi, recordes?
hi ha coses que sí que s'han de dubtar. si no ho féssim, no sé si el món canviaria mai a res.
perquè tenim a la inèrcia, a fer sempre el mateix, a creure-ho i perpetuar-ho. a repetir-nos fins la sacietat,
a ser els mateixos:
però no podem evitar, tampoc, canviar. hi ha coses que passen, petites coses, que ens fan canviar. i així és com d'un any per l'altre som incapaços d'entendre com vam fer certes coses, o potser ni ens recordem, ens considerem fora d'aquella persona del passat.
he d'acabar aquí, tot i que per no allagar-me més sembla un escrit incoherent.
saber aquestes coses, creure-hi, ens permet descansar. ens permet caminar sense patir que ens atropellaran. ens permet menjar pa sense tenir paranoies o sense haver de fer-lo nosaltres, ens permet confessar-nos -i qui ho fa, avui en dia?-, ens permet tenir carreres i ens permet entrar en aquest joc que,
no diré pas que no hi estic jugant,
no, tot el joc de la vida, d'aferrar-s'hi, de creure en tot, d'avançar, de deixar passar el temps,
però,
ai las,
deia que què feia jugant a aquest joc, donar-s'hi, recordes?
hi ha coses que sí que s'han de dubtar. si no ho féssim, no sé si el món canviaria mai a res.
perquè tenim a la inèrcia, a fer sempre el mateix, a creure-ho i perpetuar-ho. a repetir-nos fins la sacietat,
a ser els mateixos:
però no podem evitar, tampoc, canviar. hi ha coses que passen, petites coses, que ens fan canviar. i així és com d'un any per l'altre som incapaços d'entendre com vam fer certes coses, o potser ni ens recordem, ens considerem fora d'aquella persona del passat.
he d'acabar aquí, tot i que per no allagar-me més sembla un escrit incoherent.
està clar que quan parlem donem per suposades certes premisses i que quan ens entenem és perquè donem per suposades les mateixes premisses i que quan no ens entenem, segurament, el que passa és que no donem per suposades les mateixes premisses. així, si ens entenem és perquè ens donem la raó mútuament. i si no ens entenem és perquè cap dels dos escolta: tots des de premisses diferents.
així que el diàleg no sol servir de gaire res. a menys que l'empatia hi intervingui.
llegeixo obres de filòsofs i penso que estan tarats, que jo no estic d'acord amb les seves premisses, que si no se n'adonaven com de fermament arribaven a creure en premisses... de manera absolutament passional i sense justificació.
estic cansada d'estudiar raons.
així que el diàleg no sol servir de gaire res. a menys que l'empatia hi intervingui.
llegeixo obres de filòsofs i penso que estan tarats, que jo no estic d'acord amb les seves premisses, que si no se n'adonaven com de fermament arribaven a creure en premisses... de manera absolutament passional i sense justificació.
estic cansada d'estudiar raons.
no podia dormir de les coses que pensava que tinc per fer. les escriuré aquí per desfogar-me un xic:
- examen de freud dimarts + treball (encara inacabat)
- examen de metafísica dimecres (res estudiat, res llegit) i treball per lliurar de 10 pàgines sobre James (pragmatism), que encara no he començat a redactar, però si a llegir.
- el dia 15 de juny, és a dir, dilluns de la setmana que ve no l'altre, és l'últim dia per entregar els documents per demanar aquella famosa beca de 200 euros de la generalitat per els erasmus.
- el dia 11 de juny, és a dir, déu meu, el dijous que ve, és l'últim dia per entregar el projecte Carpaccio Magazine als senyors i les senyores de la subvenció. ahir vaig redactar el projecte, però em falta acabar de perfilar alguns detalls (són unes 9 pàgines + 3 pàgines de pressupost + 2 pàgines de sol·lícitud).
- el dia 14 surt la revista on-line, per fi! quines ganes de poder ensenyar les meves fotos del PS i quines ganes de veure tot el que la gent ha anat enviant en aquest número tan lluminós!
- avui tenia un examen que no faig, així que el faré el dia 26 de juny. i ja l'he cagat en certa mesura perquè el poparb comença el dia 26... així que hi anirem més tard. però millor això que no pas suspendre.
el dia 25 un altre examen.
- i no només estic malalta, sinó que tinc mal d'ovaris. tinc dolors per tot arreu: semblo una inútil!!
- ahir vaig trobar una camera (de sobte no em deixa posar accents) digital super guai que pot anar sota aigua i pot congelar-se i pots tirar-la a terra si vols que no li passara res... de canon. jo la vull d'alguna manera, perque la camera de la maria per fer fotos sota aigua es una mica cutre (la funda que vaig comprar es insuficient a vegades). ara no ens podem gastar diners perque hem d'estalviar diners per la revista (ja estic engatussant a la gent perque me n'en comprin un exemplar XD), diners que recuperarem pero que deixarem a un compte al banc que nomes sera per carpaccio, per fer futures impressions. el cas es que potser puc demanar la camera pel meu cumple, ni que sigui la meitat del que val (270 euros amb despeses d'enviament i targeta de memoria de 8gb), i jo en pago l'altra meitat i tots feliços!!! es que un dels meus somnis es poder fer fotos sotaaigua de qualite!!
buuf.
- examen de freud dimarts + treball (encara inacabat)
- examen de metafísica dimecres (res estudiat, res llegit) i treball per lliurar de 10 pàgines sobre James (pragmatism), que encara no he començat a redactar, però si a llegir.
- el dia 15 de juny, és a dir, dilluns de la setmana que ve no l'altre, és l'últim dia per entregar els documents per demanar aquella famosa beca de 200 euros de la generalitat per els erasmus.
- el dia 11 de juny, és a dir, déu meu, el dijous que ve, és l'últim dia per entregar el projecte Carpaccio Magazine als senyors i les senyores de la subvenció. ahir vaig redactar el projecte, però em falta acabar de perfilar alguns detalls (són unes 9 pàgines + 3 pàgines de pressupost + 2 pàgines de sol·lícitud).
- el dia 14 surt la revista on-line, per fi! quines ganes de poder ensenyar les meves fotos del PS i quines ganes de veure tot el que la gent ha anat enviant en aquest número tan lluminós!
- avui tenia un examen que no faig, així que el faré el dia 26 de juny. i ja l'he cagat en certa mesura perquè el poparb comença el dia 26... així que hi anirem més tard. però millor això que no pas suspendre.
el dia 25 un altre examen.
- i no només estic malalta, sinó que tinc mal d'ovaris. tinc dolors per tot arreu: semblo una inútil!!
- ahir vaig trobar una camera (de sobte no em deixa posar accents) digital super guai que pot anar sota aigua i pot congelar-se i pots tirar-la a terra si vols que no li passara res... de canon. jo la vull d'alguna manera, perque la camera de la maria per fer fotos sota aigua es una mica cutre (la funda que vaig comprar es insuficient a vegades). ara no ens podem gastar diners perque hem d'estalviar diners per la revista (ja estic engatussant a la gent perque me n'en comprin un exemplar XD), diners que recuperarem pero que deixarem a un compte al banc que nomes sera per carpaccio, per fer futures impressions. el cas es que potser puc demanar la camera pel meu cumple, ni que sigui la meitat del que val (270 euros amb despeses d'enviament i targeta de memoria de 8gb), i jo en pago l'altra meitat i tots feliços!!! es que un dels meus somnis es poder fer fotos sotaaigua de qualite!!
buuf.
es veu que sí! acabo de preparar una mini entrevista de 6 preguntes per un grup de barcelona emergent que vam veure al Primavera Sound. qui ho hagués dit que jo sabia fer entrevistes? jo no! pensava fa una hora: on m'he fotut, ara no sabré fer les preguntes adequades! doncs sí.
en el fons no em sorprèn tant (modèstia..?). sé fer massa coses, massa, massa. per això no vull vendre'm a cap empresari i, encara menys, ser funcionària i morir-me en el mar de papers de la burocràcia més tecnòfila-nazi. tot i que si ho he de fer, cap problema. com que sé cap a on vaig, no m'importa el camí per arribar-hi. el cas és que sóc un valor. un "algo" emergent. una cosa que s'ha d'aprofitar.
i sóc molt elitista. amb això de la revista, sovint penso que m'agrada estar entre els millors. m'agrada dir a la gent bona: sí, entra a la revista! i ser-hi, allà, haver-los triat, haver-ho fet possible. no sé com es canvia el món, no en tinc ni idea, però he d'aprofitar aquest do familiar que sempre he tingut: el de les tendències. perquè, analitzant-ho bé -com tot filòsof fa-, això de captar les tendències només vol dir que som capaços de captar l'ànima del moment, el sentit històric... i això vol dir que som on hem de ser i que sabem ser on hem de ser. i això s'ha d'aprofitar.
només sé dir això: que aquestes coses s'han d'aprofitar. que un talent no es pot malgastar en merdes. d'això va la revista, també: un lloc on la gent pugui publicar, pugui ser. un lloc on els facin cas. i arribarem molt lluny, ho sé. ho sé perquè valem la pena i hi ha gent que se n'adona i se n'adonarà.
no sóc jo contra el món ni molt menys, només és: sóc en una altra esfera que la majoria de la gent que conec. i com que sóc en una altra esfera, he de conèixer la gent de la meva esfera. la gent que entengui què collons dic!
en el fons no em sorprèn tant (modèstia..?). sé fer massa coses, massa, massa. per això no vull vendre'm a cap empresari i, encara menys, ser funcionària i morir-me en el mar de papers de la burocràcia més tecnòfila-nazi. tot i que si ho he de fer, cap problema. com que sé cap a on vaig, no m'importa el camí per arribar-hi. el cas és que sóc un valor. un "algo" emergent. una cosa que s'ha d'aprofitar.
i sóc molt elitista. amb això de la revista, sovint penso que m'agrada estar entre els millors. m'agrada dir a la gent bona: sí, entra a la revista! i ser-hi, allà, haver-los triat, haver-ho fet possible. no sé com es canvia el món, no en tinc ni idea, però he d'aprofitar aquest do familiar que sempre he tingut: el de les tendències. perquè, analitzant-ho bé -com tot filòsof fa-, això de captar les tendències només vol dir que som capaços de captar l'ànima del moment, el sentit històric... i això vol dir que som on hem de ser i que sabem ser on hem de ser. i això s'ha d'aprofitar.
només sé dir això: que aquestes coses s'han d'aprofitar. que un talent no es pot malgastar en merdes. d'això va la revista, també: un lloc on la gent pugui publicar, pugui ser. un lloc on els facin cas. i arribarem molt lluny, ho sé. ho sé perquè valem la pena i hi ha gent que se n'adona i se n'adonarà.
no sóc jo contra el món ni molt menys, només és: sóc en una altra esfera que la majoria de la gent que conec. i com que sóc en una altra esfera, he de conèixer la gent de la meva esfera. la gent que entengui què collons dic!
ja han sortit les meves fotos a entopic group i també han sortit al número 0 de la revista Errr-magazine! :)
estic molt contenta...
ara no tinc temps de fer més projectes. de fet, l'últim projecte o sèrie que he fet ha estat la del Primavera Sound. tinc ganes que surti ja el número 3 de Carpaccio per poder publicar al meu portfolio les fotos!!!
ara he d'estudiar. no sé què estudiar primer (ni últim). la pesseta és al balcó. estic ben malalta!! angines, crec. mal de cap. mareig. em fa mal tot. però he de continuar. perquè tot es decideix en 7 dies i jo no puc fallar ara. no puc fallar de cap manera...
coses de la vida moderna i actual. coses com la vida de la pesseta, que tampoc pot fallar. i l'aigua que bec, no sé, tot plegar, quina mandra i quina sort. espero estar bé almenys per anar a treballar dissabte.
i per tots els exàmens que em queden.
i...sí, queda tan lluny l'estiu de l'any passat. queda tan intemporal, tan de fantasia, tan extern a mi, tan poc a veure amb mi, que ja no sé ni si jo el vaig viure. potser no m'ho hauria de preguntar, ni de recordar. però no puc evitar mirar enrere i saber que després d'aquell concert de cof cof el 2 de juliol, poc després, tota la vida va canviar d'una manera estranya. ara només vull descansar: la platja, la pesseta, la maria, la judit -i a estonetes!-, i jo mateixa. poca cosa més!
venècia
és
a
p
r
o
p
!
estic molt contenta...
ara no tinc temps de fer més projectes. de fet, l'últim projecte o sèrie que he fet ha estat la del Primavera Sound. tinc ganes que surti ja el número 3 de Carpaccio per poder publicar al meu portfolio les fotos!!!
ara he d'estudiar. no sé què estudiar primer (ni últim). la pesseta és al balcó. estic ben malalta!! angines, crec. mal de cap. mareig. em fa mal tot. però he de continuar. perquè tot es decideix en 7 dies i jo no puc fallar ara. no puc fallar de cap manera...
coses de la vida moderna i actual. coses com la vida de la pesseta, que tampoc pot fallar. i l'aigua que bec, no sé, tot plegar, quina mandra i quina sort. espero estar bé almenys per anar a treballar dissabte.
i per tots els exàmens que em queden.
i...sí, queda tan lluny l'estiu de l'any passat. queda tan intemporal, tan de fantasia, tan extern a mi, tan poc a veure amb mi, que ja no sé ni si jo el vaig viure. potser no m'ho hauria de preguntar, ni de recordar. però no puc evitar mirar enrere i saber que després d'aquell concert de cof cof el 2 de juliol, poc després, tota la vida va canviar d'una manera estranya. ara només vull descansar: la platja, la pesseta, la maria, la judit -i a estonetes!-, i jo mateixa. poca cosa més!
venècia
és
a
p
r
o
p
!
i tinc molta set. els nervis se'm mengen. tot és com tornar a començar.
com néixer de nou. com si tot estigués per fer -en plan miquelmartípol. demà examen i tinc el cap no sé pas on. no tinc concentració: no sé què és la concentració. sóc com una nena hiperactiva. no puc deixar de fer altres coses. coses. coses i més coses. si és que en tinc ganes de complicar-me-millorar-me-fer-me-feliç la vida! i tot per què? per aferrar-me aquí com més millor, per entendre sense entendre, déu meu, per deixar en un sensesentit tot aquell nihilisme malalt que mata tothom. estic d'acord amb ortega i amb heidegger, i a vegades no puc més amb una mena d'ansietat que se'm queda a la gola. és ansietat d'impaciència. de voler fer moltes i moltes coses i de saber que les faré però no saber, encara, la manera de fer-les. és curiós saber on arribaràs, però ni imaginar-te els camins que et portaran a aquest lloc. i tot canvia. si això de les vaques flaques és veritat és que ara en vénen de gordes gordes -grasses- gordes, gordes. perquè ja n'hi he tingut ben prou!
no us ho he dit, però publicaran fotos meves a la web entopicgroup.com amb tanta novetat i tant de festival i exàmens va quedar amagat, però a aquests nois els ha agradat el meu projecte l'u i silent // Eine und Leise i me'n publicaran fotos. és un projecte que m'agrada molt: pels colors, sobretot. són fotos de colors, d'abstraccions, de poemes, d'unitat, de déu -si hi creiés-.
la set se'm menja!! l'examen de demà és amb apunts: potser per això encara estic mig tranquil·la.
tinc massa coses per fer: acabar de redactar la memòria per demanar la subvenció, acabar de decidir els preus, tirar endavant amb l'últim pressupost de la revista impresa, atrevir-nos a fer un tiratge de 25 revistes (risc econòmic per si no les venguéssim), contactar amb una botiga d'alemanya que va dir-nos que podríem provar de vendre'n 5 allà, buscar patrocinadors... potser algú algun dia ens farà cas (com al primavera sound). la qüestió és fer, fer, fer. fer la revista, buscar continguts bons, treballar molt i molt... per arribar a algun lloc.
ja paro.
perquè si treballés igual pels exàmens tindria sempre matrícula d'honor (modèstia? cap!).
bona nit
com néixer de nou. com si tot estigués per fer -en plan miquelmartípol. demà examen i tinc el cap no sé pas on. no tinc concentració: no sé què és la concentració. sóc com una nena hiperactiva. no puc deixar de fer altres coses. coses. coses i més coses. si és que en tinc ganes de complicar-me-millorar-me-fer-me-feliç la vida! i tot per què? per aferrar-me aquí com més millor, per entendre sense entendre, déu meu, per deixar en un sensesentit tot aquell nihilisme malalt que mata tothom. estic d'acord amb ortega i amb heidegger, i a vegades no puc més amb una mena d'ansietat que se'm queda a la gola. és ansietat d'impaciència. de voler fer moltes i moltes coses i de saber que les faré però no saber, encara, la manera de fer-les. és curiós saber on arribaràs, però ni imaginar-te els camins que et portaran a aquest lloc. i tot canvia. si això de les vaques flaques és veritat és que ara en vénen de gordes gordes -grasses- gordes, gordes. perquè ja n'hi he tingut ben prou!
no us ho he dit, però publicaran fotos meves a la web entopicgroup.com amb tanta novetat i tant de festival i exàmens va quedar amagat, però a aquests nois els ha agradat el meu projecte l'u i silent // Eine und Leise i me'n publicaran fotos. és un projecte que m'agrada molt: pels colors, sobretot. són fotos de colors, d'abstraccions, de poemes, d'unitat, de déu -si hi creiés-.
la set se'm menja!! l'examen de demà és amb apunts: potser per això encara estic mig tranquil·la.
tinc massa coses per fer: acabar de redactar la memòria per demanar la subvenció, acabar de decidir els preus, tirar endavant amb l'últim pressupost de la revista impresa, atrevir-nos a fer un tiratge de 25 revistes (risc econòmic per si no les venguéssim), contactar amb una botiga d'alemanya que va dir-nos que podríem provar de vendre'n 5 allà, buscar patrocinadors... potser algú algun dia ens farà cas (com al primavera sound). la qüestió és fer, fer, fer. fer la revista, buscar continguts bons, treballar molt i molt... per arribar a algun lloc.
ja paro.
perquè si treballés igual pels exàmens tindria sempre matrícula d'honor (modèstia? cap!).
bona nit
que estic estudiant o alguna cosa semblant. hi ha moments en què m'adono que és molt millor que estudii i em presenti ja als exàmens i hi ha moments que... ho deixaria tot i me n'aniria a viure la vida, ¡loca!
no sé què se'n farà de mi ni de res semblant a mi, no sé ni on seré d'aquí a mig any -bé, si, a màlaga jojojo, 1 de gener-, no sé com aniran les coses, itàlia, venècia, jo, la maria, totes dues, la revista...
estic emocionada peruqè les fotos del PS em van sortir bé -segons el meu estil- i estic molt contenta perquè puc parlar de coses com "segons el meu estil" i estic contenta perquè vaig fer fotos a grups... que gairebé cap (potser només un) fotògraf va fer fotos i això vol dir que carpaccio tindrà fotos que no surten enlloc més i estic contenta perquè m'ho vaig passar millor del que em pensava, perquè m'ho vaig passar molt i molt bé i quasi ploro quan vaig veure que no podria ser-hi el dissabte i no sé què se'n pot fer de la meva vida, però sé que m'ho vaig passar molt bé...
aaahh, i redescobrir el plaer per la música!!!! això no té preu!!
a poc a poc
diuen!
quina impaciència, déu meu! quin frenesí de vida. i pensar que d'aquí un any acabaré la carrera EM FA FELIÇ.... MOLT FELIÇ! tinc tantes ganes de perdre de vista la universitat... buuuf. quin descans! un any! només un any! i puc mirar màsters amb més... porció de realitat, perquè no falta tant! no falta tant per res!!
no sé què se'n farà de mi ni de res semblant a mi, no sé ni on seré d'aquí a mig any -bé, si, a màlaga jojojo, 1 de gener-, no sé com aniran les coses, itàlia, venècia, jo, la maria, totes dues, la revista...
estic emocionada peruqè les fotos del PS em van sortir bé -segons el meu estil- i estic molt contenta perquè puc parlar de coses com "segons el meu estil" i estic contenta perquè vaig fer fotos a grups... que gairebé cap (potser només un) fotògraf va fer fotos i això vol dir que carpaccio tindrà fotos que no surten enlloc més i estic contenta perquè m'ho vaig passar millor del que em pensava, perquè m'ho vaig passar molt i molt bé i quasi ploro quan vaig veure que no podria ser-hi el dissabte i no sé què se'n pot fer de la meva vida, però sé que m'ho vaig passar molt bé...
aaahh, i redescobrir el plaer per la música!!!! això no té preu!!
a poc a poc
diuen!
quina impaciència, déu meu! quin frenesí de vida. i pensar que d'aquí un any acabaré la carrera EM FA FELIÇ.... MOLT FELIÇ! tinc tantes ganes de perdre de vista la universitat... buuuf. quin descans! un any! només un any! i puc mirar màsters amb més... porció de realitat, perquè no falta tant! no falta tant per res!!
