se suposa

que estic estudiant o alguna cosa semblant.  hi ha moments en què m'adono que és molt millor que estudii i em presenti ja als exàmens i hi ha moments que... ho deixaria tot i me n'aniria a viure la vida, ¡loca!
no sé què se'n farà de mi ni de res semblant a mi, no sé ni on seré d'aquí a mig any -bé, si, a màlaga jojojo, 1 de gener-, no sé com aniran les coses, itàlia, venècia, jo, la maria, totes dues, la revista...
estic emocionada peruqè les fotos del PS em van sortir bé -segons el meu estil- i estic molt contenta perquè puc parlar de coses com "segons el meu estil" i estic contenta perquè vaig fer fotos a grups... que gairebé cap (potser només un) fotògraf va fer fotos i això vol dir que carpaccio tindrà fotos que no surten enlloc més i estic contenta perquè m'ho vaig passar millor del que em pensava, perquè m'ho vaig passar molt i molt bé i quasi ploro quan vaig veure que no podria ser-hi el dissabte i no sé què se'n pot fer de la meva vida, però sé que m'ho vaig passar molt bé...

aaahh, i redescobrir el plaer per la música!!!! això no té preu!!
a poc a poc
diuen!

quina impaciència, déu meu! quin frenesí de vida. i pensar que d'aquí un any acabaré la carrera EM FA FELIÇ.... MOLT FELIÇ! tinc tantes ganes de perdre de vista la universitat... buuuf. quin descans! un any! només un any! i puc mirar màsters amb més... porció de realitat, perquè no falta tant! no falta tant per res!!