què fem, qui som, on dormim
som al bar, al campus bar, ja fa uns dies que hi anem a esmorzar, fa poc vam llegir un llibre, bé, el va llegir la maria mentre jo feia marketing, que deia que primer t'has de pagar a tu mateix i després als altres (es referia a pagar literalment: és a dir, es referia a diners). jo vaig pensar que això també es podria aplicar al temps, paga't a tu mateix, després als altres. amb el que et sobri: distribueix. bé, no venia a parlar d'això, venia a parlar de diners.
seguint aquesta teoria de primer pagar-me a mi mateixa, sí, sí... és la teoria perfecte per permetre'ns esmorzar al bar. com quan esmorzàvem al mar de tasmània.. que no és precisament un lloc barat, en plena crisis econòmica (la maria i jo sempre estem en crisis econòmica el mes de gener-febrer, bàsicament perquè fa mesos que no cobro res perquè fa mesos que no treballo!).
aquest any els diners han anat rodats. no sé com, la veritat, no sé com, però hem pogut pagar un lloguer de 700 euros, bé, 750 euros, més el menjar caríssim, hem comprat coses artístiques (encara per arribar) de 150 euros (una inversió, que diria jo), hem anat a botiges d'art (aquí a florència és un puto plaer!!!) a comprar colors i més colors a 1,7 euros cada un, que no és gaire, però ves sumant.. hem anat a sopar fora quan hem volgut, hem fet...sí, hem fet tot el que hem volgut, i no és que tinguem gaires diners al banc. una altra persona s'espantaria si veiés què tenim al banc i què hem de pagar encara. jo no! perquè sé que podré pagar-ho tot i que tot anirà bé!
és increïble, sí, sí.
per cert, la beca erasmus va morir el mateix dia de néixer. només he rebut diners de la udg. misèria! espero, encara, la beca de cada any: 600 euros a canvi d'estudiar. m'aniran mooolt bé. normalment es cobren al febrer. aquest any també? espero que sí, perquè quan tornem de florència haurem de pagar moltes coses!
fins i tot, la maria es farà autònoma. jo no, perquè treballaré, i per fi, aquest pròxim octubre, em posaré a l'atur. mai m'hi he posat. i m'hi posaré disfrutant! sí, sí!
aquest any 2010 es presenta tan ple de projectes, tan ple de coses per fer, coses precioses... que no m'hi imagino res de dolent. hem lluitar perquè això sigui així i així serà.
hem publicat el número #10 de Carpaccio Magazine, amb tema: "The impossible is possible, tonight":
seguint aquesta teoria de primer pagar-me a mi mateixa, sí, sí... és la teoria perfecte per permetre'ns esmorzar al bar. com quan esmorzàvem al mar de tasmània.. que no és precisament un lloc barat, en plena crisis econòmica (la maria i jo sempre estem en crisis econòmica el mes de gener-febrer, bàsicament perquè fa mesos que no cobro res perquè fa mesos que no treballo!).
aquest any els diners han anat rodats. no sé com, la veritat, no sé com, però hem pogut pagar un lloguer de 700 euros, bé, 750 euros, més el menjar caríssim, hem comprat coses artístiques (encara per arribar) de 150 euros (una inversió, que diria jo), hem anat a botiges d'art (aquí a florència és un puto plaer!!!) a comprar colors i més colors a 1,7 euros cada un, que no és gaire, però ves sumant.. hem anat a sopar fora quan hem volgut, hem fet...sí, hem fet tot el que hem volgut, i no és que tinguem gaires diners al banc. una altra persona s'espantaria si veiés què tenim al banc i què hem de pagar encara. jo no! perquè sé que podré pagar-ho tot i que tot anirà bé!
és increïble, sí, sí.
per cert, la beca erasmus va morir el mateix dia de néixer. només he rebut diners de la udg. misèria! espero, encara, la beca de cada any: 600 euros a canvi d'estudiar. m'aniran mooolt bé. normalment es cobren al febrer. aquest any també? espero que sí, perquè quan tornem de florència haurem de pagar moltes coses!
fins i tot, la maria es farà autònoma. jo no, perquè treballaré, i per fi, aquest pròxim octubre, em posaré a l'atur. mai m'hi he posat. i m'hi posaré disfrutant! sí, sí!
aquest any 2010 es presenta tan ple de projectes, tan ple de coses per fer, coses precioses... que no m'hi imagino res de dolent. hem lluitar perquè això sigui així i així serà.
hem publicat el número #10 de Carpaccio Magazine, amb tema: "The impossible is possible, tonight":
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: què fem, qui som, on dormim.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/971
z7
http://002evolves.blogspot.com
Your website is very interesting. I enjoyed your website a lot. Thank you.
The post is really the best on this laudable topic. I concur with your conclusions and will eagerly look forward to your future updates. Just saying thanks will not just be enough, for the exceptional lucidity in your writing. I will at once grab your rss feed to stay privy of any updates. De delightful work and much success in your business dealings!
This site is a complete internet resource for this. You'll find all you wanted or needed to know, here.