primer van faltar quinze mesos, després van faltar tres mesos i mig, després van faltar tres mesos i pocs dies, després va faltar tan sols un mes! després van faltar tres setmanes, tres setmanes menys dos dies, oh, fins i tot han arribat a faltar tretze dies, o dues setmanes senceres! però sempre ha tornat a faltar.
aquest cop no -almenys durant un temps-. no cal que comptem el temps com si cada segon volgués matar-nos. no cal que disset segons siguin eterns. ara no cal -durant un temps-.
ara, després de 439 dies des que ens vam fer el primer petó -físic, això sempre-, després de 339 dies del primer cop on tota la pell era meva i teva, després de 240 dies que els meus pares ho sabessin,...
ara, amb molts dies per endavant -d'aquí 9 dies-, ara...
ara és hora de dir el que toca dir.
. m'agrades perquè m'encanta fer l'amor amb tu, i només amb tu.
. m'agrades perquè la teva pell és, simplement, perfecte. perquè no hi ha cap pell millor al món, perquè tocar-la és el millor que puc i podré fer a la meva vida.
. m'agrades perquè cada cop que te'n vas i jo estic asseguda o al llit i se suposa que em quedo esperant-te, salto de cop i sempre et gires a temps per veure'm... com si ja sabessis que aniria rere teu.
. m'agrades perquè allà hi feia calor i jo tenia set i vas mollar la samarreta per a què pogués refrescar-me i perquè t'era igual estar allà davant o no.
. m'agrades perquè quan et fas mal vens corrents plorant a ensenyar-me on t'has fet mal i vols que t'abraci.
. m'agrades perquè ho entens tot, fins i tot més del que jo podria arribar a entendre -de mi-. perquè sempre sembla que estiguis un xic més enllà del que jo estic.
. m'agrades perquè el teu cos és immens, gegant i no li veig la fi, ni el principi.
. m'agrades perquè la teva calor i el teu alè em fan viure i si no els pogués respirar, d'alguna manera o altra, moriria.
. m'agrades i m'agrado perquè sempre que passa quelcom ho parlem a l'instant -o quasi a l'instant- i mai hi ha temps per a què es creïn forats -per on s'hi podria escolar tot, al final. i per on podríem pedre'ns si no anéssim amb compte-.
. m'agrades perquè ets la meva millor amiga, la persona en qui més puc confiar.
. m'agrades perquè som tu i jo i ningú podrà mai entrar dins nostre.
. m'agrades perquè amb tu sempre hi ha sorpreses i sempre descobreixo coses que no sabia.
. m'agrades perquè amb tu he après moltíssimes coses.
. m'agrades perquè sempre vaig creure que això mai passaria, i va passar. i tot pot passar. i tot és possible.
. m'agrades perquè sé que quan dorms amb mi estàs tranquil·la.
. m'agrades perquè ets lliure, independent i autosuficient; però, tot i així, em necessites i em vols.
. m'agrades perquè tu també veus el meu cos com si fos immens, gegant.
. m'agrades perquè sé i perquè saps que sempre ens protegirem de tot.
. m'agrades perquè amb tu vaig tenir febre durant mesos, amb tu vaig escriure més de tres-cents poemes en dos mesos i mig.
. m'agrades perquè volia que fossis feliç i vas escollir-me a mi per a ser-ho.
. m'agrades perquè, encara que sembli que no m'ho cregui, sé que sense mi no series feliç.
. m'agrades perquè durant un temps vam parlar com si el món no fos nostre i com si res ens pertanyés i vam dir-nos que ens devíem tots els petons que durant el 2003 vam dir-nos, totes les carícies i totes les vegades que haguéssim fet l'amor. perquè erem intemporals tot i la clara intenció del temps -tu ocupada i jo distreta- a destruir-nos, perquè sabíem, en el fons, que tot era possible, però la por a no estar juntes massa temps -i a acabar boges- ens va fer covardes... per a després poder riure de la covardia i saber que no val la pena ser covard.
. m'agrades perquè amb tu puc riure-me'n de tot, sobretot del destí.
. m'agrades perquè amb tu sóc jo.
. m'agrades perquè em passaria el dia fent-te sorpreses i regals, fent-te el dinar i el sopar i preparant-te l'esmorzar i calmant-te quan estàs nerviosa pels exàmens.
. m'agrades per milers de motius -i no exagero-.
. m'agrades i amb tu vull fer-ho tot. vull passar-me la vida... no al teu costat, ni sobre teu, o sota teu... dins teu.
:))))))))))))))))))))
pero la mejor persona del mundo eres tú!
sino, no harías estas cosas para hacerme sentir la mujer más afortunada del mundo, la más especial y la más feliz.
Y sé que esto no va a cambiar.
El miedo, la ansiedad, los nervios, los cosquilleos "malos"... blablabla. Todo es una mota de polvo que se va si las dos soplamos bien -que lo hacemos-.
Contigo he aprendido que la vida es bonita, perfecta, salvaje, sencilla, única.
y está dentro de mí.
la vida se llama emma llensa
y sé que vivo porque mi cuerpo se mueve con el tuyo
:*
y yo sigo sin entender eso que dicen que el enamoramiento dur tres meses... pobres desgraciados! :******
Posted by: emma at Junio 9, 2005 12:47 PMmolt maco ..i de tres mesos res nena ...i ha de tot no?'' de tres mesos de tres anys i de tres eternitats
Posted by: ruru at Junio 9, 2005 01:00 PMi n'hi ha de tres segons
Posted by: imma at Junio 9, 2005 02:42 PMimma! saps que... acabe de llegir aquest post tan extraordinari i ara me'n vaig a fer un examen de les opos i me'n vaig taaaaaan feliç per haver llegit una cosa tan bonica de bon matí!
m'agrades perquè sempre vaig creure que això mai passaria, i va passar. i tot pot passar. i tot és possible Ains... dis-me que és veritat, que de vegades se m'oblida :) i moltes gràcies per compartir-ho.
sentia la necessitat de llegir de nou el teu escrit, emma... a pesar de tot, lo meu és impossible, aquest cap de setmana va començar molt bé i pensava que tindries raó, però no.
Vaja, no per a mi! per a tu un homenatge, xiqueta! :))) Gràcies de nou ;)
estic impresionada,
... heu de ser unes persones molt afortunades ...
fins aviat
si això m'ho diu la maga és que ha de ser veritat...
i l'oliveira? on és?
mmm ...
potser a qualsevol lloc on
fagin un bon mate!