i al final em pregunto si això de no saber descansar i estressar-se dins del suposat no-estrés, no serà en realitat un problema.
que decideixo descansar i no fer res de la puta visita guiada en francès, que em deixo portar pel no-res infinit; i que això, en comptes de permetre'm descansar, provoqui que tingui un estrés horrorós i ganes de no fer res...
tinc un problema, sí. ningú em deu haver ensenyat a descansar, a fer la migdiada, a dormir 20 hores seguides sense sentir-me culpable... a disfrutar. sóc una persona estranya, mig agre sempre. i no sé perquè.
el temps s'ha d'aprofitar, és or; diuen. i a mi què, l'or. l'or no m'agrada. m'agrada la plata, i la bijuteria barata. m'agrada el que és bonic i quan més barat sigui, millor.
que el meu temps sigui or no significa que amb el meu temps jo hagi de fer or.
pd: però, oh, m'encantava la tardor, el tata ple de gel, antònia font sonant, la biblioteca i els seus cds, les passejades per girona esperant un tren que tardaria molt a arribar; la pluja per sorpresa, els meus moments de soledat extrema volguda i ensenyada a la universitat; el meu estimat portàtil, que em facilita la vida i, en certa manera, me la fa més feliç; la biblioteca nova, plena i plena de llibres que mai llegiré perquè no puc escollir-ne cap; les bibliotecàries que em coneixen i saluden sempre! el meu racó amagat i ple de fred, però amagat i íntim; el pernil salat del bar, que és molt bo! les classes plenes de gent on no s'hi podia ni cabre; i quina vergonya, perdre el tren, arribar tard a classe... les classes buides del final del quadrimestre i, oh, les bones notes penjades; l'emoció de l'any que ve.
però, oh, sí, jo sempre he d'estar preocupada per alguna cosa. qualsevol. és igual la que sigui. i ara, francès, potser? amb la calor que tinc i les poques ganes... però, oh, és tard; ho he de fer... i després descansar? a on?
que equivocat tot.
que difícil canviar!
el trayecto de aprender a disfrutar también nos hace disfrutar... no? :*
Posted by: ehtrellita dehquiziáh at Agosto 28, 2006 04:59 PM