(no preguntis res)

la lentitud,... aquel bien tan preciado que hay que defender con fe y valor!

fins i tot han sorgit ètiques a favor de la lentitud. què és això de menjar ràpid? hauríem de menjar almenys en 40 minuts! què és això de córrer i córrer? córrer per a què? per a després tornar-hi. sempre tot és el mateix, fins i tot perdem els moments de transició -aquells que fan que la vida sigui real-. és curiós.

per això vull anar de vacances amb la maria, no a una gran ciutat amb grans metros grans sorolls i multitud de coses per veure; no. vull anar a un lloc tranquil on no hi hagi res per fer, on no hi hagi cobertura. per això quan penso en llunes de mel m'imagino les illes maldives i un no-res que duri 15 dies; per això, quan penso en les vacances que la maria i jo ens mereixem juntes i separades de tot i de tothom, m'imagino formentera a l'octubre, sense gaire gent; sense ningú. perdudes enmig del no-res, sense res per a fer i sense res per a preocupar-nos. però queda tan lluny... que ja no sé.

no hi ha temps per la lentitud, no hi ha temps per al res i això, en realitat, provoca buidor; què ens queda per dins si no parem d'intentar omplir-nos amb absurditats? el millor és buidar-se, diuen; desaparèixer: dir: tan m'és. tan m'és.

desconnectar.
aniré a una città slow i miraré el cel durant hores: esperant, només, que vingui la nit; i esperant, també, que vingui el dia.

i això és tot.

slow food
città slow

Posted by emma at Agosto 24, 2006 04:35 PM