he anat a classe; i jo, jo ho intento, intento no adormir-me. a més, la classe era interessant.
no paro de fer coses per no adormir-me; però de cop, oh, començo a veure les coses borroses i sembla que me'n vagi...
i sempre que em passa això penso en els monjos zen. a ells els era igual qui hi tenien davant i on eren: s'adormien allà on fos, de cop; només perquè el seu cos ho necessitava.
a mi també m'agradaria. posaria el cap a la taula i dormiria... dormiria... dormiria eternament...
suposo que això em passa pel canvi: ara no treballo, ara estudio. i jo pensava que seria al revés, que estaria molt més activa, amb més energia. ja no sé si he esgotat el meu cos aquest estiu, i ara m'ho paga, es revenja de mi; o si... no ho sé.
pd: el que és pitjor és que em sento culpable per adormir-me; per no fer res, per no aprofitar les hores.
pd2: jo sempre havia cregut -teòricament i pràcticament- que no es podia estudiar, ni anar a cap examen amb son, amb esgotament. per això sembla que vagi en contra de mi mateixa. podria dir que fins que no solucioni aquest problema no podré fer v i d a n o r m a l.
uuuuuuuola! així ja has començat les classess??? vas rebre el meu sms??? cm va tot tia (apart d'aquesta son q tens...)??
jo porto 4 nits sense dormir:
* nit d dissabte: fins les 7 no vaig aconseguir adormir-me.
* nit d diumenge: fins quarts d tres (em llevava a les 7).
* nit d dilluns: l'últim cop que vaig mirar el rellotge eres les 5...
* nit d dimarts: haurè dormit una hora...
i em recorda a 2n d batxillerat, k no dormia gens... q de dia temia que es fes fosc, i que de nit em passava hores esperant que fos ja de dia...
Posted by: tami at Septiembre 20, 2006 06:35 PM