Novedades en la categoría fotos

per fi a casa! quin dia! tot ben ordenat!


avui és l'aniversari de la maria i,
també, com cada 27, la maria i jo fem quatre anys i set mesos.


pastís, pastisset, que bo eres:

el segon exercici de classe que va sobre fer fotos.

les fotos han estat fetes amb una càmera estenopeica feta manualment a classe amb una caixa de mistos, dos carrets, una mica de cinta aillant, etc.

sempre he intentat posar fotos aquí, però m'ha tirat més... parlar. també he intentat tenir un fotolog aquí, però me n'he oblidat. perquè no vull que sigui aquí.

així que he obert un livejournal per a fer una mena de fotolog: per anar penjant imatges, fotos i textos (meus i d'altres), tot en una mena de registre diferent.


livejournal

exercici de classe. les primeres fotos...
fer fotos a un got.

i ja, per acabar:

dia d'excursió per cadaqués, portlligat i castelló d'empúries.
i quines aventures: hem marxat d'un lloc sense pagar (i amb el menjar a les mans) perquè ens han fet esperar massa (i quan dic massa, vull dir massa);
i ha plogut una mica, molt poc, i se m'han tallat els llavis, i m'he marejat amb les curves, i hem vist ocellets, animals, de tot;
hem menjat botifarra, all i oli, pollastre, nutella amb creps, fuet, pa, pizza (i hem començat el dia esmorzant: suc de taronja i poma i mini de pernil salat, croisant i cafè amb llet, hmmm),
ha fet molt de vent...

he tingut un problema amb el DVD de les fotos. hi ha un cd on també hi tinc còpies de les fotos, però ara no el localitzo, tot i que sé que és aqui, a prop...

fotos:

foto de l'emma feta per la tam a l'(de cop no em van els accents)ultima classe d'historia de l'art.
foto de la tam, l'elia i l'emma a l'ultima hora de l'ultim dia d'institut
foto típica (ara van els accéééééòònts de cop) de l'enganxina de la sele
foto del passadís dels barracons... que era l'única cosa que compartíem, perquè la tam i l'èlia no tenien el privilegi de ser del meu grup! bé, foto de l'últim dia de classe. un passadís d'uns barracons que ja no existeixen!

continuant la sèrie d'autoretrats d'abans i d'ara:

i va ser molt divertit, i la gal·la flipant amb els bailoteos del grup (i la maria i jo també, és clar, tot i que vam dissimular). el primer concert que veiem, després de mesos i mesos intentant coincidir amb ells. i genials, com sempre, em van animar, van fer que deixés d'estar trista!

després kiko veneno, i quina il·lusió retrobar l'iris, i quines coses que passen, i una mica lent el concert i els genolls em feien figa, que pensava que cauria com el senyor de darrere nostre... i després cap ca la gal·la, bona nit, bona nit, voldríem quedar-nos a dormir... però només 3 hores? buf! un altre dia! :P i després cap a casa, a dormir, zzZzzzZzz

i avui ens hem aixecat ben tard! i ara ens morim de gana!

la tam vol fotos i se les mereix. jo no sé pas com han aguantat tant de temps... l'espera de les fotos.
així que anem-hi!

(i ara... bona nit! com es pugui, és clar, jo al cel hi veig estrelles... sempre) :*

(sempre començo sèries que mai acaben i potser ni continuen, però sempre, i ho juro, quan les començo tinc la intenció de continuar-les. avui començaré la sèrie de tresors fotogràfics. tinc la intenció de recuperar aquelles fotos que porten guardades en carpetes dins de cds oblidats fa anys i anys... fotografies que, al cap i a la fi, no em pertanyen, ja que són fragments d'un passat no només meu...)s

per exemple aquesta foto:

la mama encenent un cigarro (301202). m'agrada la foto.

la teta i en ferran el gener o febrer del 2003...



la teta i jo a barcelona (davant del macba) el gener del 2003

comença la sèrie d'autoretrats d'abans i d'ara

recordar la molina, els motius, la mama i el papa, la teta i en ferran aquí, la sara per vuit persones que ens vam fotre, l'aniversari de la pesseta, l'afrodisíac que és la molina (i jo sola, soleta), treballar per primer cop i a sobre amb la mama, llegir les cartes dels nenes, escoltar l'home de les notícies dir a tiro de escupitajo, la banyera de després de treballar, cansadíssima, jugant amb les bombolles, parlant pel mòbil, els 200 euros de saldo que em vaig gastar en tres setmanes, comptar els dies perquè s'acabés tot però alhora desitjar que no s'acabés, el kosmopolis com a fita (cortázar esperant), i l'any 2004, i la merda de barcelona, quanta il·lusió, i m'agrada recordar la molina i recordar-la amb la teta i que després de quatre anys em digui que no podia suportar la idea que el papa i la mama marxessin, perquè jo tampoc, i que jo li digués que ella devia estar malament aquí pensant que tothom marxava, perquè res tenia sentit, però la molina era la molina, i no hi feia fred, i vaig pujar muntanyes, i vaig no fer res, i vaig treballar molt, i vam anar a andorra, i vam descobrir castells, i vam passejar la pesseta feliç eternament, i vaig sopar bistec de vedella amb cocacola després d'un dia sencer sense menjar perquè m'havia menjat qui sap quant purè de patates en pols perquè estava boja i m'agradava molt, i netejar la capella i voler tocar la roba del capellà i la mama dient-me que això no es feia que hi ha coses sagrades, i posar-me escot expressament perquè els nens del retiro de l'opus dei es tornessin bojos i marxessin d'aquell retiro absurd, i perquè mirava els arbres i m'explicaven que a l'hivern molts d'ells cauen per culpa dels llamps, i trobar amb el papa un cotxe abandonat enmig del bosc, i mirar l'estació d'esquí pensant que quina època millor que aquella, i passejar amb els papes, trobar cavalls, vaque llestes i emprenedores que obren camí i que fan de líders, vaques pixant enmig del cel, enmig dels núvols, mirant-nos, vaques enfilades on només podria haver arribat a dir que hi arribaria una cabra, i els pets de la mama, pets de trompeta, déu meu, quin riure, i la cafetera, i l'irene la boja de lluís llach i la carta que li vaig llegir i que deia que a la molina només s'hi podia anar en panda, que els tot terreny no van bé per la neu, i anar a puigcerdà a criticar el jefe i demanar-me una camamilla perquè encara em trobava malament i anar a un cibercafè a veure si havia cobrat, i cobrar, perquè finalment vaig cobrar...

i sé que això és il·legible
però només sé dir que sé perquè el papa i la mama són allà!

molts petons a tots,
que també m'agradeu.

(un mes, un mes, un mes!)

hi ha coses que em fan tornar boja, que m'exalten, que em posen en un estat estrany d'embriaguesa inexplicable.
una d'aquestes coses és la pluja. cada cop que plou, em torno boja. necessito sortir a cridar que plou, necessito enviar sms a tothom i dir: "PLOU", i si plou molt i molt, encara em torno més boja. desito que hi hagi un diluvi, que la pluja mai s'aturi...

una altra d'aquestes coses és la llum. tot, que és llum. doncs tot el que és llum. la llum de les nou del matí em provoca èxtasis, la llum de les deu em fa tornar boja, la llum de les dotze em fa flipar, la llum de les sis de la tarda... la llum que s'escola per escletxes, la llum taronja, poderosa, groga, càlida, eterna -però efímera- d'alguns moments...  de fet, sempre que faig fotos el que intento és captar aquesta llum -sort que per funció la càmera té satisfer aquest meu objectiu-.


avui feia un d'aquells dies que... no sé ni com explicar-ho. el cel era ple de núvols blaus i la llum del sol a punt de marxar ho penetrava tot. el blau dels núvols més el taronja del sol aconseguien una mena de perfecció que només he pogut trobar a la natura. ha plovisquejat, i llavors la llum encara tenia més força.

una de les fotos que he fet avui ha estat aquesta:

ahir vaig anar allà on sempre em faig fotos a mi mateixa,... i me'n vaig fer. en poso una:

havia deixat les fotos pel fotolog, però aquesta la vull deixar aquí:

aigües de formentera, que m'ensenyeu l'infinit del mar des de la terra petita i efímera. aigües de formentera, paradís nostre...

sol de formentera, blanc, vermell, granate i turquesa...

vent de formentera, fort, fort,...

quan tornarem?

fotos del 7 i 8 d'octubre. de l'aeroport i del port d'eivissa i de formentera.

i ara les fotos aquàtiques (des del 8 d'octubre fins l'11 d'octubre):

(14 de juny)

d'acord. ho diré. no escric perquè no vull reflexió escrita. no vull reflexió escrita perquè crec que la reflexió escrita és una manera d'interioritzar-ho tot. i no vull interioritzar res perquè vull seguir aquí. i quan dic aquí és aquí. i això vol dir ara. ni vull seguir endavant, ni vull mirar enrere.

no vull, però ho faig. i això no vol dir que no intenti no fer-ho. no vull fer-ho. vull que de cop s'acabi tot i n'estigui ben farta d'aquest tot. visc en un present infinit que fa que confongui els dies. no sé quin dia som. no sé si ahir vaig treballar. no sé què vaig fer la setmana passada. no sé res i no vull saber-ho. perquè quan em poso a pensar en què vaig fer i què faré m'estresso i em ve nostàlgia i penso que m'he equivocat. i és tot tan absurd i irreal, que no vull ni pensar-hi.

i aquesta web és més per l'hivern. quan tot és per dins perquè a fora hi fa fred!

recapitulacions, resums. balanç de la temporada. això al final. com sempre!!

de moment: fotos!

embarbussament de pensaments, qui ho diria que pensar fa morir? ho diu el llibre, potser. jo no sé si ho dic.

no és convenient dir-ho, fins i tot és fals. és la sensació que fa a qui mira i remira. però és només autoindulgència, potser. un sentir-se especial enmig la merda. com dir que prefereixo ser pitjor que millor només per a no ser igual.

l'estiu ha començat. i ahir hi havia focs. la gent celebra quelcom. jo no sabia ni què. suposo que l'estiu. que l'estiu comença. tots a la platja mirant com el foc s'ho endú tot. totes les absurditats de l'hivern -la febrada de la fred- i totes les paraules estranyes que ens retornen allà d'on erem. fora.

i després tot l'empordà conegut i ja conegut. cada racó és un record. i ara el recordaré, però diferent -tot creant records nous-.

i aquí unes fotos: