Novedades en la categoría fotos

quan estic sola em poso a escoltar coses com ólafur arnalds o ólof arnalds o sigur rós o mogwai i qui sap, quanta menys lletra millor.
normalment, treballo en silenci. silenci absolut (d'aquell que té un sorollet de fons d'altres persones fent coses: els meus pares).
quan vaig en cotxe, m'il·lusiona posar música. una il·lusió estranya, molt forta.
ahir vaig anar fins Sa Tuna. va ser un viatge ple de curves. el primer cop que el vaig fer va ser amb el Tata i no feia pas gaire que conduïa. el record d'aquest trajecte era una mica tormentós. creia que era pitjor. el Tata, a part de ser un pseudo tot terreny -no ho era perquè no tenia allò de les 4 rodes-, era graaaan, i diesel, i costava més que l'atos que pugés les pujades. així que imagineu-vos: pujada i curva alhora, pobre Tata! (el tornaria a tenir, eh).
el cas és que amb l'atos em dóna la sensació, després d'haver anat amb el Tata, d'anar amb un kart o amb un fòrmula 1. un cotxe baix que córrer molt (i no pujo de 120 mai!).

curves i curves.


un cop a la platja, fantàstic. no hi ha paradís semblant. ho dubto! almenys paradís per ser mirat. tot tenia uns tons blavencs-vermellosos per flipar. hi havia un pescador molt tranquil (quan acabi el post posaré fotos).
vaig fer-me fotos a mi mateixa. en la meva línia. m'agrada molt fer-me fotos a mi mateixa perquè em sembla la cosa menys antinatural del món. em sembla molt més estrany fer fotos a altres persones en les poses en què em poso jo. a la maria, encara. però més enllà de les persones més íntimes, em sembla estrany. és per això que no veureu gaires fotos meves de gent estranya, que no consegui, de gent del carrer, per exemple. no m'agrada fer fotos a gent que no conec precisament perquè no els conec. em sembla tot tan fals que fins i tot em ve un nus a l'estomac (jo funciono així, tan sentimental: ho sento tot d'una manera força profunda que millor que ni se sàpiga, ja que qui s'ha adonat d'això ho ha fet servir en contra meva).

el cas és que al pescador li vaig fer fotos perquè em semblava una escena bonica. i a mi em vaig fer fotos perquè sóc força íntima de mi mateixa, o això crec. m'agrada fer cara de sèria a les fotos, a totes! a les que em fan els altres i a les que em faig jo. ja des de petita. m'agrada la cara que tinc de sèria... perquè normalment pel carrer porto un somriure. i, no ho sé, no veig perquè la serietat ha de ser mal vista. m'agrada sortir quieta com una estàtua i recta, cap amunt. com un arbre que creix i creix i creix, subjectat sempre al terra. el que no puc saber és si jo transmeto el que vull transmetre amb les meves fotos. és a dir, que no quedin forçades. que els autoretrats no semblin fotografies forçades... però bé, em refio de mi mateixa i del que jo veig. algun dia faré alguna cosa.

ahir vaig fer un test de la UdG, d'una gent que necessitava voluntaris per fer-lo. un test de personalitat. i et puntuaven: 50 eres dins la mitja, de 50 cap a punt no i de 50 cap avall no. en algunes coses a mi em va sortir 28! i era la part de si em defenso (amb violència) quan algú em fa mal, o si vull iniciar baralles. doncs, en aquest sentit, sóc anormal a la baixa. em va fer ràbia veure-ho. també sortia 68 en la qüestió de confiança en un mateix. no m'estaven dient que tenia massa confiança, sinó que la majoria de gent no confia tan en si mateixa... sortien moltes altres coses, però vaig tancar sense voler la finestra.

2 d'abril.

posaré fotos (a http://www.florssalvatges.net hi ha moltes fotos noves, per cert. algunes de les que posaré aquí, però també moltes de les que aquí no hi ha). a reveure.

m'estic fent el dinar de demà a aquestes hores.
i mentrestant em faig fotos.
estic ben malalta, encara! com pot ser? quin avorriment. quina merda! no poder dormir bé és... horrorós. a part d'això, estic seca, de gola i de pensaments, potser per això només se m'acut parlar amb imatges...


les imatges: anades de l'olla. l'olla: cuinant ara... spaguetti per demà.

PD: hi ha més fotos a l'apartat de self-portraits de la meva web. també a l'apartat de rooms.
aviso que avui estic sàdica...... i que si no fos perquè he d'anar a dormir...
aprofitaria la febre (? no sé ni si en tinc) per delirar un xic més.

PD2: tornen a tenir èxit les meves fotos a weheartit.com (aquí, per exemple) m'agrada. vull presentar-me a dos concursos. un de molt important per mi. tant que per a presentar-m'hi faré fotos noves... completament inèdites.

per fi és primavera.


(foto de la mascletà del dia 20 de març)

s'apropa. jo ja estic costipada i fatal.
avui surt el tren cap a valència.
hem fet de cangurs d'en luar.
em volen vestir de fallera, i jo encantada.
necessito farigola! farigola!


zzzzzz.

fotos que vaig fer l'1 de març a valència:

m'he dedicat a fer la "imatge" d'identitat de la revista Carpaccio Magazine (encara més. avui m'he passat!! totes les fotos/imatges noves al meu portfolio a la secció carpaccio magazine). així com per casualitat. i he rigut molt!! no hi ha res com treballar!! aquí unes quantes imatges:

unes quantes fotos més. moltes, de fet! són al portfolio: a la secció de people, secció de self-portraits, secció de carpaccio magazine i secció de l'empordà.

puc estar satisfeta.
tinc com una mena d'obligació que no puc el·ludir: és obtenir, cada setmana, almenys, ni que sigui una!, foto bona per a posar al portfolio. és clar que no aconseguiré fer un portfolio guai des de casa. però també és cert que internet -actualitzar webs, mirar-ne mes, estar al dia- porta molta feina. no és fàcil.
podria oblidar-me de tota la cosa on-line i centrar-me més en fer fotos, però he de ser sincera: m'agrada tenir una web, m'agrada encarregar-me d'una revista amb la maria, i m'agrada tenir flickr, talenthouse, i mirar fotografies d'altra gent. deu ser un vici estrany.

a això, és clar, li hem de sumar la universitat. no és que vagi gaire a classes, però sé que he de fer els "deures". per aquest motiu crec que treballar em serà molt beneficiós -ja no només pels diners-, sinó perquè hi ha estonetes buides en què no ve ningú i m'anirà molt bé poder llegir.

un bon balanç per un dia com avui, un dimecres. vinc amb les galtes vermelles. he menjat gelat de iogur amb mores per postres. i un plat combinat de pinxos amb xampinyons i patates. i una mica d'amanida verda i dues croquetes. molt tipa!

a la tarda he anat a sant sadurní de l'heura, he arribat quasi als metges però a mig camí me n'he entornat -no m'agrada estar sola, encara que sigui al cotxe, per aquests llocs-, he anat a cruïlles, he vist un pagès molt maco. m'hagués agradat fer-li una foto, però em feia vergonya. i no m'agrada gaire parlar amb desconeguts. i menys enmig del camp. o sigui que santornemhi amb el cotxe. he anat allà on la pesseta va morir i on és enterrada, també, i m'he fet unes quantes fotos. la que més m'agrada, com a autoretrat, m'ENCANTA, és aquesta.

la dedico a tots els que llegeixen aquest weblog (forma part d'una sèrie. les altres dues fotografies les podreu veure al meu portfolio a l'apartat de "self-portraits".

la maria treballant!

1: què veig quan no hi ha gent que em tapi les vistes...
2: passadís sortint de classe
3: l'aula. a l'esquerre, cap al final, on hi ha el meu macbook blanquet, és on m'assec ara.
4: claustre

foto de l'altre dia...:

jo no sé què passa, però cada cop que ens reunim totes quatre em sembla que el temps no ha passat i no sabria dir si som ara, el febrer passat, el desembre de l'any passat o fa dos anys...

per fi a casa! quin dia! tot ben ordenat!


avui és l'aniversari de la maria i,
també, com cada 27, la maria i jo fem quatre anys i set mesos.


pastís, pastisset, que bo eres:

el segon exercici de classe que va sobre fer fotos.

les fotos han estat fetes amb una càmera estenopeica feta manualment a classe amb una caixa de mistos, dos carrets, una mica de cinta aillant, etc.

sempre he intentat posar fotos aquí, però m'ha tirat més... parlar. també he intentat tenir un fotolog aquí, però me n'he oblidat. perquè no vull que sigui aquí.

així que he obert un livejournal per a fer una mena de fotolog: per anar penjant imatges, fotos i textos (meus i d'altres), tot en una mena de registre diferent.


livejournal

exercici de classe. les primeres fotos...
fer fotos a un got.

i ja, per acabar:

dia d'excursió per cadaqués, portlligat i castelló d'empúries.
i quines aventures: hem marxat d'un lloc sense pagar (i amb el menjar a les mans) perquè ens han fet esperar massa (i quan dic massa, vull dir massa);
i ha plogut una mica, molt poc, i se m'han tallat els llavis, i m'he marejat amb les curves, i hem vist ocellets, animals, de tot;
hem menjat botifarra, all i oli, pollastre, nutella amb creps, fuet, pa, pizza (i hem començat el dia esmorzant: suc de taronja i poma i mini de pernil salat, croisant i cafè amb llet, hmmm),
ha fet molt de vent...

he tingut un problema amb el DVD de les fotos. hi ha un cd on també hi tinc còpies de les fotos, però ara no el localitzo, tot i que sé que és aqui, a prop...

fotos:

foto de l'emma feta per la tam a l'(de cop no em van els accents)ultima classe d'historia de l'art.
foto de la tam, l'elia i l'emma a l'ultima hora de l'ultim dia d'institut
foto típica (ara van els accéééééòònts de cop) de l'enganxina de la sele
foto del passadís dels barracons... que era l'única cosa que compartíem, perquè la tam i l'èlia no tenien el privilegi de ser del meu grup! bé, foto de l'últim dia de classe. un passadís d'uns barracons que ja no existeixen!

continuant la sèrie d'autoretrats d'abans i d'ara:

i va ser molt divertit, i la gal·la flipant amb els bailoteos del grup (i la maria i jo també, és clar, tot i que vam dissimular). el primer concert que veiem, després de mesos i mesos intentant coincidir amb ells. i genials, com sempre, em van animar, van fer que deixés d'estar trista!

després kiko veneno, i quina il·lusió retrobar l'iris, i quines coses que passen, i una mica lent el concert i els genolls em feien figa, que pensava que cauria com el senyor de darrere nostre... i després cap ca la gal·la, bona nit, bona nit, voldríem quedar-nos a dormir... però només 3 hores? buf! un altre dia! :P i després cap a casa, a dormir, zzZzzzZzz

i avui ens hem aixecat ben tard! i ara ens morim de gana!

la tam vol fotos i se les mereix. jo no sé pas com han aguantat tant de temps... l'espera de les fotos.
així que anem-hi!

(i ara... bona nit! com es pugui, és clar, jo al cel hi veig estrelles... sempre) :*

(sempre començo sèries que mai acaben i potser ni continuen, però sempre, i ho juro, quan les començo tinc la intenció de continuar-les. avui començaré la sèrie de tresors fotogràfics. tinc la intenció de recuperar aquelles fotos que porten guardades en carpetes dins de cds oblidats fa anys i anys... fotografies que, al cap i a la fi, no em pertanyen, ja que són fragments d'un passat no només meu...)s

per exemple aquesta foto:

la mama encenent un cigarro (301202). m'agrada la foto.

la teta i en ferran el gener o febrer del 2003...



la teta i jo a barcelona (davant del macba) el gener del 2003

comença la sèrie d'autoretrats d'abans i d'ara

recordar la molina, els motius, la mama i el papa, la teta i en ferran aquí, la sara per vuit persones que ens vam fotre, l'aniversari de la pesseta, l'afrodisíac que és la molina (i jo sola, soleta), treballar per primer cop i a sobre amb la mama, llegir les cartes dels nenes, escoltar l'home de les notícies dir a tiro de escupitajo, la banyera de després de treballar, cansadíssima, jugant amb les bombolles, parlant pel mòbil, els 200 euros de saldo que em vaig gastar en tres setmanes, comptar els dies perquè s'acabés tot però alhora desitjar que no s'acabés, el kosmopolis com a fita (cortázar esperant), i l'any 2004, i la merda de barcelona, quanta il·lusió, i m'agrada recordar la molina i recordar-la amb la teta i que després de quatre anys em digui que no podia suportar la idea que el papa i la mama marxessin, perquè jo tampoc, i que jo li digués que ella devia estar malament aquí pensant que tothom marxava, perquè res tenia sentit, però la molina era la molina, i no hi feia fred, i vaig pujar muntanyes, i vaig no fer res, i vaig treballar molt, i vam anar a andorra, i vam descobrir castells, i vam passejar la pesseta feliç eternament, i vaig sopar bistec de vedella amb cocacola després d'un dia sencer sense menjar perquè m'havia menjat qui sap quant purè de patates en pols perquè estava boja i m'agradava molt, i netejar la capella i voler tocar la roba del capellà i la mama dient-me que això no es feia que hi ha coses sagrades, i posar-me escot expressament perquè els nens del retiro de l'opus dei es tornessin bojos i marxessin d'aquell retiro absurd, i perquè mirava els arbres i m'explicaven que a l'hivern molts d'ells cauen per culpa dels llamps, i trobar amb el papa un cotxe abandonat enmig del bosc, i mirar l'estació d'esquí pensant que quina època millor que aquella, i passejar amb els papes, trobar cavalls, vaque llestes i emprenedores que obren camí i que fan de líders, vaques pixant enmig del cel, enmig dels núvols, mirant-nos, vaques enfilades on només podria haver arribat a dir que hi arribaria una cabra, i els pets de la mama, pets de trompeta, déu meu, quin riure, i la cafetera, i l'irene la boja de lluís llach i la carta que li vaig llegir i que deia que a la molina només s'hi podia anar en panda, que els tot terreny no van bé per la neu, i anar a puigcerdà a criticar el jefe i demanar-me una camamilla perquè encara em trobava malament i anar a un cibercafè a veure si havia cobrat, i cobrar, perquè finalment vaig cobrar...

i sé que això és il·legible
però només sé dir que sé perquè el papa i la mama són allà!

molts petons a tots,
que també m'agradeu.

(un mes, un mes, un mes!)

hi ha coses que em fan tornar boja, que m'exalten, que em posen en un estat estrany d'embriaguesa inexplicable.
una d'aquestes coses és la pluja. cada cop que plou, em torno boja. necessito sortir a cridar que plou, necessito enviar sms a tothom i dir: "PLOU", i si plou molt i molt, encara em torno més boja. desito que hi hagi un diluvi, que la pluja mai s'aturi...

una altra d'aquestes coses és la llum. tot, que és llum. doncs tot el que és llum. la llum de les nou del matí em provoca èxtasis, la llum de les deu em fa tornar boja, la llum de les dotze em fa flipar, la llum de les sis de la tarda... la llum que s'escola per escletxes, la llum taronja, poderosa, groga, càlida, eterna -però efímera- d'alguns moments...  de fet, sempre que faig fotos el que intento és captar aquesta llum -sort que per funció la càmera té satisfer aquest meu objectiu-.


avui feia un d'aquells dies que... no sé ni com explicar-ho. el cel era ple de núvols blaus i la llum del sol a punt de marxar ho penetrava tot. el blau dels núvols més el taronja del sol aconseguien una mena de perfecció que només he pogut trobar a la natura. ha plovisquejat, i llavors la llum encara tenia més força.

una de les fotos que he fet avui ha estat aquesta:

ahir vaig anar allà on sempre em faig fotos a mi mateixa,... i me'n vaig fer. en poso una:

havia deixat les fotos pel fotolog, però aquesta la vull deixar aquí:

aigües de formentera, que m'ensenyeu l'infinit del mar des de la terra petita i efímera. aigües de formentera, paradís nostre...

sol de formentera, blanc, vermell, granate i turquesa...

vent de formentera, fort, fort,...

quan tornarem?

fotos del 7 i 8 d'octubre. de l'aeroport i del port d'eivissa i de formentera.

i ara les fotos aquàtiques (des del 8 d'octubre fins l'11 d'octubre):

(14 de juny)

d'acord. ho diré. no escric perquè no vull reflexió escrita. no vull reflexió escrita perquè crec que la reflexió escrita és una manera d'interioritzar-ho tot. i no vull interioritzar res perquè vull seguir aquí. i quan dic aquí és aquí. i això vol dir ara. ni vull seguir endavant, ni vull mirar enrere.

no vull, però ho faig. i això no vol dir que no intenti no fer-ho. no vull fer-ho. vull que de cop s'acabi tot i n'estigui ben farta d'aquest tot. visc en un present infinit que fa que confongui els dies. no sé quin dia som. no sé si ahir vaig treballar. no sé què vaig fer la setmana passada. no sé res i no vull saber-ho. perquè quan em poso a pensar en què vaig fer i què faré m'estresso i em ve nostàlgia i penso que m'he equivocat. i és tot tan absurd i irreal, que no vull ni pensar-hi.

i aquesta web és més per l'hivern. quan tot és per dins perquè a fora hi fa fred!

recapitulacions, resums. balanç de la temporada. això al final. com sempre!!

de moment: fotos!

embarbussament de pensaments, qui ho diria que pensar fa morir? ho diu el llibre, potser. jo no sé si ho dic.

no és convenient dir-ho, fins i tot és fals. és la sensació que fa a qui mira i remira. però és només autoindulgència, potser. un sentir-se especial enmig la merda. com dir que prefereixo ser pitjor que millor només per a no ser igual.

l'estiu ha començat. i ahir hi havia focs. la gent celebra quelcom. jo no sabia ni què. suposo que l'estiu. que l'estiu comença. tots a la platja mirant com el foc s'ho endú tot. totes les absurditats de l'hivern -la febrada de la fred- i totes les paraules estranyes que ens retornen allà d'on erem. fora.

i després tot l'empordà conegut i ja conegut. cada racó és un record. i ara el recordaré, però diferent -tot creant records nous-.

i aquí unes fotos:

___
* primera foto de la sèrie d'autoretrats fets cutrement.

fotos fetes entre el 2005 i el -poc que hi ha del- 2006

ala, pues aquí están las fotitos del viaje (aunque yo no tuve que viajar mucho, pero ya falta poco para mi turno [que también habrá fotos] :P)
16 fotos de 300 y pico... o.o
¡Mirad qué bonitas son! ^^

hoy estaba andando por una calle por la que jugaba cuando era pequeña y tenía enfrente mío a una mujer vieja y se gira y dice:"ay, perdona!" y yo:"no, nada, nada" (es que iba lenta...) y luego me mira fijamente y dice:"¿eres la fita?" yo:"bueno, sí, jeje" ella:"ohhh, con lo chiquitina que eras!! yo te veía jugar aquí cuando eras pequeña!" y se me queda mirando así o.O y yo:"jeje ^^" y me dice:"qué grande te has hecho!!"... hoy todo el mundo está raramente simpático y me sonríe y me saluda y... oh. hace un año que fui a londres. pongo fotos así en plan soy-cutre porque nunca las puse y quiero ponerlas y y y y y y!