a la foto hi ha la maria i un home simpàtic que és el nòvio de la que lloga les cadires als pares de la maria.
també hi ha el cel de màlaga, taronja, potser per l'alerta naranja que va fer que es cancelessin quasi totes les processons d'aquell dia.
també hi ha el cel de màlaga, taronja, potser per l'alerta naranja que va fer que es cancelessin quasi totes les processons d'aquell dia.
tot estudiant, aquests últims dies (mesos!):
des de fa ja molt temps la maria ha estat la meva gran musa en tot, però sobretot en la poesia i la fotografia. com que això és un fotolog, del que acabo de dir n'hem d'esperar una fotografia:
més menjar:
una de les fotos del viatge a Finlàndia. feia molt mal temps, plovia tot el dia...
a formentera. autoretrat amb maria inclosa, evidentment!
arribant als límits de la pròpia formentera: probablement als nostres límits. sense beure aigua, calor, el desert més desert, l'aigua més empatxada de medusses, els barcos més bonics a l'horitzó: oh, si ens poguessin recollir. jo quan sigui gran vull treure'm el carnet de portar barca, i anar amb els meus fills a formentera i llogar una barca, por ai... a passejar. quina calor que fa, oi? tants plans que hem fet aquest any, tants plans canviats. mira la maria, que guapa, davant d'aquest cel de tardor...
foto feta sortint d'un lavabo a Amsterdam.
foto que em va fer la maria a Granada, al nostre carrer.
aquesta foto me la vaig fer al lavabo del bar de l'estació de Rovaniemi cap a les 8 del matí del 17 de setembre d'aquest any. havia passat 12 hores en un tren (recorregut: Helsinki - Rovaniemi). en aquestes 12 hores només vaig anar al lavabo un cop: a la primera hora de viatge. les altres 11 hores restants, amb canvis d'acompanyant inclosos, vaig dormir. dormir i prou.
si algú vol un gosset com aquest, que m'ho digui! (jo sé de qui en vol i no en pot tenir)
aquesta foto és del viatge que vaig fer el setembre passat a Finlàndia. quan era a Helsinki vaig aprofitar per anar a visitar el cementiri (sospitava que era com a Alemanya, una mena de zona verda on poder fer footing, passejar amb els nens, etc.). al cementiri m'hi vaig trobar aquest esquirol, que em va perseguir una bona estona i va deixar que li fes moltes fotos.
