i aquesta ombra de formentera

arribant als límits de la pròpia formentera: probablement als nostres límits. sense beure aigua, calor, el desert més desert, l'aigua més empatxada de medusses, els barcos més bonics a l'horitzó: oh, si ens poguessin recollir. jo quan sigui gran vull treure'm el carnet de portar barca, i anar amb els meus fills a formentera i llogar una barca, por ai... a passejar. quina calor que fa, oi? tants plans que hem fet aquest any, tants plans canviats. mira la maria, que guapa, davant d'aquest cel de tardor...