Va passar St Jordi, amb el seu bon dia que il·Luminava tot, les roses a cabassos, els llibres, l'alegria que passa. St Jordi és ben veritat, marca un abans i un després. Després de St Jordi el tercer trimestre es precipita. El pont de l'1 de maig marca el principi de la fi del que serà una primavera on cada vegada fa més calor, i l'estiu cada vegada més proper ens pica l'ullet.


I el temps continua embogit, ara plou, ara fa calor, ara surt el sol, ara s'amaga. Ara fa vent, ara tira a terra la roba estesa, ara... ves a saber!

En el fons m'agrada aquest temps que canvia, és una sorpresa contínua... què farà demà? ens mullarem? ens rostirem? hehe yuuuhuuuu

Per cert, ja sóc Funcionària oficialment, APTA Immaculada Concepció APTA!!! Ara, a viure tota al vida de funcionària... no puc anar a fer el cafè a les 11 i tornar a les 13 per tancar la paradeta? merda.. noooo no puc ser aquest tipus de funcionària, és ben bé, que vaig escollir malament hehehe... bé, què hi farem, un altre dia serà, diuen :)

La primavera em dóna i em roba energia, ara en tinc,ara no. Segurament és perquè no la sé racionar, la gasto innecessàriament... o ves a saber!!!

Vaig a mirar si sopo, o no sopo, o què faig :)

Bona nit!!

St Jordi arriba com un cavaller
amb la seva llança travessa el carrer!!!

Ja veu la princesa, que un drac es vol menjar
si no es dóna pressa
ella morirà!

Li clava la llança
cau escalabrat
la pobre princesa VSCA s'ha salvat!!!!

El temps passa, ens estreny. A mi em passa tan ràpid... diuen que cada vegada passa més ràpid, per allò de la proporció del temps viscut i el que queda per viure... no ho sé...En tot cas el temps m'afecte. El pas del temps i també el temps. Ara plou, ara fa fred, ara em moro de calor, ara estornudo, ara tinc tos, ara... jo què sé!

Sempre, sempre m'ha agradat la primavera, és el renéixer de la natura... però quin renéixer! mai havia sigut al·lèrgica, però ara... em dec està fent vella.

Encara estic a l'escola fent còpies de CDs, sóc una mestra de música pirata que no vegis... Demà fem un taller mega improvisat OT, concurs de música... mare de deu ves a saber com anirà... només espero que molt bé, com sempre... que no se sap ben bé com ni perquè, les coses acaben anant bé... :)

Estic cansada, la primavera l'estènia, el que sigui, em deixa ben feta pols... però tot i així em noto positiva i amb ganes de dir YUUUPIII!!!! crec que intento ser feliç i que el cel, és blau amb núvols blanquets, flojos com ovelles sense esquilar, i els dies passen i ... tot va bé...

gràcies :)

els arbres florits,
flors
flors flors
de colorsla tija
sóc com un pètal de rosa
lluent
rogenc
satinat
olorós
estimat

la primavera ens desespera
ara plou
ara sol
les buixes es pentinen

la primavera m'agrada
com m'agrada acariciar-te

la primavera desespera
quan no hi ets
quan no et sento

la primavera m'agrada
com m'agrades tu

tu
tu
tu

t'estimo tant tant
que em pitanré flors a les galtes
faré el pi
miraré els estels en una nit de núvols
(i els veuré)
comptaré els segons
i em semblaran rodonetes de colors

t'estimo tant que
que
no sé
jugaré amb la janis
i menjaré pètals de rosa

t'estimo tant
tant
que no se si és real
si és un somni
si estic desperta
o
si estic dormida


tan se val

t'estimo

gota de pluja que cau
gota de pluja que cau
galta avall
coll avall
dibuixa un cercle als mugrons
es passeja per la panxa
entra dins el melic
i allà
es perd

forma part de mi
sóc
una gota

una gota de pluja
petita
humida
necessària
oportuna


... però no sempre...

imgino aquelles mans
acariciant
anhelant

imagino un dia sense fi
una nit infinita
un matí inexistent

imagino que volo
imagino que sóc aquí
però sóc allà

imagino que no imagino
imagino que tot és real
imagino
i tot es fon

em sento dibuixada amb un retolador de CD
em sento
i de cop
no
hi sóc

invisible
invisible per mi
invisible pel món

si sapigués dir
si sapigués dir
tot el que sento
tot el que sóc
tot el que visc
tot
el tot

sense sentir-me
in
vi
si
ble

Una setmana que s'acaba
un divendres amb fills de la pluja
CRIDA!!!!
mans de colors, cels de primavera
flors gegants amb llampecs que il·luminen un paper

la primavera de Vivaldi de fons
tots corrents per buscar el verd
el blau
el rosa
el lila

l'energia continua
com aquella aigua que cau
com aquells núvils grisos
enteranyinen el cel
rajos de sol
pluja que s'acosta
vent que s'allunya
i jo
com sempre
xopa
humida...
vaig fent camí

Els dijous són llarguíssims. Tinc totes les hores ocupades, primer p3, després primer... a la tarda p4. Al migdia comissió de Jocs Florals i a sobre pati! Vigilar el pati ja m'agrada, però em dóna la sensació que no tinc temps per res.. i és que realment no tinc temps per res. Surto de p3, que normalment m'hi quedo més estona perquè esmorzin, i estiguin ben asseguts i corrents vaig a la sala de mestres a buscar el cafè. El cafè és dolent i amarg, però he descobert que si agafo caputxino és bastant passable...

Al pati pot passar de tot, pots veure com els nens i nenes es relacionen i s'organitzen, imitant jocs que ja els han explicat, o inventant-se nous jocs. Me n'he adonat que quan més grans són, sobretot a partir de cicle mitjà es separen per sexes, de més petits juguen molt més barrejats... segurament serà cosa d'hormones, no ho sé..

Hem fet un mural per la decoració de l'entrada de l'escola, que és el mateix lloc on es repartiran els premis dels Jocs Florals. Me n'he adonat que quan pinto em relaxo i podria passar-m'hi hores... després he recordat que fa molt que no escric ni faig dibuixos... no sé perquè estic passant una època tan poc productiva... és curiós... tampoc em posaré a analitzar-ho...

Avui ha plogut molt, a la sala on pintava hi havia goteres i no me n'he ni adonat. Feia fred però jo estava descalça per poder caminar per sobre el paper del mural i no tacar-lo de terra. La gent em passava pel costat i no em deia res, em deixava treballar. Només he sentit com un nen de sisè deia: Uala! Li he preguntat si li agradava i m'ha dit que sí entusiasmat. Això m'ha fet sentir més feliç, valoro molt l'opinió d'un marrec sense pèls a la llengua, que no pas d'algú que vulgui quedar bé amb mi.

Vaig a descansar... em noto molt cansada... la primavera em deixa ben morta :)