Archivos Mayo 2005
Abans.........
Després....
no sé perquè em castiguen.. la meva mestressa em té una mania increible... només perquè m'he menjat i destrossat tres coixins, dos ninots i una manta.. quina injustícia! m'he hagut de passar dues horetes a l'habitació dels mals endreços, però per què? si jo no he fet res de dolent?
bé, vaig a fer nyigu nyigu amb la pilota rosa :)
bona tarda
janis
pd: a mes a més, com que ahir em vaig revolcar pels fems, em van haver de dutxar... i no m'agrada gens!!! ja que després faig olor a persona... aaah
a més m'encanta fer foraaatss!!!!
més fotos meves a la pàgina de la tieta emma!!!
he anat a Pals, la platja de les antenes de Ràdio dels americans (Radio Liberty) per enviar propaganda anticomunista a Rússia... sempre m'han fet molta gràcia aquestes antenes... i el més curiós del cas és que de tan antiestètiques que són, en el fons, han salvat les Dunes i el perfil de la costa de la platja de Pals, ja que gràcies a elles (les antenes) i les suposades radiacions cancerígenes, ningú va apostar per construir blocs de pisos d'aquells horrorosos que omplen tantes platges catalanes... actualment, aquestes antenes estan en desús i es té previst que les tiraran a terra algun dia d'aquests, tot i que com sempre aquestes coses es van allargant... i bé, un cop les hagin enderrocat, haurem de lluitar (inútilment crec) perquè no hi construeixin en plan bèstia... i per tant destrueixin les dunes, i la tranquilitat d'un de les platges que queden més aprop del meu expoble.... i a més, serà curiós no poder quedar mai més a la zona de les antenes... però bé, a veure si les treuen i per primera vegada fan bé les coses, que és gairebé impossible...
.... tot i que smpre quedarà l'illa roja...
bona nit
imma
he anat a la facultat d'educació per acabar un treball etern d'aquells que no s'acaben mai, fet amb una sarjento un tarat del cap, una absent i una dissenyadora gràfica... o sigui una colla de freaks davant un ordinador... Ha sigut allà on m'he adonat de les males cares que m'envoltaven... gent estressada estudiant, acabant treballs inacabables... o sigui, esperit d'època d'exàmens.. i saps què? jo me'n vaig a la platja aquesta tarda, i no estic fent res ( a part del treball inacabable que com que és en grup no tinc més remei)... fa taaants anys que finals de maig i juny és la meva època d'exàmens, que ja no m'estresso, ni m'inquieto, ni res de res... totalment indiferent.. bé de fet estic millor que mai, ja que no tinc classe i fins el dia 15 de juny encara no treballo, per tant, per mi són unes mini vacances abans que comenci el suplici de la calor cada vegada més insuportable...
millor intentar viure tranquil que no pas estressar-se i fer males cares i ulleres no??
jeje
bona tarda
imma
ah per cert, he dit alguna cosa al meu exblog
te n'adones que t'has fet gran quan observes el teu voltant i veus que tot ha canviat.
bona tarda
imma
aquelles persones que passi el temps que passi sempre és com si fos ahir
bona nit
imma
la janis estava ben emocionada, hem anat a la platja de palamós, això sí al sortir de Girona el dia era molt assolellat però hem arribat allà i feia una boira que semblava que s'hagués d'acabar el món!! nosaltres que pensàvem que seria un d'aquells dies que quedes ben assoleiada, si fins i tot havia portat la crema solar!!!
bé, el que sí hem fet és remullar-nos les cametes, i la janis joplin s'ha posat tan nerviosa i emocionada que ha volgut fer com nosaltres i, esclar pobreta ella que és tan petiteta ha quedat ben remullada!! xip xap dins l'aigua!! que mona ella... el problema era que no teníem cap tovallola ni res... i potser ha passat una micona de fred... espero que no hagi agafat un constipat de gos!!!
bé, si voleu veure més imatges tots cap a la pàgina de la meva germaneta emmoide n'hi han de genials....
és que la janis és tan fotogènica!!!
bona nit (matinada súper tard)
imma
pd: la janis volia escriure el post, però estava taaan cansada que m'ha deixat que ho fes jo...
no sé a qui recórrer, al no posseir un criteri propi només faig que preguntar i preguntar, i tothom em diu coses diferents... i no m'acabo de decidir, i no sé qui coi té raó.. i no sé què coi opinar, ni què coi fer...
què és l'educació? on aprendré més en un centre de gironins petits fills de famílies aburgesades.... amb ganes d'aprendre o no...
o en un centre on el que es fa més és hàbits conductes.. en un barri marginal i segregat... què cony he de fer?
crec que aprendria més en el segon... o en el primer? o on? no sé. hi havia 6 centres per triar, i just el que trio jo ja l'havien triat, intento canviar i només tinc l'opció del centre segregat... avui ho hauré de consultar amb el coixí i decidir... quina merda...
en el fons però, jo ja sé de què tinc ganes... tinc ganes d'experimentar, de veure nens diferents, de no sé.. però també tinc por: por de la zona, del pares, de les colles...
no sé, i ara què faig?
merda
sempre igual
sempre ficada en embolics...
merda merda merda
bon dia
imma
zzXXZZX:.........-----.-.-.-.-.-..-....a..a..a.aa..a.a.a.a.a.a.a..a.a
et pots enamorar del cel, de les estrelles, de l'infinit..
et pots enamorar de mi (si?), del meu somriure, dels meus ulls, de la meva veu..
et pots enamorar del mar, del blau, del verd de les onade, de les sirenes juganeres...
et pots enamorar de mi, de les meves dents, del meu nas dels meus cabells...
et pots enamorar del dia, de la nit, del migdia i del cap vespre...
et pots enamorar de mi, de les meves pessigolles, de les meves cames, dels meus peus...
et pots enamorar de la llum, de la foscor, de la claror..
et pots enamorar d'ell, dels seus ulls, del seu somriure, de les seves mans...
et pots enamorar d'allò impossible, de la imaginació, dels pardalets del cel...
et pots enamorar....
bona nit
imma
i sí, jo m'enamoro cada dia.... sí
-----------------------------------------
Testimoni musical
Testimoni Rebut:
Estranya
Tamany total dels arxius de música al meu ordinador:
un fotimer, ni idea... més 1G???
Últim disc que em vaig comprar:
La banda sonora l'Amelie ... fa una colla d'anys!!
Cançó que estic escoltant ara:
Smashing pumkins tonight tonight
Cinc cançons que escolto molt o tenen algún significat per mi:
Smashing pumkins tonight tonight
Pedro Guerra Dibujos animados
Lacrimosa del Rèquiem de Mozart
Les abaresques de Debussy
Lluís Llach Que tinguem Sort
Cinc persones a les que passo el testimoni:
ja és prou frustrant anar sempre amb el coet al cul, estressadíssima, arribant tard als llocs per culpa de la feina acumulada, no tenir ni temps d'agafar el refotut bitllet de tren.. que a sobre el putu revisor s'aprofiti de la teva cara angelical per fotre un sermó a tu i a tot el tren, fent que tota la penya sàpiga que ets una espècie de delinqüent amb el propòsit d'estafar a la companyia renfedemerda... quina cara de mala llet, semblava que no hagués anat de ventre (no hagués cagat!!!) durant tot un any...
- si mira, no he tingut temps d'agafar el bitllet, ho sento...
- pues porque no me buscaba?
- doncs perquè no sabia on COLLONS podies estar, el PUTU TREN és enorme...
- pues tendré que ponerte una multa.. mira aquí hay la normativa, (o es que no sabe leer?)
- fes el que vulguis, però jo no sóc d'aquelles que es colen als trens...
- bueno, esta vez te perdono (ai mira que perdona vides... quin poder més gran em pot perdonar, tros de capullo , son 2, 55
- té... CAP DE PORC ASQUERÓS...
per mi que aquesta gent està tan amargada que ho ha de pagar amb les pobres persones que anem de bona fe, segur que es troba un quillo rematat d'aquells que fan por, i parlen castellà com ells i no els hi diu res.. o potser sí, ves a saber... però una mica més ben educats haurien de ser... cony.. que m'ha fet posar de mala llet i frenètica.. després a classe de violí semblava una desquiciada... he matxecat les polques, tot i que he brodat les jotes... m'encanten!!!
apa
bona nit
imma
mmmestrelles negres mig endormiscades.... busquen les floretes de coloraines 
...................s.s.s.s.s.ss..s.s.s.ss..ss.s.s.sss.........s.s.s
vaig estar cinc anys estudiant història de l'art, (ostres déu n'hi doret), vaig començar amb 17 anyets i vaig acabar amb 22... que ràpid que passen els anys!... ara en tinc 24 (quina por!! aviat 25... el desembre....aaag!!!!!!!!!!)
Podria dividir aquests cinc anys mirant l'assistència a classe: el primer any anava a classe gairevé cada dia, de La vila Bisbal a Girona cada dia amb el cotxe del sr Àlex (que està estudiant el doctorat en música a l'ESMUC!!!com canvia la gent...)... a més a més aquell primer any , gairebé cada dia anava una estoneta a la biblioteca a buscar llibres per "ampliar" coneixements...
El segon any, vaig començar a fer una mica "La longuis" al tenir pis, m'estimava més anar de festa, al cinema, i prendre el sol que anar a classe...
El tercer any, un desastre total, les assignatures eren molt teòriques... i bastant avorridotes, a més a més ens van inaugurar el bar i s'havia d'aprofitar.. crec que aquest any si vaig aprovar alguna cosa va ser per... no sé... segurament perquè vaig poder estudiar a corre cuita!!
EL quart any, al anar d'erasmus va ser una mica curiós, vaig aprovar les assignatures de Ginebra, encara no sé com, i al setembre vaig aprovar les de Girona sense haver anat a classe, rapinyant apunts...
El cinquè any.. doncs, mmm es podria comparar amb el tercer amb el petit canvi que hi havia un parell o tres assignatures molt interessants i que valia la pena assistir a classe...
En resum... assistir a classe, no massa...
i a magisteri crec que m'estic passant... entre feines i feinetes (abacus, catedrals...), mandres i mandretes, doncs... he contat per exemple l'assignatura de bases psicopedagògiques de l'educació especial... he anat a classe 5 vegades... ai ai ai...
espero que em deixin uns bons apunts eeh!!!
bona nit imma
en fer és un AS ... sap fer molt bé fotos als coloms!!!!!
quee booo quee booo ajjaajajaja
bona tarda
imma
un somriure
dos somriures
tres somriures
quatre somriures...
................
infinits...............
que bé que m'hagis vingut a buscar, amb la janis gitanota incorporada... que bé, com t'estimo.... m'agradaria que tothom estimés d'aquesta manera, m'agradaria que tothom pogués sentir-se com jo em sento amb tu (i amb la janis)....
sí, ho hem fet...
hem creat el nostre microcosmos... on tot té un sentit, on tots ens necessitem....
estima'm...
t'estimo
m'esncanta com son aquesta paraula, així mateix t'estimo imma... el meu nom l'acompanya i el teu m'acompanya a mi...
t'estimo
bona tarda-vespre-nit
imma
acabo de venir del sopar de la festa major de la pera, aquest any érem uns 27, per la mestressa de la casa on hem anat a sopar "érem poquets", ja que anys enrere havíem arribat a ser uns 40 cap a 50.. d'això gairebé no me'n recordo...
estic ben tipa... aquests sopars menges molt, massa... hi havia no sé pas quantes amanides diferents: d'arròs, de pasta, de verduretes, de salmó... escalivada... ous farcits... un munt de coses... de segon hi havia, vedella rostida, pollastre rostit amb botifarra i ànec rostit també amb botifarra... mare meva!!! i per postres reposteria, pastissets diversos... i un llarg etcètera... estic a punt de reventar... i el pobre fer està estirat al llit, perquè ell és més exagerat que jo!!! ai senyor...
demà he d'anar cap al museu i estaré ben adormida... quina merda haver de treballar els diumenges... de fet és una merda treballar el dia que sigui...
la janis, està menjant boletes de pinso, em volien encolomar ossos per ella, però tinc por que se'n faci un fars i després ho vomiti tot.. perquè ella també és un pou sense fons, comença a menjar, menjar, menjar, sense fre... i clar després li fa un rebombori l'estòmac!! avui li hem comprat una correja nova, perquè la que tenia se l'havia menjat...ben esmicolada la va deixar... a veure quan temps li dura la nova!!
vaig a dormir... a veure si paeixo...
bona nit
imma
pd: estic molt poc creativa, ja sé que és un post poc substanciós, estic poc creativa... és més aviat un post tipus pàgina del meu diari quan tenia 11 anys... o potser és pitjor i tot.. pfff...
paisatge urbà.... bastant desolador per cert.....
en el fons els qui s'havien de comportar en aquest sopar, s'han comportat... en el fons, això és un petit triomf... fins i tot m'han "defensat"... a més a més una persona que normalment "m'atacava".... per tant... no tinc massa res a dir...
bé, ara sí.. vaig a fer la digestió i a dormir...zzzzZZZZZZZzzzzzz
tots som flors!!!!!!!!!!
bona nit
imma
diuen que estudiem una carrera en perill d'extinció...
diuen que no tenim, ni tindrem futur, sobretot buscant alguna cosa relacionada amb el que hem estudiat...
diuen moltes coses...
diuen que ara viurem en cases de 30m2 i intenten fer-nos creure que serà "guay", la solució a tots els problemes de l'habitage...
nosaltres, amb qualsevol cosa com feliços... fins i tot amb 2m2 .... jeje
i la rous tenia la cara il·luminada, del sol i de la felicitat...
i en pemi tan sommiador com sempre....
i les fades es van embolcallar amb boletes taronges....
fiiu fiiiuuu
En el fons tots som éssers anònims, quan neixem no tenim nom, som un jo en estat pur, només quan ens posen nom "propi" i esdevenim: l'Imma, l'Emma, en Pere de la cullera, en Fer, en Josep... la menganita, la fulanita... és quan es comença a formar el que anomenaré "l'altre jo", segurament aquell amb el que ens sentirem identificats i que arribarem a creure qué és el veritable. Doncs podria dir que el nom ens marca profundament, potser per aquesta raó, aquells que tenen la missió de posar el nom saben que aquest encàrrec va més enllà d'un simple fet anecdòtic i sense importància, sinó que en el fons està definint un "futur jo propi", donant el "nom" està treien aquell "jo pur" de l'anonimat i es converteix amb "l'altre jo".
Quan es va formant "l'altre jo" assumint la seva identitat, contruint-la, definint-la, sovint quan s'arriba a l'edat dels grans canvis com l'adolescència, molts individus tenen la necessitat de canviar-se el nom. El fet de voler canviar-se el nom és una lluita per reivindicar l'autèntic jo i per trobar-se un mateix tal i com voldria ser. Un gest que podria semblar una rebeldia de joventut, en realitat és una lluita interior del jo veritable contre el jo imposat: "l'altre jo".
Com et dius? imma... però en el meu DNI apareix el meu "altre jo": Inmaculada Concepción....
Algun dia em canviaré el nom imposat per ser jo...
l'autèntic jo...
bona nit
imma
jajajaja m'ha vingut un atac de riure quan he vist el dibuix colaix de la meva mare mare meva!!!! és mega frik!!! hi surten, el meu pare la meva mare, la meva germana conduint i jo amb un barret rosa que em vaig comprar a les rebaixes mirant!!! jaajajaja
que bo mare meva!!!
ara recordo que va tan i tan bé riure!!!!!!!!!!!!!!!!!
-----------blanc--------------
'''''''''''''''verd''''''''''''''''''''
.....----tres pometes---- té el pomer--,,,...
<<<<<<<<<<::marró::>>>>>>>>>>>>>>>>
--------------)bruixa pirula(------
^^^^^^^^^^^^^^taronja^^^^^^^^^^^^
^***********possiblement tots els colors del món*********
bona primavera
imma
avui he fet dues visites guiades seguides... m'ha passat el temps volant!!! m'encanta fer visites guiades, em sento més aprofitada, ja sé que potser si fes la visita cada dia em tornaria mig boja, tota l'estona explicant el mateix: bla bla bla..., però com que només les faig de tant en tant, quan les faig, sóc feliç.
Tinc 4 objectius generals clars:
1. Que sàpiguen que el castell de la Gala no se'l va inventar en Dalí, sinó que es tracte d'un castell medieval datat ja al segle XI.
2. Qui era Gala, i com era.
3. Explicar la relació Gala /Dalí.
4. Trencar estereotips marcats d'anys i panys...
Tot això intentant crear un clima de visita guiada/conversa.
Incitar a que es facin preguntes i que me les facin.
Que s'empapin del Baix Empordà: observant el paisatge, respirant l'aire fresc, escoltant els ocellets. Ja que només així podran entendre el perquè Gala va triar un indret així per viure la joventut que encara li quedava per viure...
Procuro que la gent que fa la visita guiada amb mi tingui una idea, no només general del castell i la vida de Gala sinó també que s'intentin empapar d'emocions, de sentiments i que intentin veure amb un ulls nous tot el magnific paisatge i ritme de vida que ho envolta... o sigui intentar anar més enllà de la simple anècdota....
(potser no ho aconsegueixo tant com voldria o m'agradaria)
Bé, jo faig el que puc, però avui estic molt contenta perquè m'han felicitat!!! :)
bona tarda
imma
ps:podria respondre: poca cosa per ser feliç, com per exemple que em diguis t'estimo imma (sempre acompanyat per imma en minúscules :P)
res, és que estava escoltant una cançó i m'ha fet gràcia perquè feia segles que no l'escoltava!!!! uoooooooooooouoooooooo
apa a ballar!!!!!!!
jeje corta i pega, la veritat mai vaig tenir collons d'aprendre-me-la!!!!!! iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiijiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
Ez dakit zer pasatzen den
azken aldi hontan
jendea hasi dela dantzatzen sarritan
zerbait ikustekoa du
bi falta direlakoz
«Recuento generalean».
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri askatu,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, viva tú
Irratikoak han ziren
emititzen zuzenean
paella jango zutela
eta Piti eta Sarri bere muturretan
saltzan zeudela konturatu gabeak.
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri askatu,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri.
Zaila dugu sortzea
doinu gogozagorik
Sarri dio herriak
txanpainaz ospaturik
Iruñeko entzierroa
desentzierroa hemen
zapi gorriak
zerua du estaltzen.
Ez dakit zer pasatzen den
azken aldi hontan
jendea hasi dela dantzatzen sarritan
zerbait ikustekoa du
bi falta direlakoz
«Recuento generalean».
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri askatu,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, viva tú
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, bi badoaz,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, hanka kalera
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, bafleetatik...
kriston martxa dabil!
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri askatu,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, viva tú
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, bi badoaz,
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, hanka kalera
Sarri, Sarri, Sarri, Sarri, bafleetatik...
kriston martxa dabil!
bon dia imma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
askatu!!!!!!!!!!!!!
quantes vegades vas sentir aquesta pregunta? insoportable... horrible, esgarrifosa... tu arronsaves les espatlles i miraves al terra, com aquell que es fa el boig... i no responies... aleshores començaven els comentaris...
. aquest jovent, ho tenen tot massa fàcil, els hi donem tot fet! si és que no en farem pas ben bé res!!
passava el temps i encara no sabia què coi volia ser... però ja no era alguna cosa? no era una persona? havia de ser alguna cosa més? com ara què?
un dia va tornar emocionada de l'intitut, havien començat a estudiar els pintors abstractes, només per sobre, no tindiren temps de fer més... la selectivitat s'acostava... però ella va tornar a casa amb una idea al cap, aquell dibuix d'aquell senyor impronunciable l'acompanyaria tota la vida...
potser no sabria mai el que voldria ser, potser encara no ho sap el que vol ser... només volia saber més, d'aquest senyor i de molts altres....
i ara ja sap què respondre quan li pregunten què vol ser quan sigui gran?.... vull ser jo mateixa!!!!!
bona nit
immma
agafo el tren un parell de cops a la setmana, tampoc és que sigui una gran notícia amb els milions de persones que agafen el tren cada dia... però bé, a mi m'agrada agafar el tren i seure sola, al costat de la finestra i llegir una estoneta.. però ahir no vaig poder fer aquestes coses, i no és que agafés el tren a una hora molt concurreguda ni molt menys, sinó que una dona molt "simpàtica" va tenir la genial idea de compartir les seves experiències i vivències personals amb mi durant tot el viatge d'anada... es va asseure al meu costat, i no va parar de xerrar sobre la seva vida. Vaig poder saber el número de marits que ha tingut, les seves professions, les seves aficions... tooot!!! i el més fort de tot és que em feia preguntes personals, segurament perquè li seguís la converça... però jo no volia, no volia explicar-li coses a una estranya, no tenia ganes de dir on vivia, amb qui vivia, de què vivia.... gens ni mica, volia estar tranquila....
al arribar a la meva destinació, encara tenia temps per fer el cafetó i per pesnar una mica... de fet la dona aquella estava fen de blog, en certa manera, m'estava explicant la seva vida, com molts blogs (m'hi incloc) fan... i m'ha fet reflexionar... jo estic fent el mateix deixant per escrit les meves coses... el que faig, el que deixo de fer... en el fons, aquella dona xerraire i jo no tenim massa coses diferents... i aquest fet m'ha espantat... potser si aquella dona tingués un blog on escriure-hi les seves vivències no aniria torturant a persones inofensives...
mare meva quines cosetes....
bona tarda
imma
estic de trasllat, és difícil deixar el que ha estat la teva casa durant més d'un any... no sé fins a quin punt em canviaré... el blogia fa molt el burro, però era la meva llar... aquesta és ben igual, però potser no és la primera... és curiós com ens arralem a les coses, com ens acabem acostumant a les coses, és difícil marxar del que ha estat la teva llar durant tan temps, molt difícil.. encar recordo quan vivia al puigventós, prop de cruïlles... recordo com des del menjador tenia una vista explèndida de la bisbal, podia verue el campanar.. els exboscos del costat... vam haver de marxar de la nostra caseta de xocolata, ens vam traslladar, i vam deixar una mica lluny l'abocador.... en el fons va anar molt bé, ja que tenia a prop el passeig, el centre de la vila, les ceràmiques.... però encara somio que em desperto a aquella habitació petiteta al costat de l'emma ... i corro pels passadissos estrets, i obro la porta del menjador i veig el meu piano, aquell que em van regalar... els reis... són difícils els acomiadaments, els trasllats... els canvis... però què més vull? la meva germana em lloga una habitació ben àmplia a la seva casa... i és com si d'alguna manera encara dormissin juntes a aquella habitació petita... i juguéssim a la germana perduda que té fred a ple agost... :)
bona nit
imma
o potser ja no hauria de firmar així?... què és el que ha canviat... en el fons res... sóc jo mateixa, o d'alguna manera...
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
