dies de trens
agafo el tren un parell de cops a la setmana, tampoc és que sigui una gran notícia amb els milions de persones que agafen el tren cada dia... però bé, a mi m'agrada agafar el tren i seure sola, al costat de la finestra i llegir una estoneta.. però ahir no vaig poder fer aquestes coses, i no és que agafés el tren a una hora molt concurreguda ni molt menys, sinó que una dona molt "simpàtica" va tenir la genial idea de compartir les seves experiències i vivències personals amb mi durant tot el viatge d'anada... es va asseure al meu costat, i no va parar de xerrar sobre la seva vida. Vaig poder saber el número de marits que ha tingut, les seves professions, les seves aficions... tooot!!! i el més fort de tot és que em feia preguntes personals, segurament perquè li seguís la converça... però jo no volia, no volia explicar-li coses a una estranya, no tenia ganes de dir on vivia, amb qui vivia, de què vivia.... gens ni mica, volia estar tranquila....
al arribar a la meva destinació, encara tenia temps per fer el cafetó i per pesnar una mica... de fet la dona aquella estava fen de blog, en certa manera, m'estava explicant la seva vida, com molts blogs (m'hi incloc) fan... i m'ha fet reflexionar... jo estic fent el mateix deixant per escrit les meves coses... el que faig, el que deixo de fer... en el fons, aquella dona xerraire i jo no tenim massa coses diferents... i aquest fet m'ha espantat... potser si aquella dona tingués un blog on escriure-hi les seves vivències no aniria torturant a persones inofensives...
mare meva quines cosetes....
bona tarda
imma
8 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Hi ha una diferència molt gran, entre aquella dona i tu. Tu ho escrius per internet, però no obligues a ningú a llegir-ho. Ella, posant-se a xerrar amb tu, t'obliga a escoltar-la o ser maleducada.
Jo també m'havia trobat moltes vegades amb gent que es posava a xerrar amb mi i em feia preguntes personals. Al final, el que faig és anar amb la radio i un llibre, fent d'autista. Quan algú em dirigeix la paraula, encara que senti perfectament el que em diuen, aixeco el cap, em trec els auriculars amb parsimònia i els dic: "Perdoni?" Normalment, no tornen a repetir el que havien dit. Que antisocial que sóc!
ostres estranya quin pes m'has tret de sobre, nomñes pensar que em podia assemblar a aquella dona em feia basarda!! jeje
Arribo tard. El que volia dir-te, ja ho ha fet l'Estranya amb el seu primer paràgraf.
Tot va bé per la nova casa?.
El proper cop aprofita la situació... és molt divertit... podries inventar-te una història per a la senyora xerrameca... alguna cosa així...
"Perdoni si no l'escolto gaire, eh? Sap que passa? Que la medicació que em recepta el psiquiàtra és per a psocòtics aguts, i m'afecta l'audició, sap? Però ara ja he deixat de matar ocells. A més a més només he d'anar a la clínica dos cops al dia, per la medicació. I l'agent de la condicional és molt simpàtic i sempre va de paisa (llavros et gires, saludes a un home del vagó i li dius) -"hola harry!".
I després ens expliques com ha anat, vale??
jajaajajajajaaajajajala pròxima vegada ho faré així!!! jajaajajajaja ostres però això en fred no se m'acudeix...
Res,Imma,si de tot es treu profit. Veus? Aquesta dona t'ha donat tema per avui.Jo abans odiava que em fessin això, ara escolto tothom, de tot en trec alguna cosa.Als ambulatoris, per exemple, quan les iaies t'expliquen totes les malalties, un dia una em va confessar que el seu fill era "satanista" (sic) i jo vaig entendre sardanista, va ser una conversa sense cap ni peus, però encara ric al recordar-la! No perdis el somriure per això!
Petonets
M'imagino la conversa, entre la iaia i tu, Glory. Havia de ser per sucar-hi pa.
jajaja, m'ho imagino!!! mi el meu fill es satanista!!
i tu: ah si? i va a trbades i aquestes coses?
- i tan i fan ritus, i convoquen a satan...
- si la santa espina també és la meva preferida...