identitat

En el fons tots som éssers anònims, quan neixem no tenim nom, som un jo en estat pur, només quan ens posen nom "propi" i esdevenim: l'Imma, l'Emma, en Pere de la cullera, en Fer, en Josep... la menganita, la fulanita... és quan es comença a formar el que anomenaré "l'altre jo", segurament aquell amb el que ens sentirem identificats i que arribarem a creure qué és el veritable. Doncs podria dir que el nom ens marca profundament, potser per aquesta raó, aquells que tenen la missió de posar el nom saben que aquest encàrrec va més enllà d'un simple fet anecdòtic i sense importància, sinó que en el fons està definint un "futur jo propi", donant el "nom" està treien aquell "jo pur" de l'anonimat i es converteix amb "l'altre jo".
Quan es va formant "l'altre jo" assumint la seva identitat, contruint-la, definint-la, sovint quan s'arriba a l'edat dels grans canvis com l'adolescència, molts individus tenen la necessitat de canviar-se el nom. El fet de voler canviar-se el nom és una lluita per reivindicar l'autèntic jo i per trobar-se un mateix tal i com voldria ser. Un gest que podria semblar una rebeldia de joventut, en realitat és una lluita interior del jo veritable contre el jo imposat: "l'altre jo".
Com et dius? imma... però en el meu DNI apareix el meu "altre jo": Inmaculada Concepción....

Algun dia em canviaré el nom imposat per ser jo...
l'autèntic jo...

bona nit

imma