què vols ser quan siguis gran?
quantes vegades vas sentir aquesta pregunta? insoportable... horrible, esgarrifosa... tu arronsaves les espatlles i miraves al terra, com aquell que es fa el boig... i no responies... aleshores començaven els comentaris...
. aquest jovent, ho tenen tot massa fàcil, els hi donem tot fet! si és que no en farem pas ben bé res!!
passava el temps i encara no sabia què coi volia ser... però ja no era alguna cosa? no era una persona? havia de ser alguna cosa més? com ara què?
un dia va tornar emocionada de l'intitut, havien començat a estudiar els pintors abstractes, només per sobre, no tindiren temps de fer més... la selectivitat s'acostava... però ella va tornar a casa amb una idea al cap, aquell dibuix d'aquell senyor impronunciable l'acompanyaria tota la vida...
potser no sabria mai el que voldria ser, potser encara no ho sap el que vol ser... només volia saber més, d'aquest senyor i de molts altres....
i ara ja sap què respondre quan li pregunten què vol ser quan sigui gran?.... vull ser jo mateixa!!!!!
bona nit
immma
4 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
jo encara no m'ho crec.
fa anys que no em crec res.
visc en una ignorància estranya. sé les coses, són meves -les opinions-, i tot el que tu vulguis... però a l'hora de la veritat -mai més ben dit- no em crec res, no sé res i no confio en res. què hi farem.
tot es una gran merda i, duri el que duri, em sembla que ens ha tocat lluitar. res més podrem fer a part d'això tota la nostra vida -és clar, que... alguns lluiten contra éssers immortals, uns altres lluiten contra malalties incurables, uns lluiten contra mosquits a l'estiu, uns altres lluiten contra l'avorriment... oh-.
bé. bona nit.
si es a dormir .... q si no dema estaras cansada... per lluita. ejjeje
apa macas les dues, us estimo ..
i emma jo no he tocat la foto ..... no eren els meus dits... segur .. jejeje , una sonrisitaaaaaaa nyec nyec
Jo encara penso que vull ser de gran... Vaig descartant coses: model de pasarel.la, model de virtuts... Tastadora de xocolata, potser!
No t'amoïnis pas, no podràn fer res contra l'Art, ni "ells" ni ni ningú.
Saludets!
Pense que vas tindre molta sort de saber què volies ser de gran quan encara estaves a l'institut. Jo encara no ho sé -i faig classes en un :P-, però no em queixe. De fet, estic convençut que això em manté jove.
Bromes a banda, és una barbaritat que es vulguen carregar les carreres d'humanitats i convertir-nos en un país de tecnòcrates i de cambrers (amb tot el respecte per als cambrers i per als tecnòcrates, però és que ha d'haver-hi de tot en una societat perquè aquesta funcione).