Archivos Junio 2005

ell va ser el protagonista bisbalenc

ell també, amb le seves ales banyolines....

ell mirava embogit pel foc....era un capellà no sé d'on

bona tarda

imma

m'agradaria viure prop del mar, m'agradaria poder veure, olorar,sentir les onades des de la finestra, que el cel blau (d'aquell blau... tan blau)m'acompanyés tot el dia, m'agradaria tenir un dia per mi, un dia on només existís el meu jo i els tus que jo volgués.... no vull viure lligada de mans i peus.. no vull que ningú em talli les ales... a vegades m'ofego, a vegades crec que el meu món se m'ha fet tan petit que ja no hi ha lloc per mi... a vegades em busco i no em trobo.. a vegades crec que hauria de ser una altra persona en un altre indret, en un altre temps... tot i això, també crec que aquesta sóc jo, que aquest és el meu món i aquest és el meu temps... aquesta estira i arronsa... no em deixa viure... tinc el que necessito, estimo i m'estimen, per què vull més? per què?.... sempre vull més, mai en tinc prou... i el mar, el mar segueix tan lluny... abans el tenia tan aprop.... i ara el tinc massa lluny... la ciutat no em deixa viure, tinc ganes de canviar... tinc ganes de perdre'm.....

però ara, encara, no puc...

bona tarda

imma

a veure, jo no entenc aquesta gent de l'est, no les entenc... queden tan allunyades en el temps, en la cultura, en l'espai...
avui, jo, acalorada, mig morta de suamenta... amb cara de MATARUUSSOS... tallava entrades ... 63 i 4 sense tiquets ok? sí?
clic clic.. clic... clec clec.. spaciva, spaciva...
el guia al meu costat .... - bueno muñeca, hoy llevo muchos eeh (accent rus)
- jeje (cara de circumstàncies.) sí....

al cap d'una estoneta, el mateix guia- eres de por aquí?, no lo parece
- sí....
-yo estoy en Lloret, lo conoces?
- ....
- si quieres te invito, tengo entradas para el Casino
-....
- te dejaré mi número en consigna... como te llamas
(m'agafa la credencial, que per sort no la portava penjada a la butxaca de la camisa, sinó que la portava a la butxaca dels pantalons... ai mare.....) Imma, muy bonito...

....................................................................

després mentre explicava piano i menjador, m'anava picant l'ullet... aaaahg aaahg

bona tarda imma

no ho entenc.... com més suada i despentinada vaig més lligo, que ha tornat la moda grunge? aviseu coi!!!

- m'he despertat suada i feta caldo (això que ahir vaig aconseguir anar a dormir d'hora!!)
- a més m'he despertat amb el temps molt justet per fer-me l'entrepà de dinar, dutxar-me i sortir corrents...
- m'he trobat a tooots els camions, caravanes, tractors i vehicles lents que et puguis imaginar..
- he arribat just a la feina, hola què tal, walki i al jardí...
- han vingut més de 450 russos ( de veritat de veritat no exagero) TINC GANES DE MATAR A TOOTS ELS RUSSOS!!!!! TOOOOTSSS ( sí, jo també tinc instints assassins!!!)
- cardava i carda una calor, una xafogor horrorosa!!!
- estic ben vermelleta i marejada de sol!!! L'ESTIU ÉS UNA MERDA!!!!!!!
- m'ha enganxat dues vegades la "súperjefa" xerrant quan no ho havia de fer (però si no hi havia ningú en tot el museu!!!)
- ella (la "súperjefa") estava dins la consigna amb l'aire acondicionant a tot drap, m'ha cridat per què la substituís uns minuts.. jo li he dit - Estic molt suada, fa molta calor, m'estic morint..... ella només ha tingut la genial idea de contestar:- Doncs, jo ara paro l'aire acondicionat perquè tinc una mica de fred, je je... AQUESTA TIA TAMBË LA MATARË!!! Tots morts tots morts!!!!!! fora fora fora!!!!!!
- la janis s'ha tornat a fer pipí al sofà!! PER QUÈ JANIS?? EEH PER QUÈ? SI DES DE FA MESOS QUE NO HO FAS? HO VAS DEIXAR DE FER!!! PER QUÈ M'HO FAS AIXÒ????-.... la culpa és nostra que hauríem d'estar més per ella :(

Una cosa positiva

Ho he aprovat tot... l'any que ve l'últim curs!! VISCA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

bona tarda xafogosa ecs ecs

imma

hola estimadíssim i abandonadíssim diari meu... sóc jo la Janis... mig ferida, que què m'ha passat? doncs, que la boja del cap de la meva mestressa, m'ha intentat tallar les faldilles, se li ha escapat les estisores i m'ha fet un tall molt gran a la pell i he hagut d'anar corrents al veterinari i m'han posat dos punts... estic ben ferida... les potes tallades a trasquilons, una ferida... i plena de sorra de platja i sal... perquè ahir vam anar a Pals, i la reboja de la meva mestressa em va tirar dins de l'aigua, i jo, neda que nedaràs, vaig escapar-me... i després vaig córrer per la sorra, em vaig rebolcar, vaig fer forats i em vaig refugiar als braços secs ( de no molls vull dir) del meu mestresso....
ara estic mig ferida, he plorat molt perquè la veterinària ha intentat posar-me un morrió, i després m'han cosit sense anestèsia...
em sap greu, després de tant temps sense escriure (perquè la mestressa no em deixa eeeh eeeh) ho hagi fet per dir que sóc una gosseta trasquilada i ferida...
ja li diré a la mestressa que m'ensenyi a posar fotos i us ensenyaré ... d'acord???

janis

platja... sorra.. onades... aigua... sal.... crema de sol... banyador... cabells mollts... relaxació... les ones del mar, altes. altes, altes, altes, altes, altes.... se m'han endut totes les coses lletges i dolentes....

hola?

imma?

si?

com estàs?

PERFECTE

bona nit

imma
mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmssssssssss

la brisa de la nit acarona la lluna plena, jugo amb la sorra de la platja...sss...ssss...sssss....
avui ha sigut un gran dia... com cada dia .....

pd: fa dies que estic molt positiva i eufòrica... quina por uiuiuiu xDDDDDD

t'estimo sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí......infinits.... eterns...

perduts des de l'estiu passat... papers dintre de llibres, butxaques, racons... després te'ls trobes i fa gràcia :)
----------------------------------------------------------------------
el perfum de la nit s'escola entre els meus dits.la frecor d'un ventall elèctric em refreda la nuca zuuum, zuuum... quantes nits m'esperen? l'estiu és etern, una eternitat feixuga, densa i calenta que em xucña, em converteixo en trossets de mi mateixa, mol·lècules de llum que dansen sense ritme i que canten sense to. Que passi l'estiu que passi i se'n vagi, que torni la fred, el blanc de neu la (bella) tramuntana gelada... (i torni a ser jo) que torni, que torni...

és una gran xorrada, però m'ha fent molta gràcia...

bona matinada (fresca!!!)

imma

m'agrado tal com sóc... m'agraden els meus cabells rossos, els meus ullets blaus sempre amagadets rera les meves ulleres graduades, la meva pell blanqueta, el meu coll, els meus pits, els meus braços, les meves mans, el meu cul, les meves cames, els meus peus... BLANCS com la neu, suaus com la seda... per què he de canviar tot això que m'agrada? m'hauria de tenyir morena? parar el sol fins a quedar morena i resseca? .. NO!!! m'hi nego...
m'agrada ser tal com sóc...

m'agrada ser simpàtica...m'agrada ser cridanera, m'agrada ser sincera, m'agrada saber plorar i saber riure...

m'agrada on visc, m'agrada com visc, m'agrada amb qui visc....

no...

de moment em quedo tal com estic, tal com sóc....

no vull canviar

a qui li agrada treballar sol?? va, va que aixequi el dit el guapo que es pugui passar vuit hores cada dia, sol, treballant sense parlar amb ningú... sense barallar-se, sense criticar l'encarregat, el cap, el director... què seria una feina sense companys de feina?

res

a mi m'agrada treballar amb el meu efebus particular, sempre tan amable i comprensiu, tan blanc, tan eteri, tan immòbil tan tan... a vegades és molt callat, però, a mi ja m'agrada, així puc parlar jo... ens avenim molt :)

El Camesllargues, és una mica ximplet, no para de fer-se l'important, ja veus, només perquè és el més fotografiat de tots... passem moltes estones junts, i en el fons me l'estimo... què hi farem...

la nova incorporació d'aquest any és el mixet calent, ningú sap d'on ha sortit (ni si cobra per fer-se el manyac entre els turistes) però, tot i haver-lo conegut fa poc, es fa estimar...

i bé això és tot per avui.. de tant estar al jardinet m'estic posant ben vermelleta, sort del protector solar !!!

ara que amb la caloreta que fa, sempre em quedarà banyar-me a la piscina ....

quin remei

bona nit

imma

pd: miaaaauuuuuu

bé, res, és que estic molt nerviosa... la janis està histèrica vol sortir, fa calor, estic suant, ecs ecs... les sandàlies noves vermelles destenyeixen i sembla que tingui el peu ensangrentat... i... i...

HE APROVAT DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÖ FÍSICA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! i amb bastant bona nota....

uooooooooooooooooooooo

sóc una crak..

pd: espero que no sigui l'única que hagi aprovat.. perquè si no vamos bien... jajajaja

però igualment estic contentaaaa
uooooooooooooooooooo

bé ja paro

bona tarda

imma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

estic una mica desinflada... ja em passen a mi aquestes coses, després d'estar setmanes en tensió, dormint poc, neguitosa... sóc una mentidera, crec que vaig dir (el dia 30 de maig) que al fer tants anys que faig exàmens, ja no em posava nerviosa... i bé, era una mentida molt gran... realment, els nervis em van atacar la panxa, el cervell i un llarg etcètera... m'he passat prop d'un mes (més o menys) una mica histriònica, pobres els que m'han d'aguantar... però, què no es fa per amor?

Resumint, que estic ben aplatanada, cansada, mig deprimida, no estic bé enlloc.... però suposo que ja anirà passant.....

bona tarda

imma

pd: de fet ara fa una estona acabo de riure molt!!! que bé!!

tenir una època d'exàmens fa que quan l'acabes et sentits buit, però no una buidor existencialista, sinó una buidor com la que deus sentir quan et purifiques... purificació tan física com psíquica.
Al acabar l'últim examen tens una sensació de llibertat molt curiosa, gairebé irreal....surreal
Tan surreal que a partir de dissabte tornaré a ser una dona plenament daliniana... jugant enmig dels meus elefants de potes llargues....

bona tarda

imma

vídeo de l'actuació

de moment es veu molt malament (el vídeo està gravat amb un mòbil, peró el que compta és el so)

el dia que l'imma g.f havia de suspendre l'examen es va llevar a les 8.00h, amb mal de cap ja que la nit anterior se l'havia passat intentant estudiar i acabant de passsar en net les pràctiques d'educació física, es va posar la samarreta del dia anterior i la faldilla i va esmorzar llet i café. Quan només tenia mitja hora per arribar al lloc on es feia l'examen es va dutxar, i després va baixar escales aball empassegant amb la veïna del tercer b que li va dir "tu siempre con prisas niña".
Va caminar tan ràpid com va poder, però igualment va arribar tard a la universitat. Tothom se la va mirar, però ella igualment va seure i es va disposar a fer l'examen.
El dia que l'imma havia de suspendre l'examen va decidir anar a dinar a fora i fer una migdiada a la tarda.

bona tarda

imma

avui, a part d'haver d'estudiar mooolt, d'haver fet un examen al matí d'aproximadament 3 horetes... a la tarda-vespre, he anat a l'audició de l'AMTP que de fet, jo també tocava això sí a la part del final al ball... quatre peces de ballaruca :)
no és que hagi destacat massa la meva actuació, però he disfrutat, i m'ha quedat aquell cuquet dins de tornar-hi l'any que ve (que no sé pas si podré, per feines i pràcticums...)
aquesta vegada tocava el violí, hem tocat una sardana "Aquells de la capa negra", una Polca Gascona, un vals d'Astrid, Pericon (jota de Tortellà), Corrandes, i una cosa estranya arranjada de diferents cançons feta pel meu súperprofe.
bé, com el títol indica, una mica d'egocentrisme.
les fotos , la majoria han sortit mogudes, però a mi m'agraden molt són molt... especials...

un altre, sembla la mateixa però l'arquet fa un altre dibuix, i el vent era més fort

una sardana tocada només per violins..... i guitarres curiós oi? i la gent ballava, encara més curiós...

bé, ja paro

bones nits....
zZZZZZzzzzzzzzzzZZZZZZZZzzzzzzzzzZZZZZZZZ

imma

tots necessitem tenir somnis per tirar endavat, coses per realitzar, il·lusions per complir.. i jo com tothom tinc somnis... una de els meves obsecions de fa un temps, era la de veure en "directe" quantes més obres d'art millor, no podia viure pensant que només podria veure aquells quadres, aquelles escultures, aquells edificis, aquelles creacions tan impressionants... només a través de fotografies a llibres, diapositives o pizzelades... per aquesta raó, he intentat anar a molts museus, viatjar... voltar exposicions... abans ho feia més, ara m'he apalancat una mica però baja... cada època té les seves coses...
M'han passat coses curioses, la primera vegada que vaig anar a visitar el National Gallery de Londres, només tenia una obra al cervell el matrimoni Alnorfini de Jan van Eyck... era un quadre que em tenia totalment obsecionada... tot i que quan vaig arribar al NAtional Gallery, em vaig passar una hora de rellotge (fins que va arribar un grup d'escolars amb uniforme) davant de la verge de les Roques de Leonardo Da Vinci... em va absorvir, vaig passejar-me pel mig del quadre tocant la pell suau del nen Jesús, acariciant el vellut de la capa protectora de la verge, i fins i tot vaig acariciar els seus rínxols... em vaig perdre dins l'immensitat de les roques i em vaig banyar al riu... i fins i tot vaig descobrir el secret amagat darrere el quadre... un cop passada aquesta experiència, el Matrimoni Alnorfini no em va fer ni fred ni calor, només el vaig trobar entranyable... res més...

bé, Frida Kahlo seria una de les meves altres obsecions... fa tants anys que dóno voltes entrant i sortint de la seva vida, els seus quadres... han passat tantes biografies, fotografies, milers d'imatges diferents d'aquesta pintora per les meves mans i els meus ulls.... però mai, mai he vist res en directe.... fins i tot he planejat viatges a Mèxic per poder visitar la seva casa Blava, però encara no hi he anat mai (espero anar-hi alguna vegada)... i res, que ara es veu que fan una exposició a la tate Modern de Londres.... espero anar-hi, tinc temps fins el 9 d'octubre... vull anar-hi, vull veure aquelles celles juntes, aquella bellesa enigmàtica... vull ho vull....

bona tarda imma

encara no he vist cap artista que plasmi el dolor, la fortalesa, les ganes de tirar endavant, l'amor, la lluita per la vida, sense deixar d'utilitzar els colors vius, la imaginació... un tot, un món...
totes aquelles coses que es fan difícils expresar amb les paraules... ella amb un sol autorretrat ho deia tot i més....

Quan jo era adolescent, gairebé ningú tenia telèfon mòbil (mare meva que juràsic que sóc)... ens havíem de comunicar a través del tam tam... no no, no taant!!, jeje, si volies trobar algú, o bé anaves a casa seva amb un cop de bici, o bé trucaves amb el telèfon fix "aquell de tota la vida"...
no hi havia cap problema fins que arribava aquell moment que tot adolescent (o no tan adolescent) ha hagut de passar: trucar a aquella persona"especial", que no sap que és especial (o sí que ho sap però es fa el desentès).. bé, per dir-ho clarament aquella persona que "t'agrada, et fa tilín, que et mola, que t'agradaria enrotllar-t'hi, i un milió d'estcèteres... de fet, tenies el seu telèfon des de feia molt temps (inclús anys!), però mai l'havies trucat per vergonya, per por que es pensés que ets un/a psicòpata, o vés a saber... total, que no saps per què, últimament aquesta persona fortament desitjada ha començat a formar part del teu cercle d'amistats (la colla o com vulguis dir-ho), per tant, ara ja és més normal, o lògic que tinguis el seu telèfon, aquells mítics 9726458idosnúmerosmés, o 9347589idosnúmoerosmés.... un dia, no se sap ben bé perquè, algú et diu que has de trucar aquella persona, ja que t'ha tocat (aquelles rodes mítiques de trucar, per posar-se d'acord...)... per tant, ja no tens més remei, i agafes aire, mires déu milions de vegades el número (que de fet amb els anys i panys que fa que el tenies ja te'l saps de memòria), despenges el telèfon... i truques... primer to... segon to... tercer to... l'agafa algú, una veu d'una dona de mitjana edat: la seva mare!!!!
- digui?
- que hi és en Fulanito de tal? (veu que tremola)
- no, ha sortit, de part de qui? (és una noia, uiui segur que es vol enrotllar amb el meu fantàstic fill)
- la, la Sílvia (cony imma! per què collons dius un nom fals??)
- molt bé maca, ja li diré que has trucat!
tu tu tuuuuuuu has penjat... què collons has fet? ara mai més podràs trucar ... mai més...

amb el mòbil tot és molt més fàcil, sms amunt sms avall... i amb la missatgeria instantània d'internet encara més! o potser no?... potser han canviat els mitjans però les pesones que hi han al darere encara segueixen actuant de similar manera... i què, envio o no li envio l'sms que fa mig mes que tinc escrit... "l'agrego al messenger"... què faig???

bé ho faig

ai no sé...

bona tarda

imma

coses que hauria de fer i no faig

- tocar la guitarra (dilluns tinc l'examen i el faré fataaaal)

- tocar el violí.... (se suposa que formo part d'un conjunt insrtumental flok i el dilluns a la tarda farem balls... sempre m'emmerdo)

- acabar les pràctiques de bases psicopedagògiques de l'educació especial.

- acabar les pràctiques (per escrit) d'educació física (que per cert he aprovat el treball merci pels dibuixos jun!!!)

- llegir i resumir un llibre (que no sé ni el títol)

- estudiar
- estudiar
- estudiar

coses que faig que no hauria de fer....

- mirar compulsivament la tele, fins i tot programes de la Campos (estic malament del cap)

- llegir compulsivament blogs... (sí encara més malament)

- passejar quatre o cinc vegades al dia seguides a la janis (està molt contenta :O)

- fer dibuixos als fulls "reciclats" (compulsius) que en teoria haurien de servir per fer resums d'allò que hauria d'estudiar...

- enviar sms il·lògics...

- dormir

- posar rentadores, rentar els plats, mirar per la finestra mentre estenc roba.. planxar...

uuuff
ja paro

potser que faci alguna cosa

bona tarda

imma

pd: sóc la janis mira que guapa que sóc :) i la mestressa em porta a passejar i aquí estic en posat de porta'm a passejar vinga va.. cara de grgrgr vinga vaaaa...

janis

pd: sóc l'imma, qui es pot resistir a una carona com aquesta ??? eeeh va va qui és el guapo que ho resisteix!!!!!!!!

- quants anys fa que "fas" música?
- molts.. ara tinc 24 anys, i vaig començar quan en tenia aproximadament 6 o 7... saps? tinc el meu primer concert de piano gravat... jeje, vaig tocar el cargol treu banya i em vaig equivocar...
- que maca :)
- sí, i saps què més? no vaig parar d'equivocar-me...
- que exagerada..
- ho dic seriosament, concert o audició que feia, concert i audició que m'equivocava en algun moment o altre...
- no serà tant..
- potser no...
- també vas tenir un temps de crisi oi?
- sí, va ser a tercer de carrera (de la primera), ho vaig deixar tot... piano violí... vaig deixar la música guardada ben amagadeta.. ben lluny...
- carai...
- sí... però al cap de tres anys, vaig recuperar-me..
- tres anys són molts anys!!
- mm home, si fas una estadística... dels anys fent música als anys "sabàtics"... guanyen els de música per golejada..
- sí, també és veritat...
- avui he fet una petita audició...
- ah sí? per què no m'ho havies comentat?
- jeje, era molt petita.. només els de la classe i uns quants més.. una sessió íntima...
- que bonic... i què has fet? has tocat el violí?
- no, he cantat...
- cantes també?
- sí... es veu que sí... i saps? la gent s'ha emocionat... m'han dit que se li han posat la pell de gallina... que s'han relaxat, i s'han mig teletransportat... mai m'havien dit coses com aquestes.. i menys fent música...
- mai?
- mai...
- i què has cantat?
- una cançó de bressol tradicional... Sant Joan feu-lo ben gran...
- no la conec...
- jo tampoc la coneixia fa un aprell de mesos :) ... saps? he descobert que m'agrada molt cantar.... i si tot aquest temps m'hagués equivocat d'instrument?
- vols dir?
- sí, i si realment el meu mitjà musical per expressar-me fos la veu?
- podria ser... encara hi ets a temps no?
- segurament...saps? crec que miraré de continuar cultivant la meva veu... cantaré... mai m'havia sentit tant reconfortada, tan súperego-musical... m'ha encantat... em sento plena, lliure... per primera vegada a la meva vida, he pogut emocionar fent música.... he descobert una nova faceta de mi... i de la música, i del que puc arribar a ser capaç i transmetre..., he descobert que no té cap sentit fer música, tocar un instrument si no aconsegueixo transmetre alguna emoció, sigui quina sigui... necessitaria que tots els dies musicals fossin com el d'avui...
- ho seran... tu pots... ara ja ho has descobert...et puc fer un petó?
- com? sí clar...
.............................
- per cert?
- què?
- no te n'has adonat de les moltes vegades que dius "saps?"...
- sí, ho sento, és que estic emocionada...
- doncs canta'm
- :)

bona nit- matinada- fresca

imma

la pregunta és ben tonta... de fet, deu haver-hi moltíssimes raons per deixar d'escriure un blog... com simplement, deixar de tenir ganes d'escriure i que l'altre gent ho llegeixi, no tenir prou temps per perdre una estoneta davant de la patantalla i d'un teclat... vés a saber!
per mi aquest blog, igual que el meu ex-blog, és simplement una manera d'expressar-me, de deixar per escrit les petites coses de cada dia. Escric diaris des dels 10 anyets, els meus primers diaris eren enumeracions i descripcions detallades del que feia durant tot el dia , hi explicava des de com ho feia per llevar-me al matí, fins com era la roba que em posava, el que dinava, el que em deia la meva mare, la mestra, la veïna... una feinada!! segurament per això escrivia tan poc sovint... durant l'adolescència va canviar el concepte, escrivia sobre els meus sentiments trasbalsats, els meus odis, els meus amors, escriure el meu diari era una teràpia, escrivia compulsivament, sovint coses sense cap sentit aparent, tot i que encara avui dia hi trobo sentit ja que recordo com em sentia en aquella etapa tan complicada de la vida de la majoria de persones.

Durant l'anomenada per mi última adolescència (dels 18 aproximadament fins els 22... per dir alguna edat..), escrivia en llibretes que guardava al meu pis de Girona... i des que vaig començar a escriure el meu primer blog (no posaré el link perquè em fa vergonya, un dia d'aquests el borraré del mapa), vaig deixar d'escriure de mica en mica els meus diaris... i vaig canviar el mitjà d'expressió per escrit (a mà) pel meu blog d'internet, a més,el fet que les persones poguessin posar comentaris, era una cosa molt nova per mi, i em va agradar experimentar...

Actualment, aquest és el meu tercer blog obert i no-anònim que tinc, i des de fa pocs mesos, combino el blog amb un diari d'aquells escrits a mà, ja que, rellegint escrits que tenia em vaig adonar que per aquí (internet) només plasmava una part molt petita de la meva realitat. Encara que sovint parli de coses molt personals, mai serà el mateix del que podia arribar escriure en els meus diaris íntims.. per aquesta raó vaig tenir la necessitat re-obrir (xD) un diari per escrit, íntim i personalíssim.. i el fet d'escriure un altre diari, ha fet que aquest blog cada vegada sigui menys "personal"... tot i que no deixa de ser-ho...

Res, de fet la meva idea principal d'avui era dir com estimo a aquest senglar (tot i que he començat amb un rotllo personal increible) i que em sap molt greu que per culpa de tonteries, de poques ganes d'escriure, per desànims, deixi el seu blog abandonat... a mi m'agrada molt com escriu, i el que escriu, les fotos que hi posa i l'entusiasme que tenia al principi per postejar... era una manera de treure moltes coses, que sovint, no treu, ja que ell mai ha tingut un diari íntim (que jo sàpiga.. tot i que crec que és així), per tant el fet d'escriure una miqueta cada dia, o cada pocs dies per internent, era una petita teràpia interior, de recerca i també evidentment creativa...

vinga! ja sé que no ho llegiràs això (si jo no t'ho dic i insisteixo perquè ho facis, ens coneixem massa :P) però, si ho fas... torna a escriure... fes-me riure, fes-me pensar, posa fotos “guais” de les que fas i tens per aquí dins arxivades... dóna corda a la teva creativitat, fes-ho per mi... NO, fes-ho per tu... ja sé que a vegades et queixes que no tens visites, que la gent no et comenta.. i jo què sé.. però jo sí que et llegeixo, jo sí que et comento.. a mi m'encanta poder clicar sobre el teu projecte i navegar, encara que sigui molt superficialment, per sobre aquelles petites coses que et passen cada dia, moltes de les quals les passem plegats....

no sé, espero que t'ho repensis...

segueix endavant amb el projecte!!!.... :)

bon dia

imma

bona tarda diari, feia dies que no t'escrivia, la meva mestressa és molt egoista i només escriu i escriu ella... i jo' doncs, m'avorreixo mortalment... feia dies, que observava a la mestressa i el mestresso, embadocats davant d'una cosa molt estranya, que llavors vaig descobrir que era un llibre, i que podria ser una cosa molt divertida per passar l'estona mentre no em deixen escriure per aquí.. així doncs, quan la meva mestressa no estava a l'aguait, vaig agafar un llibre, i vaig començar a llegir... i m'ho passava genial, realment no sé perquè diuen que la gent no llegeix, però sí és d'allò més divertit... el problema va arribar, quan la meva mestressa em va "enxampar" llegint... em va renyar moltíssim... i saps què? jo crec que és perquè no vol que sigui culte i intel·ligent... és una injustícia!!! crec que hauré d'adreçar-me a un lloc d'aquells de protecció dels animals, i els exposaré el meu gran problema! ... és que realment... aquests humans estan ben bojos!!!

janis

la gran fita de molts artistes és plasmar la realitat... però... tan sols creen, representen, plasmen.. un realisme que mai serà real.... per tant... arribem al punt del realisme irreal....

bona nit

imma

pd: El Pensador, brutal l'Antonio López .... tot i que l'urinari de duchamp no sé si és ben bé el lavabo de l'Antonio López..... mmmm no sé si et referies a aquest quadre o a quin? (tampoc tinc massa informació de l'Antonio López... )

- La vista de Delft de Vermeer? que típica no?

- què vols dir?

- no acabaves de dir que t'agradaven els abstractes?

- sí, i què?

- buuf, o sigui, t'agraden els abstractes i poses la vista de Delft com el millor quadre del món? com s'entén?

- i per què ho has d'entendre?

- no sé.. és que m'ha sorprès...

- ah... doncs mira, sí... m'encanta la vista de Delft.. m'encanta Vermmer... i?

- ah no, ja t'he dit que m'has soprès res més...

- de fet, per mi Vermeer és un gran pintor abstracte!!

- apa apaa!!! això és com dir que Miquel Àngel és el primer cubista!!! i

- ostres, mai ho havia mirat així, podria ser...

- apaaa!!! estàs sonada...

- i tu encara més, no vas ser tu que en un examen vas contestar a una pregunta sobre el dadaisme: me n'he d'anar que tinc caca?

- sí, i una matrícula que em va posar!!!

- veus, com un llum!!

- mira qui parla...

- jajajajajaajajajaa
- jajajajajajajaajaj

- tinc caca

- jo no...

bona tarda

imma

pd: post dedicat a en Josep .. perquè aprengui jajajaja :P ... és broma, de fet és que pensava en tu quan l'estava escrivint, i m'ha vingut bé jeje

crec que he d'anar a que em psicoanalitzin... XD

bé, avui he anat a sopar amb els de la feina de Púbol.. un sopar com un altre.. tot i que me n'he adonat que parlo massa, que dic bestieses, i que no paro de comportar-me com el pallasso del grup, per què carai faig això sempre?... no sé, és com una mena d'impuls, parlin del tema que parlin, sempre surto jo amb alguna tonteria per fer riure, i el més fort, és que no sé perquè però la gent riu.. però crec que riu de mi... no amb mi... i això és un problema... no m'agrada ser així, odio aquesta part de mi... quan sopo amb gent amb la qual tinc molta més confiança, aleshores no em comporto així, sóc més natural... ai no sé, m'agradaria ser més calladeta, reservada, no tapar la meva timidesa amb idiotesa... però no hi ha manera, sempre acabo fent la inútil... i no m'agrada..

a sobre ara fan festa major del meu barri (Montilivi), i no només això, sinó que a la part de darrere del meu bloc de pisos hi ha una festa alternativa... amb música de rumbes. gitaneo i jo què sé què més, o sigui que estic envoltada de merder frik... i encara no han vingut els "killos" de davant, que cada cap de setmana es posen amb els seus cotxes " que molan que te cagas" amb la música màquina a SAKO PAKO... barallant-se entre ells i fotent crits als veïns.... que com jo, no poden dormir... i a més, demà treballo....

merda

bona nit

imma

pd: el quadre és de Rothko "Vermell abstracte" de 1944.. m'encanta Rothko i molts dels expressionistes abstractes....
el quadre del post d'ahir era de Miró, si hagués de triar un artista català, segurament triaria Miró... té un no sé què ... sí ja sé que no és una descipció o una definició no apropiada d'una historiadora de l'art... però... com explicaries una sensació que va molt més enllà de cap explicació teòrica o científida.. simplement no puc... no en sé prou...

estar desperta quan tothom dorm...
dormir quan tothom està despert...
sommiar desperta...
sommiar adormida...
deixar que la nit s'apoderi de mi...
deixar que les teves mans busquin les meves...
córrer descalça sentint la sorra , la frescor de la gespa, el terra fred entre els meus dits..
canviar en cada instant...
dubtar...
afirmar...
negar..
infinitiu... infinit...

quantes vegades has mentit avui?... quantes coses has amagat?... quantes mitges veritats han sortit dels teus llavis?...

per cert, te'ls puc besar?....

gràcies....

tenen gust a matinada fresca.... a aventures mai realitzades... a mel i mató... maduixes amb moscatell... i a final de primavera...

anirem a banyar-nos nuus sota la lluna plena aquest any?

....podré dormir sota els estels mentre escolto el soroll dels grills estiuencs?

no.... si.....

bona matinada fresca ....

imma

ahir vaig haver d'acabar un treball a corre cuita... a sobre el professor va dir que passaria tots els treballs fotocopiats a tota la classe perquè així tothom pugui tenir els treballs dels altres... les ninetes dels ulls se'm van dilatar... el meu treball el podrà llegir, i el que és més fort, posseïrr tota la classe?!!! mare meva!!!!!!!.. i mira que de treballs n'he fet de molt bons, o més o menys bons.. però aquell precisament... el vaig fer per fer... ai déu... la setmana que ve em sembla que intentaré desaparèixer amb el meu treball i que el profe no el pugui fotocopiar, quina vergonya!!!

ah per cert he entrat a un sex shop on line i he vist uns consoladors la mar de monus.. no sóc una experta en consoladors i vibradors, però tan per tant que siguin ben monus no? ais.. el que es fa per no estudiar!! jeje

a més pots triar colors, i aquest concretament és sumergible!!! i és súper simpàtic....increible... si no teniu res millor a fer visiteu aquesta pàgina i veureu quines joguines més fashions i divertides.. a més prou útils no? jeje i mira quina cosa més monaa!!!

ostres tu !!!!!!!

apa
bona tarda...
imma

pd: cony imma fes alguna cosa que no estàs fent res!!!!!! vaaaaaaaa vaaaaaaaaaaaaa

aRA VE LO BOOOOOO
ara ve lo booo
ara ve lo booo
ara ve loo boooo

jo'en tinc....
un perolet
jo'en tinc dos perolets
jo'en tinc tres perolets
jo'en tinc quatre perolets
jo'en tinc cinc perolets
jo en tinc siiiiiis
jo en tinc set
jo en tinc vuit
jo en tinc nou!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

bona tarda

imma

(coses que faig mentre faig treballs rancis.... canto canto canto... i els mals espanto :))

bé, al final vaig escollir el centre segregat situat al barri més marginal de Girona.. l'any que ve faré l'esperat Practicum de tercer al CEIP Font de la Pòlvoda.... va ser una decisió meditada però al mateix temps impulsiva, em va cridar el sentiment de l'aventura, de la búsqueda de noves experiències i perquè no?, les ganes d'aprendre... tot i que no sé si m'hauré equivocat, vaig estar a punt a punt d'escollir el centre que fa una colla d'anys el tenia de veí, m'explico: el primer pis que vaig tenir a Girona, estava situat just al costat del CEIP Joan Bruguera, vaig estar prop de quatre anys despertant-me a les 9 del matí amb els crits dels nens, mirant des de la finestra de la meva habitació l'hora del pati, i formant part d'alguna manera de les seves festes: Castanyada, Carnestoltes.... Sempre deia que o bé faria les pràctiques allà, o segurament seria el primer centre on aniria a fer alguna substitució... això sí, sempre ho deia en clau de broma.... vaig estar a punt a punt que aquesta brometa, es convertís en una realitat... tot i que, al final, d'un dia per l'altre, vaig canviar un mar de tranquil·litat al centre de Girona, per l'aventura de la muntanya de Vila -Roja....
Potser el meu error ha sigut parlar i demanar opinions... ja que les opinions, totes (tooootees!!) es contradiuen... uns que m'ho passaré tant i tant bé, d'altres que m'ho agafi amb calma ja que aquells nens són uns especialistes en fer passar males estones.... buuuffff fins que no tingui la meva pròpia opinió... fins que no ho comprovi estaré neguitosa... ahir, després d'una llarga conversa amb una noia que hi ha estat tres mesos fent substitucions, que segons ella, una mica més i s'enfonsa i perd les ganes del tot de ser mestra,... després jo no podia dormir... les seves paraules se'm van quedar clavades, només podia veure cares de nens (que he vist fotografiades a internet i un diari de Girona), que em deien fea, gorda, que lo haces mal, la otra maestra sí que lo hacía bién... i mil barbaritats més.. com podré imposar respecte (s'imposa el respecte?)... com faré que em facin cas? com faré per empassar-me les paraules cruels? ha exagerat aquella noia? és la realitat o la seva ficció?.. diferents experiències que no sóc la meva... dubtes, temors.... i ara, sobretot ara...

bé.. ja aniré informant... i potser plegaré de demanar opinions... seré capaç?

bona tarda

imma

sóc l'emma. he fet un vídeo de la janis amb 4 vídeos que ja tenia d'ella. l'últim vídeo és de quan feia només una setmana que havia arribat.

la música és: herp albert & the tijuana brass @ casino royale

vídeo