... per què..... per què? tal dia farà un any.... oi?
bé, al final vaig escollir el centre segregat situat al barri més marginal de Girona.. l'any que ve faré l'esperat Practicum de tercer al CEIP Font de la Pòlvoda.... va ser una decisió meditada però al mateix temps impulsiva, em va cridar el sentiment de l'aventura, de la búsqueda de noves experiències i perquè no?, les ganes d'aprendre... tot i que no sé si m'hauré equivocat, vaig estar a punt a punt d'escollir el centre que fa una colla d'anys el tenia de veí, m'explico: el primer pis que vaig tenir a Girona, estava situat just al costat del CEIP Joan Bruguera, vaig estar prop de quatre anys despertant-me a les 9 del matí amb els crits dels nens, mirant des de la finestra de la meva habitació l'hora del pati, i formant part d'alguna manera de les seves festes: Castanyada, Carnestoltes.... Sempre deia que o bé faria les pràctiques allà, o segurament seria el primer centre on aniria a fer alguna substitució... això sí, sempre ho deia en clau de broma.... vaig estar a punt a punt que aquesta brometa, es convertís en una realitat... tot i que, al final, d'un dia per l'altre, vaig canviar un mar de tranquil·litat al centre de Girona, per l'aventura de la muntanya de Vila -Roja....
Potser el meu error ha sigut parlar i demanar opinions... ja que les opinions, totes (tooootees!!) es contradiuen... uns que m'ho passaré tant i tant bé, d'altres que m'ho agafi amb calma ja que aquells nens són uns especialistes en fer passar males estones.... buuuffff fins que no tingui la meva pròpia opinió... fins que no ho comprovi estaré neguitosa... ahir, després d'una llarga conversa amb una noia que hi ha estat tres mesos fent substitucions, que segons ella, una mica més i s'enfonsa i perd les ganes del tot de ser mestra,... després jo no podia dormir... les seves paraules se'm van quedar clavades, només podia veure cares de nens (que he vist fotografiades a internet i un diari de Girona), que em deien fea, gorda, que lo haces mal, la otra maestra sí que lo hacía bién... i mil barbaritats més.. com podré imposar respecte (s'imposa el respecte?)... com faré que em facin cas? com faré per empassar-me les paraules cruels? ha exagerat aquella noia? és la realitat o la seva ficció?.. diferents experiències que no sóc la meva... dubtes, temors.... i ara, sobretot ara...
bé.. ja aniré informant... i potser plegaré de demanar opinions... seré capaç?
bona tarda
imma
4 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
sí, para. perquè ella és ella, tu ets tu. ella hi va ser fa un temps, tu hi seràs el pròxim curs. perquè ella és d'una manera, tu d'una altra. perquè els nens no seran els mateixos, i si ho són, els que feien allò hauran crescut. perquè... bla, bla.
si ja ho saps, si demanes opinió perquè et diguin el que vols sentir... no li demanis a segons qui :P (i amb això no estic dient que no parlessis amb la noia aquella, eh!, que em sembla molt bé... parlo d'una altra cosa). i si ho tens clar, no hi pensis més (a menys que ho facis per no fer els deures, treballs que has de fer/presentar :P).
apa, vaig a dutxar-me i al banc.
neNA ,.. Q LOQ DIU L'EMMA ESTA MOLT BE, NO HI PENSIS MES,, TU ETS tu , i tu ests com ets, i els nens els hia graden les nenes com tu ..ni res de res,, potser ella tenia molt de prejudicis q tu no tens ,,, cada un es cada un , i ja esta,,, temps al temps ,ja te vaig dir q jo tb iria aqui ,, abans q estar amb una colla de pijos segur ... si si <!! tranquila nena q tu tens estrella ..i si hi penses massa estas perdent el temps , i encara no concec cap nen q tu li caiguis malamnet .... jeej petons
bonica! et parla una que també és substituta i ha passat de tot anant pels instituts. He tingut experiències tan negatives que fa dos anys vaig jurar que no tornaria a xafar un aula i me'n vaig anar a pegar voltes pel món. Quan se'm van acabar les peles no estava disposada a treballar en una oficina ni res semblant perquè estava segura que tampoc no anava amb mi i no vaig tindre més remei que tornar a fer de profe. Tenia por, molt por de tornar a trobar-me amb criatures que em feien la vida impossible, que em feien plorar, que em feien ser dolenta. Però saps què... he trobat les personetes més fantàstiques que et pugues imaginar. Amb dies millors i dies pitjors, com tot el món però des del punt de vista laboral t'assegure que ha estat el millor any de la meua vida.
Que va canviar? per començar cada criatura és un món i cada cole més encara... i sobretot estàs tu, que els ofereixes, com et plantes davant d'ells... A mi sempre m'havien dit que havia d'entrar en plan sargent, super dura, no cedir ni un milimetre, no somriure mai... i així em va anar de pena, perquè em tornaven el que jo donava, clar, com sempre passar.
Aquesta vegada vaig decidir fer el contrari (evitant massa coleguismes eh! que eres la profe ;) Sempre un somriure, escoltar-los, saber què els passa, quan veuen que tu intentes comprendre'ls ells també fan l'esforç, a la seua manera, per entendre't a tu...
He estat en dos coles en aquest curs, un molt conflictiu a Badalona. Quan me'n vaig anar els xiquets em van fer un regal i em van dir que ningú mai els havia tractat com jo ho havia fet, com persones. Se'm van saltar les llàgrimes. Després he anat a parar on estic ara i és genial.
Per això crec que si t'acostes a les criatures sense por i amb afecte, te'ls posaràs a la butxaca. Al cap i a la fi, és el que tots busquem no? ;) molta sort!!
gràcies de veritat... gràcies a tots, emma per ser l'emma, rur per la la mami, i Nimue per ser la Nimue i per donar-me ànims :) gràcies de veritat!