a cal veterinari
hola estimadíssim i abandonadíssim diari meu... sóc jo la Janis... mig ferida, que què m'ha passat? doncs, que la boja del cap de la meva mestressa, m'ha intentat tallar les faldilles, se li ha escapat les estisores i m'ha fet un tall molt gran a la pell i he hagut d'anar corrents al veterinari i m'han posat dos punts... estic ben ferida... les potes tallades a trasquilons, una ferida... i plena de sorra de platja i sal... perquè ahir vam anar a Pals, i la reboja de la meva mestressa em va tirar dins de l'aigua, i jo, neda que nedaràs, vaig escapar-me... i després vaig córrer per la sorra, em vaig rebolcar, vaig fer forats i em vaig refugiar als braços secs ( de no molls vull dir) del meu mestresso....
ara estic mig ferida, he plorat molt perquè la veterinària ha intentat posar-me un morrió, i després m'han cosit sense anestèsia...
em sap greu, després de tant temps sense escriure (perquè la mestressa no em deixa eeeh eeeh) ho hagi fet per dir que sóc una gosseta trasquilada i ferida...
ja li diré a la mestressa que m'ensenyi a posar fotos i us ensenyaré ... d'acord???
bona nit
janis
6 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Ostres! Pobra Janis! Espero que no hagi sigut res i es posi bé aviat. Fan tanta pena, quan estan malalts!
pobra pobra pobra!! Janis! millorat guapaaaaaa! i besets per a la mami que estarà potxeta amb la teua ferida...
estic molt bé, només m'han hagut de fer dos punts, si jo ja sabia que no seria res, era la meva mestressa que com que es sentia culpable d'estar-me fent un look pitjor que el d'una tarada ha corregut a portar-me al veterinari... si de fet la veterinària ha dit que no era res... però saps? a mi ja m'ha fet gràcia aquestes atencions que han tingut amb mi.. i a més m'han deixat sopar pernil dols... ara a sobre em prenc antiviòtics!! :) estic bé no patiu, aviat posaré les fotos i em veureu... tan guapa com sempre!
Si es que aquests humans no sabem fer res bé! El que hauriem d'aprendre de vosaltres, oi Janis? Bona nit i no et mosseguis la poteta.
gossos i gats al poder!! Però... i si en veritat, fossim nosaltres els animals de companyia?? Jo ja m'hi sento una mica... no sé realment quí te a quí.
nenaaaaaaaaaaaaaaaa.. pobreta....
tititmo , dema te truco