l'amor (o lligar) ...i les noves tecnologies
Quan jo era adolescent, gairebé ningú tenia telèfon mòbil (mare meva que juràsic que sóc)... ens havíem de comunicar a través del tam tam... no no, no taant!!, jeje, si volies trobar algú, o bé anaves a casa seva amb un cop de bici, o bé trucaves amb el telèfon fix "aquell de tota la vida"...
no hi havia cap problema fins que arribava aquell moment que tot adolescent (o no tan adolescent) ha hagut de passar: trucar a aquella persona"especial", que no sap que és especial (o sí que ho sap però es fa el desentès).. bé, per dir-ho clarament aquella persona que "t'agrada, et fa tilín, que et mola, que t'agradaria enrotllar-t'hi, i un milió d'estcèteres... de fet, tenies el seu telèfon des de feia molt temps (inclús anys!), però mai l'havies trucat per vergonya, per por que es pensés que ets un/a psicòpata, o vés a saber... total, que no saps per què, últimament aquesta persona fortament desitjada ha començat a formar part del teu cercle d'amistats (la colla o com vulguis dir-ho), per tant, ara ja és més normal, o lògic que tinguis el seu telèfon, aquells mítics 9726458idosnúmerosmés, o 9347589idosnúmoerosmés.... un dia, no se sap ben bé perquè, algú et diu que has de trucar aquella persona, ja que t'ha tocat (aquelles rodes mítiques de trucar, per posar-se d'acord...)... per tant, ja no tens més remei, i agafes aire, mires déu milions de vegades el número (que de fet amb els anys i panys que fa que el tenies ja te'l saps de memòria), despenges el telèfon... i truques... primer to... segon to... tercer to... l'agafa algú, una veu d'una dona de mitjana edat: la seva mare!!!!
- digui?
- que hi és en Fulanito de tal? (veu que tremola)
- no, ha sortit, de part de qui? (és una noia, uiui segur que es vol enrotllar amb el meu fantàstic fill)
- la, la Sílvia (cony imma! per què collons dius un nom fals??)
- molt bé maca, ja li diré que has trucat!
tu tu tuuuuuuu has penjat... què collons has fet? ara mai més podràs trucar ... mai més...
amb el mòbil tot és molt més fàcil, sms amunt sms avall... i amb la missatgeria instantània d'internet encara més! o potser no?... potser han canviat els mitjans però les pesones que hi han al darere encara segueixen actuant de similar manera... i què, envio o no li envio l'sms que fa mig mes que tinc escrit... "l'agrego al messenger"... què faig???
bé ho faig
ai no sé...
bona tarda
imma


fes-ho, dona, fes-ho ;)
ai... quines coses... quan jo era adolescent tampoc no existien els mobil ni l'internet ni res d'això i aquesta mateixa història que expliques em resulta familiar :PP
HOLA , Crec que ho has de fer i enviar el SMS ... segur que està ben fet.
Força be el teu espai BLOG !!
El detall de'n Veermer de Delft és el que em fa parar atenció ...
oh! el telèfon fix! quina antigalla. Ni tan sols en tinc a casa xD
jeje, si Nimue amb pocs anys tots semblem del jurasic... mira que no haver passat una adolescència amb mòbil xDD
Hola Albert!!! t'ha agradat el paisatge de Vermeer? oi que és una cucada ? :)
rei Ferran... de fet perquè serveix avui dia tenir un fix?? xD si sempre estem tricant a mòbils!!
petooooooneeeeeeeets
hu hu ...maca!! titimo molttt !!
gracies a tu a en ferran per recollir l'emma i la judit .. apa ... dema truco per quedar per lo de figueres , petonicos guapisssima