coses

fa mesos que no els veig, ni a ell ni a elles... cada dia passo per davant de casa seva (mai consideraré aquella casa com a casa meva)... sé que a la hora que em toca passar-hi estan treballant... almenys ella... i és gairebé impossible que me la trobi. Tot i que un matí, em vaig trobar de cares amb ell, era dissabte o diumenge, no ho recordo, jo anava cap a treballar i ell devia anar a visitar a l'àvia... un dia, mig rient mig plorant per dins, vaig dir en veu alta a tots aquells que m'escoltaven, que des que no anava a veure'ls era més feliç. Setmanes enrera me n'havia adonat que durant molt temps, dies, mesos, anys.. la meva vida girava formant una mena de cercle viciós: dos dies bé, dos de neguit un dos dies malament.. de seguida que em recuperava de ferides i batzegades hi tornava a caure... cada setmana igual, cada mes igual... Ara, últimament, les coses estaven relativament calmades, ell sedat, ella intentant semblar "normal", aparences, tan sols aparences... tot i això, i que a partir d'un cert moment vaig anar acompanyada de'n fer, sempre tornava a casa amb el cor encongit, veient com persones a qui estimava irracionalment s'estaven matant en vida i havien convertit la seva vida en un infern... intentant, sempre convertir la meva vida en un altre infern, sense aconseguir-ho...
Ara, després d'un mes, crec que és moment que faci una petita visita llampec, d'aquelles de compromís, d'aquelles que no m'agraden... tinc por, por que es reobri el cercle, por de reviure sentiments que han anat no desapareixent però sí apaivagant-se i minimitzant-se.....
potser hi aniré la setmana que ve, qui sap... però em fa por... m'agradaria ser més forta, més decidida... ja intento mantenir la meva autoestima ben alta, però a vegades davant segons quines situacions... em desmonto i caic..... caic caic caic caic caic......

res més
bon vespre

imma