de vacances

al museu veig moltes persones que gaudeixen de tenir vacances a l'estiu, persones que escollegeixen passar calor a un museu perdut enmig de l'empordà, famílies numeroses acalorades que provenen del nord, que baixen de les seves terres de gel per torrar-se al sol Mediterrani català, grups d'amics que fent un interrail, no se sap com, van a parar a Púbol, ciclistes ennegrits pel sol que fan ruta per tota la península i despistats que fent el triangle dalinià van a parar al castell de la Gala. Els hauria d'envejar, però no ho faré, perquè molts semblen que estant més cansats, més acalorats, més enfadats i més engoixats que jo... no són capaços d'esperar-se cinc minuts per pujar a les sales, només saben dir que tenen pressa.. pressa?? de què? no estàs de vacances?
per què les persones que suposadament haurien d'estar contentes, satisfetes, emocionades i relaxades, estan enfadades, insatisfetes, engoixades i neguitoses? què els passa? cal fer vacances, visitar llocs i fer fer fer coses si has d'acabar amb la cara vermella, suats i malcarats?

no

millor quedeu-se a casa davant d'un ventilador i no em veniu a emprenyar...
si us plau!!!

jo, sí que no hi vaig per gust allà!! i tot i així sempre tinc un somriure per vosaltres!

bona nit

imma