lluna plena?
imagina que pots tornar enrere en el temps
ho fas
tornes a aquell dia, aquell dia que la vas cagar tan...
ho canvies... fas aquell gest...zaazzz petit... però decisiu...
tornes a l'ara (que ja saps que no existeix... per tant.... tot això és absurd)
però ara, ja no ets tu.....
sí noia sí...
el jo, està format per aquells actes positius, i aquells tants altres actes negatius... així ets, així sóc...
acceptem-nos....
bona nit...
per cert, avui és lluna plena o encara no?
com m'agradaria que l'avi fos aquí per preguntar-li... ell sempre sabia quina lluna hi havia.... sempre... bona nit avi...
imma
4 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
jo diria que no és plena del tot però és igual de preciosa
Això dels viatges temporals és molt complicat... el millor per a vietjar al passat és recordar. Lo posotiu per a repetir-ho, i lo negatiu per a no repetir-ho mai... u_u
Gon dia! :)
Suposo que tothom ha volgut en un moment o un altre tornar al passat i canviar aquella ximpleria que ha pres mides monumentals...
Segons sembla, ara la lluna està gairebé plena. El pròxim dia que tinguis un dubte, ho pots consultar, per exemple, aquí: http://www.calculatorcat.com/moon_phases/moon_phases.phtml
Per què canviar el passat? Els errors ens porten allà on som ara, i el que ara ens pensem que és un error, potser d'aquí un temps ens adonem que va ser un gran encert.
M'agrada aquest canvi de registre... Ahir em preguntaves per un llibre de ciència ficció per llegir. Un que em va agradar molt, que tracta sobre aquest tema del temps és "La fi de l' Eternitat", d' Isaac Asimov. Fa temps en vaig escriure un post, amb un fragment del llibre, per si t'interessa: http://estranya.blogspot.com/2005/03/temps.html