sal
anar a la platja quan el sol ja no pica, trobar un racó sense ni una ànima, tirar-se a l'aigua, mirar el cel blau amb alguna taca de núvol blanquíssim, treure's la part de dalt del banyador, treure's la part de baix del banyador, sentir com l'aigua, la sal, el cel, la brisa, les onades, l'escuma del mar et posseeixen... i per uns instants la mar i tu sou part del mateix teixit, la mateixa sal, la mateixa brisa.... un retorn als orígens....
adéu pensaments dolents, adéu estrés, adéu adéu adéu..........
bona nit
imma
6 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
un post genial!
a mi m'encanta la platja...però no sé si m'atreviria a despullar-m'hi, tot i que..un cop dins..què més dona?!
mmmmmmmmmmmm....!! Quines ganes que m'en han vingut!! Adeu adeu mon, nem a viure una experiencia on ningú ens podra dir que no... adeu!:P bona nit!!
No ho he fet mai, això. Però me n'has fet agafar unes ganes...
proveu!!! és genial!! evidentment no hi havia gairebé ningú, i això ho vaig fer dins l'aigua!!! a veure quin és el dia que entro ja aixins.... de moment no m'atreveixo... potser de nits... :) però de nit l'aigua és tan negra que em fa una mica de por!!!
em mor de ganes de banyar-me a la platjaaaaaaaaaa!!! però no acabe de trobar la platja adequada :( acostumada a les valencianes, veig que per ací les coses són diferents i no trobe el meu raconet. De totes maneres, sort de mar qe tenim prop!!! :))
La sensació és única... i secreta!