Archivos Agosto 2005

avui ja som 31 d'agost!!! visca visca!!! visca visca!!!
l'estiu ha passat volant!!!!!!!!!! com sempre :P
13 dies més de museu i vinga apa ciau!!!
tardor vine, vine vine!!! lilili lalala....
vine vine ja!!!!
que les fulles caiguin dels arbres!! lili lalala
vine vine ja!!!!
color ocre, color verd, color marró!!! ara ja m'agraden més!!!

:)

bona tarda

imma

pd: m'encanten els pre-raphaelites!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

m'agrada acumular bolígrafs de diferents colors, mides, de gel, de mines fines, d'aquells inoxcrom que pots comprar recanvis, permanents, transparents... també m'agrada acompanyar-los de tisores, grapadores, "típex".... tot apilonat... m'agrada saber que si vull dibuixar un sol taronja, una lluna blava, un núvol lila o una margarida rosa ... ho puc fer... puc triar i remenar entre els meus bolígrafs... per aquesta raó sempre que vaig a l'Abacus, al xino, o a qualsevol papereria o cosa que s'hi assembli i hi veig bolígrafs "guais" (que no siguin massa cars) segur que n'acabo comprant.. no, no col·lecciono objectes de papereria, ni bolígrafs, ni tisores... els tinc per si de cas els he d'utilitzar...

no... ja sé, avui no volia parlar de bolígrafs, no... però la veritat no sé com explicar com em sento crec que em falten vitamines d'aquelles que anuncien a a la tele, supradin activo o alguna cosa així... em venen coses tristes al cap, coses que van passar fa molt de temps, coses que ni tan sols pensava que recordava.. i em venen així puuum!!! estic frenan a russos, spacibo spacibo... padauixta padauixta.... niet paspuski... i de cop i volta em recordo d'aquell dia, d'aquella anècdota ridícula.. sóc tan ridícula... tan ridícula.. el nus de l'estòmac es converteix en ganes de vomitar i avui la Nadia portava un vestit taronja i estava contenta i m'ha dit que maguila volia dir tomba amb rus i ha rigut de les nostres investigacions sobre el seu possible significat...ella és ingeniera però a Catalunya només pot aspirar a ser guia turística per altres russos... però a Rússia.. bé ella és Ucraniana, allà encara és pitjor... i ella diu que el clima de Catalunya és envejable i els nois són molt simpàtics i atents...

ja no odio tant als russos, des que els hi dic paraules amb el seu idioma em responen amb somriures, i creu-me costa fer riure als russos....

a vegades costa creure que les meves coses, jo que n'acostumo a acumular moltes de coses, puguin quebre tan fàcilment dins una bosseta de plàstic d'aquelles del súper... imma aquí les tens... imma aquí les tens...

imma... agafa aquest nus, sí sí, aquest el de dins el teu estòmac.... el tens? llença'l!!! sí sí sííííííí... ben lluny.. lluny.. lluny... lluny... on les llàgrimes no les puguin seguir, on les llàgrimes s'evaporin pel pas del temps... potser el temps no ho cura tot... potser et van enganyar... però confia en mi... confia en tu... com fas sempre...

bona nit

imma

oppopopop

huuuiiooo

bruuuuuum el cel gris, gris impenetrable, el vent huracanat fa ballar els arbres... l'aigua es converteix en pedres de gel, cauen per sobre els teulats de les cases del davant... quin espectacle... bruuuum!! ja tenim a la janis amagada entre les meves cames i tremolant com una fulla... poruga porugueta meva...
en canvi en ferran disfruta mirant per la finestra, alegrant-se per dins de no està enmig de la tempesta sense paraigües, estem a casa, i la paraula casa em sorprèn a mi mateixa... casa, no ens mullem, podem observar tranquil·lament com el murmuri de l'aigua cau amb força... i nosaltres ens ho mirem abraçats, amb la janis feta una boleta als nostres peus..

bona tarda plujosa

imma

pd: la pintura és La tempestat de Giorgione un orgasme de quadre que està a l'Academia de Venècia...
(el d'ahir era la noia amb el barret vermell de Vermeer, un altre orgasme múltiple)

mirada blava i penetrant, per què tinc ganes de besar-te els llavis, acaronar-te mentre em fonc sota el barret suau vermell com la sang. Què s'hi amaga sota aquesta tela que et cubreix? De fet, només tens la certesa que la llum t'il·lumina, l'utilitzes i et fa ser com ets, perfecte...
ves amb compte... o et prendré l'alè, et prendré la vida... i sobretot et prendré les arrecades, perquè són elles les que em roben la llum...

bona nit

imma

xip xap xip xap
tots a l'aigua tots a l'aigua
xip xap, xip xap
tots volem anar a nedar

xip xap, xip xap
ai que em mullo!
ai que em mullo!
xip xap, xip xap
ai que em mullo tot el cap!

avui plou!! l'aire és fresc! estic contenta! lilili lalala lelele
aviat s'acabarà l'estiu!! lili lilili lalala
tot i que les meves hirondelles du ciel ja han marxat... quina peneta i no estem ni a la segona meitat del mes (bé ara ja sí, però ja fa dies que els nius estan buits)...

en ferran va fer unes fotos molt maques de les orenetes petites i les grandetes, amb el seu permís poso les fotos.... :) (em dones permís oi??? :))

la tardor truca a les portes... vermell vine!! verd vine!! ocres!! taronges!!!!!!!!!

bona tarda

immeta

hi ha gent que surten desdibuixats a les fotografies, no és que quedin malament o que siguin poc fotogènics, és una cosa diferent, com una boirina, com si es neguessin a mostrar-se....
m'agradaria poder prendre el sol...
en el fons, m'agradaria poder prendre'l.... sense por... sense por de perdre la pell a tires...

bona nit

imma

t'estimo perquè tu fas que jo sigui jo

- hola!
- hola!
(mua mua)
- neeenaaa quan temps!!!
- neeen quan temps!!
- sempre igual eeeh, per la festa trobes a tothom!
- ostres és veritat!, i què tal, què fas últimament...
- bla bla bla
- bla bla bla

em vaig passar tot ahir explicant la mateixa història a gent diferent.. gent que havia significat molt a la meva vida, amb la que havia compartit somnis, caminat junts a la recerca de la identitat, amb la que mirar l'horitzó era omplir-nos el cor d'esperances, amb la que vivia un present desenfrenat i un futur incert amb la certesa que segurament aquest mateix futur ens separaria fent-nos caminar separats per tal d'identificar-nos, mirar l'horitzó contant els núvols d'esperances, vivint un present apresurat i un futur a la cantonada esperant-nos per recordar-nos que som com una espurna de nit perduda enmig de melodies desafinades, ritmes incoherents ....
ara només formen part del meu passat... la festa és present per la gent que la pot viure com a tal i és passat per aquella que ,com jo, la respira amb aires de nostàlgia intenta trobar-hi una persona que ha quedat esborrada per la sorra del passeig i engollida pels plataners, que encara busca la font màgica amagada rera una parada esperant baixar al Daró i tornar a tenir 16 anys....

com sempre continuo contant els anys de festa en festa....

per tant...

ja ha passat un altre any... o gairebé...

bon any nou imma

no pararia de queixar-me... he rebut un munt de missatges al mòbil dient-me per quedar pel pont... que a veure si un dia d'aquestes vacances quedem, que si el cap de setmana podem fer una escapadeta... i jo contestant quin pont? quines vacances? el cap de setmana és festa? des de quan?
estic farta de tot...
ja sé que no em puc queixar, però ara tinc ganes de queixar-me, moltes ganes! un dia de festa, d'acord, estic segura que hi ha un munt de gent que està molt més putejada que jo... però m'és igual, avui tinc ganes de queixar-me.. perquè necessito dies per mi, dies per no pensar, per no fer res més que mirar l'horitzó, contar estels, somriures, observar com es mouen els xiprers de davant de casa amb el vent......

arribarà el setembre, s'acabarà la temporada i hauré de començar a la facultat.. una roda infinita... siusiusiusiu que no acaba... PROU!!!!

vaig a predre'm una tila....

apa
bona nit

imma

feia dies que sentia les guies russes dir chupa chups amunt chupa chups avall... i no sabia perquè, no entenia quina relació hi havia entre Salvador Dalí i aquesta coneguda marca de caramels... de fet, quan arribava a casa tampoc em posava a buscar-ho, i avui he preguntat pel walki, a veure si algú sabia la relació entre els caramels i Dalí... una persona ha dit que ell havia dissenyat el logotip ... i una altra ha saltat escarnín i fent mofa, preguntat amb veu burleta - on has llegit això? (amb veu de si tu no saps llegir, quines tonteries t'inventes)... jo he callat, tothom ha callat, i després la conversa a continuat per camins més escabrosos com la relació del chupa i els chups... el tema ha quedat aquí... fins que, al vespre, per pura casualitat tenia posat el programa de "Quieres ser millonario" i ves per on, coincidències de la vida, destí.. o ves a saber!! una de les preguntes per els sis mil euros era: Qui va dissenyar el logotip del chupachups?.... i entre les respostes possibles hi havia l'esperada Salvador Dalí...
efectivament ell va ser el dissenyador de la marca de caramels d'origen català que ha fet la volta el món!!!
Demà ja veuran aquesta gent burleta!! qui riu últim riu millor!! jajajajaaja

chupa chups!!

no sé, últimament no tinc ganes d'escriure, la janis sí, per aquesta raó ahir li vaig deixar el pc durant tota la tarda i part de la nit. Llegeixo tots els meus blogs favorits, són els dels links de la dreta... però últimament no comento, tinc ganes de dir coses però no sé com... sóc molt xerraire, les paraules em sobrepassen, passen per dins meu m'absorveixen i m'anulen, parlo molt, però sovint és per no dir res... parlo per parlar, parlo per no està callada, parlo per fer riure, ric per parlar, les coses importants les parlo amb les persones importants, per sort, encara em queda una mica de senderi... sempre m'he sentit a dir imma calla... fins i tot durant una època de la meva vida pensava que era el meu cognom (això ho he plagiat d'algú però no recordo qui... )
Avui he berenat una sara i una horxata... m'ha costat massa diners perquè he anat a un lloc pijo.. però un dia és un dia no va dir un?....
tinc ganes de viatjar.. fa tant que no em moc....

que contenta que estava.. fa pocs dies...

qui és qui? semblances...escandaloses

:) bona nit

imma

estimat diari, feia segles que no et deia res, la dolenta de la meva mestressa que no escriu ni deixa escriure.. ja vaig veure que l'altre dia va posar fotos meves, ja era hora! dic jo! comançava a pensar que no en posaria!!
fa cosa d'un mes, em van pelar, exepte el cap que me'l van arreglar i la cueta. Primer jo no voila que em pelessin, m'agradava el meu aspecte de "gos de hippie", però, al final vaig accedir total tornarà a créixer ràpidament... em van portar a una perruqueria canina de l'expoble de la meva mestressa, em van deixar allà amb la Pesseta, tancades dins una gàbia ascensor esperant el torn.. em feia una por!! però, la perruquera era una noia molt simpàtica que pel que em va semblar sentir havia estudiat perruqueria canina a París i per tant sabria molt bé com pelar una canitxe com jo... la veritat, el resultat m'ha encantat, al principi semblava una altra, però amb pocs dies ja m'hi vaig ben acostumar... el meu pentinat em fa semblar encara més guapa...
perquè ho sóc!

Janis

aaaah per cert, fotos fotos i fotos

quan el cel era lila... en ferran m'abraçava

a que guapa?

hauré de trucar a la protectora un dia d'aquests!!!

la rous l'horitzó i jo

fa uns dies, que em poso davant la pantalla de l'ordinador, començo a escriure i escriure... un cop he escrit i escrit, m'ho llegeixo i me n'adono que res del que he teclejat té sentit... frases inacabades, idees barrejades... bé com sempre però pitjor.. o almenys així ho penso.. fins i tot ara mateix no estic segura que postegi tot aquestes paraules...
volia parlar de la memòria, dels objectes que pertanyen al passat i quan els trobem ens venen a la memòria pensament que crèiem oblidats... records alegres, tristos... nostàlgia.... volia posar casos concrets però... de fet, de tant pensar què escriure i què no... donant voltes pel jardí del Castell de la Gala, quan arribo a casa tinc un garbuig d'idees...
cada dia escolto la ràdio i m'agrada molt... Rac 1 un bon descobriment...
vull recordar que el dia dos i tres d'agost de 2005, a la nit vaig tenir fred... i avui dia quatre d'agost de 2005, torno a tenir calor, definitivament el temps és boig!
Per cert, vaig pelar la Janis a l'estic Charleston, està molt contenta... no tinc massa fotos... però les que posaré no tenen pèrdua... demano disculpes per adelantat a la meva germana...
apa
bona nit

immeta

porto ulleres des que tinc tres o quatre anys, sóc hipermetrop i súper estigmaticmàtica. no, mai he portat lentilles i no sé perquè però tampoc tinc ganes de portar-ne... tot i això odio comprar-me ulleres... però ara crec, que necessito canviar-les.. tinc els vidres orgànics mega reduïts ben ratllats i fets caldo... ahir va ser la primera part de la meva petita odissea: primera òptica vaig sortir per cames ja que primerament l'òptic em parlava en castellà i per mi, això a girona ja és el summum... i després perquè va passar de mi.. la segona òptica, em van perseguir com si hagués de robar unes ulleres, i la tercera òptica un cop em van dir el preu de les ulleres gairebé em moro...
la segona part: una sola òptica, un preu més " al meu abast", una auxiliar d'òptica simpàtica i una hora per la setmana que ve perquè em revisin la vista.... ais, em fan por, els metges ... i tot allò que s'hi assembla...
quan tingui les ulleres noves, ja posaré fotos... o ves a saber, potser no...

ais, no sé ni el que escric, continuo cansada i empanada...

bona nit

tinc gana

imma